Paraules
Paraules que el vent s'emporta
i que les orelles negligeixen el seu so.
Paraules que s'entrellacen amb l'aire
i que els ocells no paren de cantar.
I pot ser que el meu cor sigui un trencaclosques,
un de peces molt petites i sense sentit,
divagant entre les habitacions de penombres,
sense finestres ni llums d'esperança.
Trepitjant els bocins del sentiment
i expulsant la ràbia dels records;
aquells que em deixen trencat per dins
i que entre pètals i pètals guanya la negació.
Desfent lligams d'una lluna que amb les estrelles,
es dedicava a jugar i a passar les nits en vetlla.
Jo, pobre màrtir de les paraules, intento seguir,
observant-la, perquè les paraules no són més que paraules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada