Per aquest viatge no calien aquestes alforges

Per aquest viatge no calien aquestes alforges

Per aquest viatge no calien aquestes alforges,
malgrat la simetria que les acompanya
aquest cor ja no és simètric com l'anatomia mana,
sinó que és una part resolta d'un trencaclosques.

I la pell serveix de cuir per la càrrega,
que amb el teu cabell comença a construir,
peça per peça els somriures i les passes
que els teus ulls em guien al relluir.

Les crosses que a l'asfalt deixaven marca,
s'han transformat amb una sella de muntar,
en què els teus braços són lligam d'aquesta parca.

Perquè el destí és quelcom a desafiar
i en els camins d'un viatger a qui tot li manca,
la teva imatge és suficient alforja per continuar.