Paranys
Puc jugar amb els estels eternament,
o deixar que la lluna es vesteixi cada nit;
però mai deixaré de banda aquella estrella
que em va guiar del cel a l'infern.
Jugant amb els pactes establerts,
cada mes tindré dret a apoderar-me del cel,
en nits de lluna nova escriuré els versos,
que l'infern del meu cor t'ha regalat.
Perquè estic fart d'amors i desenganys,
perquè et regalaré el meu món i la meva vida,
encara que tot això sigui un parany.
Perquè els poetes vivim a la penombra en la sortida
del primer raig de sol darrera el pany
de la porta de la tristesa, nostàlgia i soledat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada