Nadal

"Cuantas noches se quedaron por cumplir, esos sueños que tenías, guardados en el cajón con tus memoria, que el cielo te arrebató"

 Be, avui perqué és el que toca i avui també toca, aquest poema d'hivern:

 

Nadal

Blocs de neu precipiten lentament al carrer,

el terra queda blanc i les petjades queden marcades,

pots seguir el camí d'aquestes i totes porten al mateix lloc;

habitatges plens de riures i felicitat.

El fred ens apodera a tots per dins,

preferim la llar de foc, la nostra gent i un bon vi,

doncs són dies per la família, són dies pel destí,

són dies de nadal que recordo ben a dins.

La il·lusió corria amb força,

fa ja bora uns cinc anys,

obria els regals amb la força

de tenir-vos al costat.

I quan ets petit tot és màgia,

tot és pau i felicitat.

Però creixem i ens adonem,

que de petits, amb poc som feliços.

I és trist recordar, que només en els sopars,

et retrobes amb la gent que sempre t'estimarà.

Els petits es fan grans, els grans es fan més grans

i allà fora al carrer, els teus amics esperant.

I de la xemeneia surt el fum,

en aquesta nit d'hivern,

com s'esfumen els records presents,

en caminar pel terra blanc.

Ja ho diuen que el nadal és blanc,

és buit de sentiment.

Només quedem tu i jo,

davant una nit freda i humida.

Tu i jo, sobre el gran terra blanc,

com un foli de paper,

escrivint la nostra història,

amb les petjades del nostre camí...

           i com bé vas dir aquell 26, cada instant és un regal de nadal,

           com vas tornar l'any vinent, aquest any, cada instant amb tu.