Comprenent la negació
La imatge de la lluna reflectida en l'aigua,
qualsevol indret és perfecte quan les onades ballen,
trencant la simetria esfèrica quan les ones no callen,
en la difracció de la llum en partícules i en l'aire.
Fracassant en la vida i esborrant les petjades,
marcades pel retornar del teu nom vora el mar.
A les ferides de guerra les obre el cel clar,
que en albades solejades cicatritzen les aigües salades.
Amb les empremtes que ja no tinc,
escriure versos buits i incomprensibles;
gastats pel paisatge àrid i humit.
Doncs de l'amor a l'odi no és camí inaccessible,
ni porta obligada que els meus dits al pany han d'obrir;
sinó més bé una via ràpida per saber que la negació és comprensible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada