Bona nit a tothom! Espero que les inocentades hagin estat lleus! Us deixo el poema d'avui, una mica romanticón, però be, de tant en tant no va malament (a més a més, és el que toca!)
Per emplenar (el teu amor)
A
vegades sentim la necessitat
de
dir les coses sobre un paper blanc.
Sentim
l'obligació d'escriure, d'expressar,
d'imprimir
les nostres idees sobre l'infinit clar.
Com
jo en aquest cas, escric per emplenar,
per
intentar cobrir l'espai buit que hi ha al paper,
per
intentar omplir el petit forat que ha deixat el teu amor,
en
el poema anterior, que és gairebé negligible.
I
ho faig, perquè podria parlar dels teus ulls,
dir
que són els que em m'empresonen cada cop,
cada
mirada, cada instant, cada segon
i
que amb el sol el marró es torna color mel.
Em
perdo, em perdo dins els teus ulls,
com
dins els teus petons, com les abraçades
i
si, podria escriure milers de versos i rimes
parlant
de tu, de com t'estimo.
El
problema esdevé del sentit d'aquest poema,
que
l'escric no com els altres,
l'escric
amb la finalitat d'emplenar una pàgina més
tot
i que sent sincers, tu ja has omplert totes les pàgines de la meva
vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada