Una vida sense tu
Passejo pels carrers de Breda,
tot em sembla trist.
El cel és buit d'estrelles i no trobo el camí,
que em du de volta, allà, on ets tu.
Sobre la roba impregnat de fum,
tot s'esfuma en un sospir.
De l'alé surt l'aire que fins feia res,
l'agafava per poder seguir endavant.
La nit se'm feia eterna,els carrers infinits.
Sento passes que venen darrera corrents,
m'imagino que als braços te'm llençaràs.
Que els teus ulls tornaran, a dir-me totes les veritats.
Que res entre nosaltres haurà canviat,
que estarem junts aquest vespre, esperant que surti el sol.
[Aquest poema està extret d'una cançó de Sin Kontrol, la primera banda a la que vaig formar part amb el S. Busquets, A. Romo i D. Prieto. Recordeu el "Anem a reventar-ho tot?"]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada