La lluna (em mira)

La lluna (em mira)

La lluna em mira,
la nit em parla,
les estrelles envegen
la simfonia que ens atrapa.

Perquè a elles les observo,
però les privo d'enganxar-se
amb la connexió recíproca que uneix,
el meu amor amb ses paraules.

Poden marcar-me com a boig,
si en els escrits de les constel·lacions
recito versos amb el teu nom.

Tinc molts motius per iniciar aquest viatge,
de bogeria extrema sense la lluna,
si aquesta la deixo jugant amb els estels;

      per això, pel camí de l'oblit,
      seguint les meves passes...
      la lluna, em mira.