La despedida es el umbral del cielo y la esencia del infierno

divendres, 18 de desembre del 2020

Publicació número 300. Hace tiempo

Benvingudes,

Avui presentem la publicació número 300. Al ser un número rodó, he considerat trencar una mica la dinàmica de presentar els poemes del llibre ...jugant amb els estels.

Fa temps us vaig parlar de la dificultat d'escriure i la impotència de seure davant d'un paper en blanc i perdre't entre frases, lletres i paraules per quedar-te en blanc.

Dins aquest context, m'he trobat durant molts anys, tant en poesia, com en música. Amb el grup de música de A Destiempo Rock, tots aquests pensaments van precipitar a una lletra que parla d'això. Us la deixo a continuació, espero que us agradi i penseu que ja la podeu escoltar als directes!

Hace tiempo

Hace tiempo que tengo ganas de contarte,
que en tempestades gano estandarte.
Agazapado entre mis miedos se acicalan
las canciones que carecen de palabras.

Y así, sigo aquí, sin desprenderme de recuerdos que apuñalan.
Aquí, sigo así, entre tinieblas se aparecen mis entrañas,
esencias llenas de talarañas.

Y canté, hasta que se quebró mi voz,
y perdí, entre tus bragas la razón.
Y viví, encerrado entre tus labios
y mezclé el alcohol con mis fracasos.

Hace tiempo que lanzamos a la hoguera,
las canciones, segundas partes no son buenas.
Acurrucado en mis cenizas me lapidan,
que con el tiempo endurecen mi coraza.

Y así, sigo aquí, sin desprenderme de recuerdos que apuñalan.
Aquí, sigo así, entre tinieblas se aparecen mis entrañas,
esencias llenas de talarañas.

Y canté, hasta que se quebró mi voz,
y perdí, entre tus bragas la razón.
Y viví, encerrado entre tus labios
y mezclé el alcohol con mis fracasos.

Salud y rock'n'roll!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada