Avui presentem nou llibre de poesia, ...jugant amb els estels.
Caminar pels camins de l'oblit és complicat i, sovint, fàcil perdre's en els
records que en un temps passat vas dedicar-hi tot el teu amor, somriures,
aventures, experiències... la teva vida. I quan dediques la teva vida i tot
esclata, aquesta es trenca en bocins que cada un d'aquests necessiten una
mica de la persona a qui enyores per poder-los ajuntar. És doncs quan,
seguint el camí que la vida ofereix, et guies pel rastre del vestit que
acomoda a la lluna cada nit quan el cel és clar, busques jugar amb les
estrelles i cercar aquella esperança, aquell sentit comú que, un cop que la
lluna ja no és el teu centre d'atenció principal, trobes que les estrelles es
tenen l'una al costat de l'altra i que la lluna, vol jugar amb elles per fer-nos
oblidar que, en qualsevol racó del planeta, existeix una possibilitat, que tots
dos estiguem mirant el mateix estel, cercant l'últim pas que ens queda per
l'oblit, però recordant que el joc d'aquest, com el dels estels, és un joc infinit
i per a la eternitat.
Aquest és la continuació directe de La lluna i està escrit en la darrera etapa del 2011, entre l'estiu i la tardor pel simple fet de què, un cop que la lluna deixa de jugar amb nosaltres, nosaltres la deixarem jugar amb les estrelles i aquesta situació a sorgit en aquest període temporal.
Com és habitual, us deixo les cites d'inici de llibre:
“Y ahora estás en mi lista de promesas a olbidar,
todo arde si se aplica la chispa adecuada”
[La chispa adecuada, Enrique Bunbury (Héroes del Silencio)]
“Con mi mala estrella, aún sigo pensando en ti.
Quién me vende una alma y me presta esperanza...”
[El fin del camino, Txus (Mägo de oz)]
“Sé molt bé que des d'aquest bar,
jo no puc arribar on ets tu.”
[Boig per tu, Pep Sala (SAU)]
“El universo es tan grande que a veces,
conviene salirse y volverse a encontrar”
[Lagunas de memoria, Konsumo respeto]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada