La despedida es el umbral del cielo y la esencia del infierno

diumenge, 11 d’octubre del 2020

El bosc

El bosc

Els arbres m'abracen a la nit freda,
m'escalfen amb les fulles que sorprenen,
de tacte suau amb ses va i venen,
mentre l'aire l'ànima despentinava.

I la brisa càlida transporta vida,
de riures morts i ple de penes,
de dunes de sorra sense arena,
de llàgrimes mudes que en solitud criden.

I malgrat les branques no deixin veure el cel,
ja arribarà la tardor que els condemni
quan de totes les fulles la boira faci el vel.

I amb el vent ferotge dels meus somnis,
bufaré les paraules que dels llavis fan recel
i de les promeses trencades el cor s'hi torni.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada