Bon dia! per fi puc tornar a agafar el ritme! Avui faig la entrada per avui i demà, per tant la propera entrada serà dijous probablement! Però ja us foto canya amb aquesta. Us deixo una primera lectura del llibre que estic escrivint, la primera pàgina d'una novel·la que parla sobre uns crims que segueixen un patró d'una manera i amb un estil una mica peculiar.
" Un
cos estirat sobre la superfície d'un carrer tancat, l'olor de la
humitat de les clavegueres i de la pluja, ja extingida, d'una tarda
de tardor barrejada amb la espesa i fina capa de boira que fa que la
llum quedi dispersa en l'eternitat de les faroles. La lluna il·lumina
tènuement l'asfalt, acompanyat per un sostre en el què s'hi
comencen a veure les primeres estrelles després de l'abric de núvols
que en el capvespre començaren a escampar. L'olor, tots aquests
aromes es barregen amb l'inconfusible perfum que escampa la sang. I
el cas, és que davant del meu cos, dels meus ulls, de la meva
persona; restava el cos d'una noia preciosa d'una edat aproximada
d'uns vint-i-cinc anys, pèl-roja i cabells enrinxolats, d'ulls verds
i grans, ocasionats possiblement, per l'ensurt d'una trampa mortal
d'una navalla en un carrer sense sortida; eren les dues de la
matinada. "
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada