Promeses
Queden lluny aquelles promeses que vam fer plegats,
ara l'únic que pateix la derrota és el meu cor,
que entre llàgrimes d'espera queda ofegat
desitjant la resposta d'unes paraules d'amor.
Ara aquells escrits es perden en la distància,
aquells sentiments recíprocs ja no són bijectius,
sinó que és una sensació d'esmorteïment marcat per la fragància
que com una espelma s'apaga lentament aquest estiu.
I encara que tot jo sent la necessitat d'estar amb tu,
el teu ésser no sent el mateix en relació al cor;
si més no es demostra a través dels fets.
I com una cigarreta mal apagada,
em consumeixo a poc a poc sabent que només tu
seràs la meva inspiració pels meus poemes, eternament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada