La despedida es el umbral del cielo y la esencia del infierno

divendres, 31 de juliol del 2020

Del cel a l'infern (Format físic)

Bon dia!

D'igual forma que vam fer amb ...vora el mar, us deixem un enllaç on podeu accedir al format físic del llibre Del cel a l'infern, els poemes dels quals els podeu veure en les darreres publicacions.

També hi ha l'edició en castellà per si alguna persona estigués interessada! Salut!!



dimecres, 29 de juliol del 2020

L'infern, només fum

L'infern, només fum

Entre foc i flames he viscut el purgatori;
cremant cada instant, cada segon.
Ara sembla que tot s'evapora,
bullen els records de l'existència.

I, encara que aquesta addicció em condemna,
ja no supuren les ferides del camí;
cicatrius obertes, però curades,
del llarg passeig de l'oblit.

En el cel s'hi respira la calma,
la vesprada fa present el roig infern;
s'amaga el Sol per despertar la lluna,
que avui gaudeix de vida plena.

Fins i tot avui que la nit és fosca,
l'esfera nívia il·lumina el pas;
guiada per estrelles i planetes,
vestida amb indumentària d'esperança.

M'obre camins que creia tancats,
ara escric el meu destí en plaques de marbre
i, malgrat la teva imatge recorre el meu cap,
endinso les mans al mar i per sobre em tiro l'aigua.

Ara si, per fi,
el foc és només fum;
l'infern, només fum.

dilluns, 27 de juliol del 2020

El comiat (t'estimo)

El comiat (t'estimo)

Si, tornem a la rutina.
Semblava oblidada,
però sorgeix entre els meus ossos.

El comiat, feia temps que sabia que, un dia o altre
havia de trobar significat a aquest substantiu
que deixa un amarg sabor a la boca.

Malgrat aquest,
el sabor amarg sembla dolç
en comparació amb el regust que m'ha quedat a mi.

Sé que tornaré per dir-te adéu
i, també, ho sento. Aquest sentiment pesa massa en mi
i no podia viure sabent que mai vaig arribar a dir-te
el vaig arribar a estimar-te.

      Encara que tu ja ho sàpigues, necessito dir-t'ho.

I m'arrepenteixo de no haver-ho fet avui,
perquè mai sabem quan serà el nostre últim sospir.
I si hagués estat... avui?

De totes maneres tot es resumeix
amb un pronom i un verb: t'estimo,
et vull o et necessito és per ambiciosos
i no crec que l'amor sigui una possessió.

dissabte, 25 de juliol del 2020

Roses blanques

Roses blanques

Del jardí de l'esperança han sorgit les llavors,
boniques flors creixen fortes esperant el seu destí.
Roses blanques hi tinc plantades perquè els colors de la nit,
les tenyeixi del color que vulgui encara que sigui de l'oblit.

Una d'aquestes he tallat, la més bonica, la més forta,
que malgrat tingui un paral·lelisme amb tu,
és la que més m'ajuda a tirar endavant,
a poder lluitar per canviar aquest camí que la vida ens ha deparat.

Amb ella seguiré caminant,
per la sendera que me marcat,
la d'esperança i la soledat,
la de la lluita pel propi benestar.

I deixaré en el desert de la meva vida,
marcades les petjades per trobar un nou far,
per poder seguir avançant
fins que la mort arribi a les meves mans.

I en diades de sant Jordi obriré el cor,
tenyiré de sang els pètals d'aquesta bella flor.
Un per un per cada any el 23 d'abril,
fins que el mateix deixi d'impulsar els glòbuls vermells.

I els deixaré a la porta del record,
te la regalaré com mostra del que tu has estat per mi,
la meva pròpia vida deixaré un cop a l'any a les teves mans,
doncs per molt que intenti oblidar-te, sempre restaràs en la eternitat.

dijous, 23 de juliol del 2020

Jardí de l'esperança

Jardí de l'esperança

M'empleno la vida de versos,
intentaré trencar amb la rutina de la tristesa,
per fer, si més no, frases en textos
plens de somriure i optimisme.

L'esperança és aquell raig de llum
que entra per una escletxa petita
d'aquesta habitació fosca de quatre parets
i és capaç d'il·luminar una sendera de llibertat.

I per això, seguint aquest feix,
encamino el purgatori de l'alliberació,
de afogar d'oxigen les flames d'aquest infern,
d'intentar cercar aquesta llum que ve del cel.

I amb aquesta, malgrat estigui en l'endemig,
alimentar tota terra fèrtil que em simbolitzi,
vitalitzar la poca vida que em deixà l'hivern
en el moment de la nostra partida.

En la terra plantaré el meu jardí,
flors, arbres fruiters i oliveres,
perquè amb aquest simbolitzaré la independència,
que aconsegueix el cap sobre el meu cor.

D'aquesta manera conservaré el teu record,
però en aquest cas sense nostàlgia,
i seguiré el consell que em va arribar,
des del purgatori amb esperança:

Plantar una flor és creure en l'endemà

dimarts, 21 de juliol del 2020

Pluges boreals

Pluges boreals

Les teves cortines tapen al sol,
només desitjo vorejar-les amb les mans,
decantar-les per deixar entrar la llum,
per buscar nous horitzons.

Cercar un nou destí,
veure el món a través dels meus ulls i no dels teus,
apropiar-me dels escrits vitals
i començar, altre cop, de nou.

I m'apodera l'excentricitat;
el·lipse infinita sense final,
abduït per aquesta maleïda espiral,
esperant un destí aeri sense terminal.

Arrancar cada paraula del meu cap,
estripar cada fotografia i cada imatge,
cremar els records tots plegats,
extreure la teva memòria dels paisatges.

Apoderar-me de tots i cada un dels fotons,
absorbir dels feixos de llum tots els colors,
abolir-los per deixar el negre a la fosca nit
i projectar-los, tots de cop, just abans de trenc d'alba;

descarregar aquesta cromatografia d'il·lusió
en cortines d'aurores i pluges boreals.

diumenge, 19 de juliol del 2020

Qüestions quàntiques

Qüestions quàntiques

Sóc viu o sóc mort?
La sensació palpable del meu rostre
afirma la vitalitat del meu jo,
però la percepció de l'aire fred em confon.

No és física la sensació de l'ànima,
21 grams exhaurits en defunció;
petita massa reduïda que esdevé
a la teoria principal dels dos cossos.

Però n'hi a un que predomina en l'altre
i jo sóc el que resta insignificant,
aleshores, estic viu o estic mort
si el pes que falta se l'ha endut l'albada?

Diuen que en teories quàntiques
pots estar viu i mort a la vegada,
que existeixen realitats paral·leles
definides per un gat dins d'una caixa.

Aleshores em qüestiono,
com puc estar viu i mort a la vegada
en una mateixa dimensió
i en un mateix univers?

Quines preguntes més absurdes
quan la solució està en què tu i jo
hem compartit una mateixa realitat.

divendres, 17 de juliol del 2020

Nimfes de la inspiració

Nimfes de la inspiració

Entre mites grecs m'hi perdo,
trobo relació en una bellíssima història
que, malgrat m'aturi pel camí per explicar-la,
s'aprecia la similitud de la meva circumstància.

Ella, filla de divinitats, va ser considerada nimfa,
bellesa pura en un món terrenal,
de sostre astral i subterrani infernal;
regalava inspiració als poetes del seu pas.

I, encara que estic capgirant la situació,
és pel simple fet de donar sentit a aquests versos,
per relacionar-los amb el poder i no poder,
amb el desig de dificultat que ens trobem.

Doncs no va ser un poeta de qui fos musa,
sinó d'un déu que la inspiració la transformà amb obsessió.
La insistència d'Apol·lo per seduir-la
era proporcional a les ganes d'ella per escapar.

Però la desesperació per l'absurda fugida
va condicionar al desig fet realitat pel seu pare.
Mentre el déu s'apoderava del seu cos amb els braços,
ella s'anava transformant en un llorer per a l'eternitat.

D'aquesta manera era inevitable capgirar el destí
de viure eternament separats, situació com el nostre final.

I en el llenç de la meva vida pintaré llorers,
com aquella rosa que en el seu dia et vaig regalar

dimecres, 15 de juliol del 2020

La por del cel (som com la Lluna i el Sol)

La por del cel (som com la Lluna i el Sol)

Com pretens que t'oblidi
si en el meu cor hi resta l'enyorança?
Mar infinit de mirades oblidades,
quan el Sol és devorat per l'horitzó.

Expulsat per la por del cel
a quedar-se sol en el buit;
després de que la lluna acabi la dansa
que provoca la conjunció entre la mar i la sorra.

Conjunció entre la mar i la sorra,
una salada i l'altra aspra en sabor,
aromes que ja no reben els meus llavis,
en les palpitacions que transporta l'aire.

Són batecs que com els meus,
naufraguen en les corrents que provoquen
els canvis tèrmics en les partícules;
i que probablement siguin els teus.

Destinats a bategar junts,
cada matí em qüestiono si hem escollit el camí correcte,
si les nostres petjades havien d'anar l'una al costat de l'altra
i no en sentits oposats.

Però en l'aire, en mar i en sorra,
fins i tot en cel es capta el nostre dol,
en què en tots es necessiten uns als altres
i que tots guarden la simètrica relació causa-efecte.

Aleshores, estimant-te eternament...
com puc oblidar-te si cada segon que passa, t'enyoro?

dilluns, 13 de juliol del 2020

Trist i gris (Somnis i fracassos)

Trist i gris (Somnis i fracassos)

Absolutament núvol;
malgrat no siguin negres,
el cel s'ha llevat aquest matí
trist i gris.

L'envolta una capa invisible
que fa que la humitat sigui un abric
ple de pluges, tempestes
i versos destintats per l'aigua.

I al meu cos l'empresona el sac de somnis,
la superfície exterior cobreix l'ànima;
encara que moltes coses que dic no tenen sentit,
aquesta el té tot el del món.

Perquè quin sentit té el món
sinó el cobrim de somnis?
En aquests hi viuen els desitjos impossibles
i en l'ànima hi resta l'esperança
que el fet que no siguin possibles no tendeixi al fracàs.

Però avui el cel no m'acompanya per somiar,
sí per un estat d'ànim adequat i no em sento sol;
no sóc l'única ànima que està trista en aquest món...
però he fracassat, continuu sent un somiador...

dissabte, 11 de juliol del 2020

El cel, totalment núvol

El cel, totalment núvol

El cel,
artesania astral quasi modelable;
els somnis queden ridículs
davant el paisatge dels meus ulls.

Per fi he arribat al cim,
ara què? Total, fa núvol.
No puc veure les estrelles,
no puc desitjar, no em puc guiar...

Estic perdut en aquest món,
obro els braços i miro endavant.
Puc cridar, puc clamar,
puc pregar, però perquè? Ningú m'escoltarà.

Perquè no llençar-me dalt a baix;
sé que no, ja no hi ets al meu costat.
Precipitar-me sense paracaigudes i surar en l'aire,
com els meus somnis, com les paraules.

Sense fonaments i sense esment,
buscant aquella resposta absurda
que mica en mica cura les ferides,
que a poc a poc posa les coses a lloc.

Els somnis a la lluna,
les paraules al paper,
la nostra vida a la memòria;
el teu record escrit en vers.

I ara la vida està totalment núvol,
el cel, totalment núvol.

dijous, 9 de juliol del 2020

L'estereotip de l'heroi (3. Naixement -Part III-)

3. Naixement (Part III)

3.1. Genius loci

El genius loci va relacionat amb un lloc de naixement de l’heroi. En la situació geogràfica on neix, és autòcton d’allà i se li fan obsequis, se li aixequen temples i ell, a canvi, els protegeix, els fa de custodi i els defensa. Això fa que les seves heroïcitats siguin bones per alguns i dolentes per als altres.

Un exemple clar és Gilgamesh, que lluita contra els seus enemics defensant el seu reialme. Com que és rei, defensa el seu poble i territori i per a ells és un heroi, en canvi, per als seus enemics, és un antagonista, un autèntic monstre, cruel, sanguinari, assassí.

També en aquest context van relacionats Jaume I i Tirant lo Blanc. Jaume primer té la mateixa relació amb el poble pel que fa al fet de ser rei, però els seus enemics són els sarraïns, els quals són enemics del cristianisme. Tirant lo blanc no és un rei però si un cavaller de gran renom i conegut i també lluita contra els enemics del cristianisme, els sarraïns. Com podem observar, són herois per a la nostra cultura i per a l’església, però per als enemics són els principals antagonistes, no tenen valor humà ni heroic. En el cas d’aquests dos guerrers no tracten només reialmes sinó que tracten un tema més general, que és la religió autòctona.

Amb relació a Moisès, ajuda els jueus a escapar de la seva esclavitud i dels egipcis i per a aquests és un profeta, la veu de Jahvè i el seu salvador. Però els que els esclavitzen, els egipcis, entenen Moisès com un antagonista pel fet que “robés” els seus esclaus i els portés les deu plagues, la ruïna, la mort, la desgràcia.

També observem Odisseu, que és un autèntic heroi per als del seu poble, tret dels pretendents, ja que aquests volien la seva herència i casar-se amb la bella Penèlope. També cal esmentar la seva lluita contra les calamitats divines, en la qual moltes de les accions que fa són molestes per a algun déu, majoritàriament Posidó. Però Odisseu també va ser antagonista també per als troians, en la terra dels quals va fer la guerra amb Agamèmnon, amb molta sang i crueltat i una victòria que els portà la ruïna.

Per altra banda, tractant encara el tema del genius loci, observarem els herois americans. Actuen com a salvaguardes i defensors dels valors purament americans que es relacionen amb el bé en contraposició al mal, i que, per tant, tenen voluntat de fer-se extensius a tota la humanitat, sense tenir en compte el lloc de procedència. Els herois americans aspiren a ser herois mundials que lluiten contra el Mal, considerat com total, enfront del Bé. Podem observar-ho en aquesta taula que presenta conceptes antònims:

Mal
Democràcia
Abús de poder
Justícia
Injustícia
Protecció
Violència
Consol
Dolor
Alliberament
Sotmetiment
Respecte
Humiliació
Llibertat
Autoritarisme
Consideració
Discriminació
Vigilància
Delinqüència
Prevenció
Terrorisme
Vida
Mort
Salvació
Accidents




dimarts, 7 de juliol del 2020

L'estereotip de l'heroi (3. Naixement -Part II-)

3. Naixement (Part II)

Per altra banda, tenim un conjunt d’herois el sorgiment dels quals no es basa en unes causes extraordinàries, sinó que arriben a l’heroisme, naeixen a l’heroïcitat en un instant en concret de la vida. Un tipus de naixement a l’heroïcitat és el cas de Tirant lo Blanc. Tirant lo Blanc anà a una concentració de guerrers a Anglaterra quan es topà amb un ermità que li ensenyà les normes de cavalleria i les tècniques de lluita. Al mateix temps, però, Tirant lo Blanc ja per si sol posseïa uns dots que el feien per si mateix un heroi. Aquests dots fan que tingui algunes coses extraordinàries.

Un altre exemple clar d’aquest naixement a l’heroïcitat el trobem en Daredevil. Matt Murdock, un nen del barri de Manhattan, “la cuina de l’infern”, es decidia a anar cap a casa quan veié un avi cec que estava creuant el carrer, un camió de transports de productes residuals líquids passà per aquell carrer i Matt s’hi llençà cap a l’ancià per salvar-li la vida. El camió també va fer el possible per evitar la col·lisió amb totes dues persones, però en girar li caigueren els bidons de productes residuals líquids, penetraren als ulls de Matt Murdock i el deixaren completament sense visió: la pèrdua de la vista equival a un naixement a altres virtuts.

A part del naixement a l’heroïcitat per causes d’ajuda o de salvació, també observem el naixement a l’heroïcitat per una força de venjança i de prendre’s la justícia per la mà. En aquest cas, un clar exemple és Batman. Aquesta força de venjança esdevé per l’assassinat dels seus pares davant d’ell a la sortida del teatre. D’ençà d’aleshores sempre voldrà fer la lluita contra la delinqüència i agafar-se la justícia per la seva mà. Un altre aspecte important de Batman és el seu nom i el perquè. El seu pseudònim ve donat perquè de petit, mentre perseguia una llebre, va caure a un pou que connectava amb una cova plena de ratpenats i els hi va agafar una mica de por. Aleshores en tenir-li por als ratpenats ell decidí:

“Els meus enemics han de tenir por de les meves pors i de la foscor.”

Tota la situació de la cova, ratpenats, foscor, tot va relacionat amb ell mateix però al mateix temps deixa un component sobrenatural sobre la seva persona, que està associat amb els orígens.

En l’altra cara de la moneda trobem exemples d’herois que no tenen cap dot, cap cosa extraordinària. En el cas de William Munny, és un vaquer ja desgastat pel pas del temps. És una persona gran amb aspectes de vellesa clara. Es tractaria d’un antiheroi,  un heroi que trenca tots els esquemes. Aquests antiherois ens solen sobtar molt per l’aspecte físic, però també es noten en alguns aspectes psicològics. Un altre exemple és el d’en Bernie. Bernie és un home molt detestable, arrogant, inútil i fins i tot perillós per a alguna persona, que tot li surt malament i que es mostra egoista i groller. Tant Munny com Bernie, però, són capaços de gestes pràcticament increïbles, que es mouen per finalitats generoses.

Un altre exemple clar d’antiheroi és el de Babe, el porquet valent. Babe, com bé el designa el nom, és un porc i ningú pensaria que pogués arribar a ser un heroi; doncs sí. Encara que no ho sembli, porta camins paral·lels a Moisès quant a la història de l’ocultació i la protecció. També conté aspectes d’herois que van molt relacionats amb altres tipus d’herois de diferents cultures i que veurem més endavant. Aquests tres exemples no posseeixen cap dot que els faci tenir aspectes especials o extraordinaris.

Si fem una ullada per sobre de tots aquests exemples, veurem que el naixement dels herois sempre sembla una forma de legitimació, una forma de justificar la seva presència i la seva heroïcitat. També forma part d’aquesta justificació de l’heroi la vinculació a un genius loci, a un territori, el seu, en contraposició als altres territoris.

diumenge, 5 de juliol del 2020

L'estereotip de l'heroi (3. Naixement. Part I)

Bon dia,

Seguim amb la primera part del tercer punt de l'estereotip de l'heroi: El naixement.

3. Naixement (Part I)

El naixement d’un heroi, com assenyalen els cànons de la tradició, sol estar determinat per un pare o mare humans i un ésser diví. No obstant això, si entrem en la generalització podem trobar altres formes de naixement o procedència.
En primer lloc, cal considerar el cas en què el naixement de l’heroi està acompanyat de condicions sobrenaturals. Volem dir que mentre neix o abans de néixer passen fenòmens estranys o extraordinaris. Un exemple molt clar és el corresponent a Atena, la dea d’ulls d’òliba, la qual al moment de néixer va fer retrunyir cel i muntanyes. El seu naixement es produí al llac Tritonis, a Líbia, quan Hefest colpejà Zeus, déu del regne del cel, en el cap i l’hi obrí perquè ella en sortís. Zeus s’havia menjat Metis, la mare d’Atena, per evitar que es complís la profecia que deia que si donava a llum la filla, després tindria un fill que el destronaria. Atena neix totalment armada i és una viva demostració que la seva existència era inevitable, perquè responia als dictats d’una profecia, és a dir, del destí.

També Gilgamesh és fill d’una dea, en aquest cas Ninsun-la-bovina, i pertany a l’estirp dels reis d’Uruk, a Mesopotàmia. Enkidu, el seu amic i company de batalla, és creat pels déus Anu i Aruru. El creen perquè  rivalitzi sempre amb la força i el poder de Gilgamesh i Uruk resti més tranquil·la. Enkidu fou adoptat per la mare de Gilgamesh i l’introduí d’alguna manera en el món dels déus.

Un altra possibilitat és l’existència d’una cerimònia de concepció que obre les portes al món d’un heroi, és el cas, per exemple de Jaume i. El seu pare, Pere i, el catòlic, era un home a qui li agradava molt mantenir relacions sexuals amb totes les dones menys amb la seva, Maria de Montpellier. Aleshores la cort de Montpellier, que volia mantenir l’enllaç del territori amb Catalunya va portar Pere i, amb enganys, en una cambra molt ben habilitada i a les fosques per reforçar l’erotisme. Maria de Montpellier, vestida de prostituta va seduir un Pere i que caminava a les palpentes per l’habitació i aconseguí la pràctica sexual que volien els habitants de Montpellier. Tota la cort estava fora de l’habitació, rodejant l’habitable amb espelmes.  D’aquesta manera Maria de Montpellier aconseguí quedar-se embarassada de Jaume i i va obtenir la descendència per a aquest enllaç. La cerimònia de concepció no deixa de ser un fet extraordinari.



Per altra banda, podem conèixer que un heroi ha nascut, per contraposició a un altre ésser antagonista. L’existència de David Dunn sabem que està vinculada a l’heroïcitat des del primer moment a causa que el seu contrari, l’antagonista, en el moment de néixer té la majoria dels ossos trencats, això ens fa entendre que el nostre heroi per paral·lelisme en venir al món ja posseïa l’habilitat de resistència i força, tot el contrari al que presenta el seu antagonista.

Un altre cas que envolta les circumstàncies del naixement i que caldria analitzar és l’ocultació. Un cop neixen, alguns herois han d’ocultar-se, ja que representen una amenaça per als seus detractors. En un naixement relacionat amb l’ocultació, un heroi arriba a viure amb una família normalment més humil, fins i tot, de vegades amb el mateix enemic. Són casos dels herois com el rei Artús o Moisès. El rei Artús, un cop s’ha mort el seu pare, ha d’ocultar la identitat i la seva sang per protegir la descendència o herència del regnat de Bretanya. Artús, sent petit i sense ús de raó, és ocultat pels dos deixebles més respectats i valorats en la cort del seu pare Úter Pendragó, per Merlí i per Úlfius. Aquests dos personatges de la cort del seu pare el destinen a Héctor, un honorable cavaller i ferrer de la ciutat de Londres, per evitar l’eliminació del jove rei Artús i el destí que li corresponia.

Un camí semblant al del rei Artús el pateix Moisès. Moisès va néixer en una família hebrea i va ser protegit de qualsevol acte dels egipcis d’executar-lo, durant els primers mesos de la seva vida. La seva família en no poder protegir-lo i ocultar-lo durant temps el va deixar al riu Nil amb una cistelleta i anà a parar a la vora del palau dels faraons on va ésser recollit, criat i educat per aquests enemics més directes, els quals no pertanyien al poble elegit. En aquest aspecte i salvant les distàncies, trobem paral·lelismes amb Babe, el porquet valent, qui fou educat i criat pels servidors dels humans, els gossos, animals ferotges que controlen la resta d’éssers de la granja.

El cas de Superman també és el d’un naixement amb condicions extraordinàries. Superman arriba a la Terra procedent d’un altre planeta, Kripton, després d’un desastre que porta a la aniquilació de tota la seva gent.

Per últim, caldria destacar un altre cas de naixemen extraodinari. És el cas d’Odisseu, també anomenat Ulisses. És l’hereu de les terres d’Ítaca, on tots els seus precessessors foren també els governants. Odisseu té una procedència divina que el fa destacar com a heroi quan neix. Autòlic, el seu avi matern, per tant pare d’Anticlea, era fill d’Hermes, déu de l’antiga Grècia. Per tant, dins la sang d’Odisseu corre també sang de déu.

divendres, 3 de juliol del 2020

Em perdo a les estrelles

Em perdo a les estrelles

Em costa arribar al cim,
des d'allà podria veure el cel.
Mira que els turons que hi han a la platja
no són tan alts com per no escalar.

El problema ve marcat,
per l'ecosistema de la platja;
aquesta m'atrapa i no em deixa avançar,
se'm queden els peus atrapats entre la sorra i el mar.

Alço la vista, l'objectiu és clar;
no tinc el cap per res i res ho tinc per mi.
Només necessito un motiu clar
per poder seguir avançant;

per no seguir amb la confusió
encenc una cigarreta;
em perdo a les estrelles.

dimecres, 1 de juliol del 2020

Problemes

Problemes

Problemes,
més que poemes escric problemes,
en fulles de paper d'arbre caduca,
que encara que exhaureixin tornen a sorgir.

Nits fredes,
que malgrat el cel sigui clar em perdo a les estrelles;
apagades com la flama del meu cor,
que es va consumint a poc a poc.

Cloc els ulls,
ara tot és clar. Busco la llum fossa,
entre núvols de boira difosa...
tot és contradictori.