Viatger sobre un mar de cendres
Fumant espero trobar la resposta,
a perquè tot el que era jo es consumeix lentament.
El meu ésser desitja que tot s'esvaeixi ràpidament,
però l'aire que respiro encara és contaminat.
I observo la meva vida,
calada a calada, fum amb aire,
tot es barreja en sensacions de resurrecció
quan els records es redueixen a les cendres.
I ara la teva imatge es consumeix amb el vent,
escampa el teu record i les promeses del passat
quan inspiro per últim cop el que eren els teus llavis.
Espurnes grises i fosques, petites i conjuntes reflecteixen,
a totes les llàgrimes que vaig vessar per tu;
però avui acaba de caure l'última cendra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada