Bona nit! Ja us penjo avui la publicació
que seguirà el curs d’aquest dissabte. És collita recent, d’ara mateix,
expressa una mica tot el que m’envolta i sento. A partir de dilluns CONTINUAREM amb la publicació dels poemes que es
poden trobar al llibre de ... vora el mar.
Diumenge penjaré una publicació
informativa, fent referència als poemes que havia penjat amb anterioritat i
que, juntament amb els de dilluns i dimecres formaran el primer bloc del
llibre: La tardor. Bon cap de setmana i recordeu un fragment molt bo de
la cançó lagunas de memoria de Konsumo respeto:
“ El universo es tan grande que a veces
conviene salirse y volverse a encontrar, las circunstáncias son siempre
cuestión de moverse y saber donde debes parar. Los horizontes no son más que
las líneas lejanas que ves al final...”
Els gats del teu carrer
Cada nit és més llarga
en aquest hivern de solitud i penombra,
en què les llàgrimes són substàncies
gèlides
que envolten com un llençol el meu cos.
I la veritat és que feia temps que no
escrivia,
que no ho feia pensant amb tu; però és
inevitable
quan la relació que em fa de sustentacle
no és carnal, sinó sensorial.
És confós, trobar a faltar algú només pel
seu somriure,
per la seva manera de mirar-te, pel seu perfum;
per l’essència que l'envolta.
El que encara em sorprèn és perdrem a les
nits,
recordar el teu nom alçant la vista al cel
i passejant per les teulades juntament amb
els gats
que vetllen bonics somnis pels
teus carrers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada