Esperant la resposta
Onades del mar, simfonia que envolta,
als pensaments perduts a la memòria.
Recordo les passes sobre la sorra,
que l'aigua salada s'emportava i s'emporta.
La distància marcada per tinta i asfalt,
separa dues vides que volen estar juntes.
Desitjos que es perden a les estrelles,
tots dos esperant mirar la mateixa.
I escric sobre papers en blanc la teva mirada,
clavada a la meva ment en el moment de la benanada.
Paraules inútils ja que descriure el paisatge,
resulta impossible davant de la bellesa i l'impacte
que creen els teus ulls al mirar-me,
en el fred i càlid oratge que desperta l'onatge,
en la sensació del sabor que els teus llavis hem deixen sense aire...
i me'l retornen esperant la resposta,
ho saps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada