Penombra

Penombra

La lluna va jugant amb els estels,
serà la força gravitatòria que les uneix
o per la intensitat que genera la conjunció
del destí de dues persones?

La teoria del tot encara no ha estat resolta,
aleshores, on s'amaga la resposta?
Del cel a l'infern hi ha un gran camí a recorre,
però la vida no ens dóna temps a donar-li gaires voltes.

Intento unificar les idees,
planificar totes les lleis que ens envolten,
però des de que ens vam separar,
vaig decidir cercar la teoria del res.

El res dóna lloc al fet,
de que si totes les lleis ens van ajuntar;
totes elles ens van disjuntar
i el temps, que era etern, se'ns en va anar de les mans.

Recordo que en l'encreuament de les nostres mirades,
es va produir una gran interacció electromagnètica
i que tant amb l'enllaçada com amb la ruptura,
es feien presents les forces nuclears, dèbil i forta.

Restant en repòs en les cendres d'aquest infern,
alço la vista al cel que tots dos vam crear plegats.
Si en la llum viatja l'esperança i un món fet de colors,
existeix la possibilitat d'unificar el tot i el res.

Perquè per a què la lluna deixi de jugar amb els estels,
necessitem que la nit deixi de ser fosca i clara,
que el monstre que ha estat devorat per les muntanyes,
reneixi de les tenebres i regni en el cel astral.