Aquesta nit

"Vespres de desembre..." Ja tornem a enganxar amb els poemes de la secció de tardor! S'acaben les esperances en les nits fredes de tardor en aquest desembre.

Aquesta nit

Espelmes amb flama càlida

m'acomoden aquesta nit.

Plou, les gotes cauen lentament per la finestra,

s'entelen els vidres per la calor de dins.

Avui podria escriure rimes,

els versos més bonics d'aquests indrets,

els arbres floreixen i les flors somriuen,

i en els teus ulls veig el sol despertar.

Però no és així, tot és trist.

Les fulles dels arbres cauen pel vent, que,

esbufega amb molta força els núvols negres,

on s'amaguen la lluna i els estels.

S'il·lumina el cel amb algun llampec,

el so del tro ressona per tot l'habitatge,

les gotes cauen amb més força

i en els teus ulls veig la trista i fosca nit.

I les gotes de tinta cauen com les llàgrimes,

com la pluja, tornant a lliscar per la finestra;

cauen sobre paper blanc, paper de nostàlgia,

precipiten les idees sense sentiment.

Aquesta nit escriu una ànima amb el cor trencat,

fet miques, com els vidres que es trepitgen,

ferides que no tanquen, que les espurnes transparents

penetren amb força fent-les sagnar més i més.

I ara són les gotes de sang, que cauen amb ràbia,

impregnen les fulles on escrivia el teu nom.

Perdudes en la memòria, s'esborra el rancor,

nit buida d'estrelles com buit el meu cor.

Avui escric les rimes més tristes,

les espelmes s'apaguen com el foc del meu cor.

La veu tremola quan recordo el teu nom,

i una gota amb gust a sal posa el punt i final...