Entre els teus braços en nits d'hivern

Voy dándome cuenta que mis propósitos no son mucho más de lo que sueño, así que no sabré si los tengo a mi alcance o no hasta que lo intente, hasta entonces, solo seré un soñador.

Avui us deixo amb el segon poema de l'apartat del solstici d'hivern del llibre de poemes de ... vora el mar i juntament amb l'entrada d'hivern, us deixo un fragment de la lletra musical que està en procés:

"Aquel invierno te marchaste y en tu cabello colgaban todas las estrellas del firmamento."

Entre els teus braços en nits d'hivern

Precipita, precipiten les gotes,

el vent les tambaleja d'un costat a un altre,

plenes de força, plenes de fred,

s'enlairen i s'enfonsen a la vegada.

I un paral·lelisme m'atrapa,

es mescla una forma rodona i una d'allargada,

aigua neu en aquesta nit de reis,

neu d'aigua en aquesta nit d'hivern.

I cau. Cau per la meva cara,

refresca les idees que són difícils d'originar,

penso en coses belles, penso en coses tristes,

enlairo la vista, ja s'amaga el sol.

Podria escriure mil i una paraules,

dir que el vent em sacseja, bufa fortament.

Comentar que avui el cel l'escalfa

una fina capa de núvols negres, opacs.

I alço la vista, tot és trist,

però somric i, aquest somriure queda humit,

dibuixo entre els llavis com em sento,

feliç, ple, amb ganes d'escriure coses maques

i es que, el paral·lelisme entre les fulles i la pluja,

és etern i absolut, però avui em sento com una gota;

puju, m'enlairo fins el cel gris, que per mi és clar,

perquè sé que rere tanta negror hi ha un feix de llum,

esperança escrita en versos,

que dies enrere eren tristos

avui agafa força, venç a totes les pors

i cada partícula d'oxigen amb dos d'hidrogen

reflexa que tot és transparent, que tot és possible,

que les fulles ja han caigut i un hivern pot ser càlid...

...i ple de sentiments amb una simple abraçada.