"Supongo que nos vamos
dando cuenta que con la llegada del invierno los cielos se oscurecen
y la penumbra nos arropa con más tristeza de la habitual. Hoy, para
muchos, dicen que algo se acaba ya sea el mundo, la manera de pensar
(ésta convendría) o cualquier otra estupidez que nos quiera
inculcar cualquier medio comunicativo; yo creo que va siendo hora de
cambiar a nuestros héroes que ya perecen muertos hace tiempo y
transformarlos en nuestra persona. Ser nuestros propios héroes
implica tomar las decisiones, defenderlas y luchar por nuestros
propósitos, solo así seremos libres de escoger el camino y con ello
nuestro destino.”
Doncs seguirem amb el curs dels dies com era d'esperar. Comencem amb el primer poema d'hivern! Espero que us agradi!
Sobre caminets de sorra (ocàs
d'hivern)
Sobre
caminets de sorra,
ens
endinsem al gran paisatge,
tot
és clar, tot és llis,
el
gel s'adorm al cim de les plantes.
El
fred és la sensació dominant en mi,
respirem
aires d'un hivern gris.
Ens
envolten arbres, alzines i roures
i
un petit llac que s'adorm amb el llençol del fred.
I
m'abraces, junts contemplem estirats
aquell
petit llac congelat,
els
peixos, les plantes, tot ésser viu d'indret,
quedava
sobtat per l'arribada de l'hivern;
però
tu i jo no, tu i jo allà contemplant...
Te'n
recordes? Quin paisatge,
com
queien les fulles seques sobre l'aigua,
aigua
glaçada com sovint les meves mans,
que
agafes amb força, que no deixes anar.
I
que bonic tot plegat, aquella església de fons,
el
montseny a les esquenes, els pics més alts
plens
de neu, plens de vida, plens d'amor,
com
quan em mires, com en els teus ulls.
I
m'enamores en cada instant,
encara
que t'empipi, encara que ara et miri,
et
miro i t'estimo, t'abraço i m'agrada trobar els teus llavis,
tocant-se
amb els meus.
Sento
que a vegades se m'escapa l'aire,
a
vegades bufo més del que cal,
però
vida, avui no bufo, avui fa fred,
t'abraço,
encara que avui he forçat massa.
El
sol vol dormir i la lluna aixecar-se,
aquí
tu i jo asseguts ja, l'herba és humida,
preparats
per enlairar-nos, preparats a tot,
tu
m'agafes la mà i tots dos caminant;
caminets
de sorra, dins l'ocàs d'hivern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada