Wert i les seves llengues "especials"

Be, com us havia dit dimecres aquí està l'altre escrit. Aquest el vaig fer dilluns al enterar-me de les noves reformes d'educació que vol realitzar en Wert, tot i que per aquí se'l coneix amb un altre nom. Aquest individu no sap que així no ens guanyaran. Primer perquè és una llengua, com a tal s'ha de respectar perquè és igual o més rica que el castellà i segona, que collons intenta aconseguir si néixer amb dues llengues sota el braç és la hòstia! Només ens caldria saber anglès! Però en fi, passeu-li a aquest ministre d'educació un comunicat en anglès i sense traductor davant, a veure si ens en fotem una estona... Si per molt que ho disimulis se't veuen a l'ombra les ales d'àguila... o de voltor.

Cada vegada anem a pitjor, llencen pedres i ja no tenen ni la decència d'amagar la mà. Tantes, tantes coses que ens estan fent i robant i ara l'última, proposar la llengua i literatura catalana com una assignatura d'especialitat. En fi, crec que estem trigant massa per començar a realitzar un canvi, perquè son una puta vergonya amb cultura i ciència, però en canvi son els millors en corrupcions, rescatar empreses que s'ensorren per una mala gestió de diners del poble robats i en intentar interrompre un intent més de la societat en avançar i adquirir coneixements. Està clar que no volen que ens creem les nostres idees ni que defensem cap ideal. Temps enrere aquests partits polítics defensaven unes idees i s'agafaven a elles per lluitar contra la oposició i aconseguir complir-les. Ara sembla que només hi hagin quatre inútils que l'únic que els interessa és manipular les idees de la gent, tot el contrari de defensar-ne una; vendre's al major públic, intentar que tothom estigui content i sobretot, mantindre les grans multinacionals i bancs per donar llargues i sabotatges sobre temes de corrupció. Però també ens en deixem una, sous elevats, vitalicis i amb un servei de vida que tot ho paga el poble, si viuen com un rei! Ai, perdoneu, que aquí ja en tenim un d'aquests i vaja un...

En fi, un company va escriure una vegada a les portes d'un centre educatiu: No entris, llegeix i viu. Jo dic que quan no tinguem res a perdre, ens adonarem de tot el que ens han fet i no només així hem ser lliures per actuar.