Resto amb els braços oberts

Resto amb els braços oberts

Resto amb els braços oberts,
esperant que el matí m'abraci,
esperant que el sol escalfi els indrets
que les ombres del passat refreden.

Segueixo dibuixant paraules sense sentit,
continuïtat uniforme de tristesa i solitud.
Encara resto amb les mans fermes,
anhelant que la tarda alci els somnis.

Perquè malgrat que els meus ulls no dormen,
el meu cos descansa perdut amb els estels,
desitjant que la nit s'arrupi a la meva espatlla

i jo, acariciant-la amb els meus dits,
precipito a la infinita falda astral,
i la lluna em bressola per oblidar el teu nom que s'acosta.