La nit
Els raigs del sol il·luminen la cara,
una altra albada sense tu.
Entre els silencies presència de calma
i una absència al record que s'apaga.
El rellotge afusella les hores,
les agulles esdevenen inútils;
davant la presència que té la sorra,
quan s'escapa entre sospirs.
La lluna em mira, somriu mentre pensa,
que la nit, ja torna a ser aquí.
Els llençols avui són molt més freds,
com enyoro aquella companyia.
No puc dormir, em falta una part de mi,
vaig a cercar-la pels carrers del silenci.
La brisa murmura, les gotes acomoden,
a les faccions que resten a la cara.
Els somnis naufraguen, s'ofeguen les paraules
i avui el llit es transforma amb una cista.
La lluna em mira, somriu mentre pensa,
que la nit, ja torna a ser per l'oblit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada