El camí escollit
Sengles senders disposa la meva ment,
però oblidar el teu record no és l'escollit.
es que la distància és la que marca els passos
d'aquest amor perdut entre quilometres.
El record del teu cabell l'acaricio entre estrelles,
per elles vaig solcant les gemmes com per la teva pell;
suavitzant en cada instant el contacte amb la lluna
i imaginant teus ulls allà a la llunyania.
És inesborrable els moments compartits,
aquests van ser pocs però intensos
i en tots sense tenir seny.
Et portaré amb mi encara que en la decisió
pesin la teva imatge i els segons
en aquest camí que em porta fins a tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada