Camins

Camins

Passejo vora camins oblidats,
els records de sorra es transformen en asfalt.
Aquesta carretera de somnis arriba al seu final,
ja no em fa por una altra albada sense tu.

Fum i cendres m'acompanyen,
les petjades altra volta s'acomoden al camí.
Ja no em fa por mirar enrere,
si les imatges del cap no són més que bons records.

Respecte l'oblit em recolza el temps
i de les paraules m'abraça l'aire,
que en capvespres xiuxiuegen els arbres
mentre la llum de la lluna il·lumina la penombra.

I avui que el cel és net i clar,
cercaré un estel per poder jutjar
si la distància que ens separa és suficient
perquè el meu camí pugui continuar.

Primer una cama, després l'altra;
ara només cal esperar,
a que el vent bufi a bon port
i pels camins de la vida caminar.

Crec que per fi avui, me n'he adonat;
puc començar a prescindir de les estrelles.