Postal d'amor (flor)

El tiempo nace muriéndose es como una cuenta atrás de una alarma o un detonador. Si pudiera rectificar los errores o situaciones de mi vida, estoy seguro de que tú permanecerías en la situación que te corresponde ahora; ser la única flor que prevalece sobre el hielo de este frío invierno.

Avui el poema que tanca la sessió de tardor i dona inici a la d'hivern, com diu Marea en la seva cançó de Pedimento ho descriu molt bé:

“Y de pronto aletear hacia el invierno para remontar de nuevo...”

Postal d'amor (Flor)

Aquí estic, trista i pansida,

segueixo el destí marcat,

cap baix intento aixecar el vol

com les papallones sobre meu, quan era bella.

I tot s'entristeix, el sol s'ennuvola,

mirada fixa a terra;

recordant, enyorant aquella època

que els seus rajos m'escalfaven

i emplenaven la vida al meu cos nu,

ara vell, ara gastat pel fred,

pel vent, per l'aigua;

arrugues que no em deixen nodrir.

Enlairo la vista per últim cop,

avui el cel és clar, el fred és sec;

el vent fa caure l'última capa que duc

se'm cega la mirada observant-la en el mar de fulles.

El canvi s'apropa, ara ho veig clar,

els temps difícils substitueixen als bons,

se'm fa bonic pensar que els meus vestits,

junt a aquestes fulles, serviran de marca

           en aquesta postal d'amor.