Sovint em sento sol

Sovint em sento sol

Sovint em sento tan sol...
tan sol que em falten forces per lluitar.
Sento que el meu estat d'ànim és semblant
al moviment de rotació d'una sínia.

Quan ets a dalt de tot, tot és clar;
el Sol et toca directe i veus que el cel no és llunyà.
A sota, però, tot és ple d'ombres,
tot és fosc i la causa és el què t'envolta.

Aleshores penses i amb això dedueixo
que m'hauria de menysprear per miserable
o valorar-me pel què sóc?

Si no sóc res i no em sento valorat,
si crec que tot enfosqueix i mai més serà clar,
podré seguir endavant amb tot el què em queda?

Vet a saber; és sovint...
però avui també em sento sol.