Travessant fronteres
Tot torna als seus cabals,
la vida es capgira o això és el que sembla.
Els somriures de la tristesa entren
en la dinàmica del tot és igual;
però possiblement no,
els somnis ajuden a guiar-te per la realitat,
és per aquest motiu que vaig perdut pel món
i amb unes ulleres que m'arriben als peus.
I aleshores que desitjo la fantasia o la realitat?
Si els somnis m'apoderen a cada nit,
quan intento travessar les fronteres...
I anhelo quelcom que no és la realitat,
la carretera de somnis es fa llarga,
però és més suportable si és amb tu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada