Fora obsessions
Acceptar que no tenim
és la millor manera d'avançar,
és deixar enrere un passat
que el destí fa recordar.
Intentar no posseir allò que ja no ens pertany
forma part de la vida i els seus paranys.
Perquè un cop veiem que ja no ho tenim
som lliures de cercar alternatives.
No ens estanquem amb una idea,
els propòsits queden lluny del malestar;
costa no mullar-se els peus quan puja la marea.
Sovint es fa llarg aquest caminar,
si com aquell proevi savi deia:
“Quan la lluna és assenyalada no és el dit el que hem de mirar”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada