La idea de l’heroi, el seu estereotip, no ha canviat al llarg del temps. Han passat segles des de la primera idea de l’heroi fins a l’actualitat i encara es manté el seu significat. Continua amb les constants de la idea de bé en contraposició del mal, de l’ésser amb poders, un justicier, una persona que ha realitzat grans gestes sense demanar res a canvi, i ha passat o sembla que hagi de passar a la història.
L’estereotip dels l’herois ens diu que lluiten per defensar la justícia i per aconseguir la pau. La majoria lluiten per protegir la seva terra, el seu país o els seus ideals d’una manera altruista. És una responsabilitat que té com a recompensa el benefici de tothom i la fama. Però en aquest camí sorgeixen uns antagonistes que, en tots els casos que hem observat, intenten fer la vida impossible a l’heroi o, fins i tot, aniquilar-lo. Aquest mal personificat també ha seguit els mateixos passos que l’estereotip de l’heroi i la seva vida no ha variat al llarg dels segles.
Tot heroi, per enfrontar-se a les adversitats que li provoqui l’antagonista, necessita un domini sobre les seves habilitats i una preparació prèvia. Aquesta formació l’hem vista en tots els herois, tret d’Atena que ja va néixer preparada per a la lluita.
Un cop acabada aquesta formació potencien les seves habilitats i dificulten la derrota, tret de quan els ataquen directament al seu punt feble. Per aquesta raó un heroi no és perfecte, té defectes i coneix la mort. L’únic heroi estudiat, que en aquest cas és una heroïna, que no pot morir, és la dea Atena. Tots els altres no poden defugir una mort segura. Aquesta última és una característica que també porta sobre les espatlles l’estereotip de l’heroi des dels inicis.
Aquest terme de la mort és anomenat en sentit literal, però si l’analitzem des d’un punt de vista figurat o retòric, al llarg del temps, no només perviuen les característiques, sinó que també son recordades i romanen vives la seva imatge i les seves gestes.
Per tal d’acabar hem realitzat un quadre (p. 43) en què apareixen tots els herois que hem estudiat i els trests que els caracterítzen. Si l’analitzem verticalment, veiem una diferència que separa els herois anteriors i posteriors al segle xx amb relació a les seves característiques. La majoria comparteixen molts trets, però el naixement en condicions extraordinàries i el genius loci només es veuen en els herois anteriors al segle xx. Per altra banda, els herois posteriors al segle xx, deixen més de banda aquests dos aspectes i, en canvi, recullen dos aspectes que en els herois anteriors no estaven recollits: el vestit distintiu i la doble vida.
Aquesta observació ens fa obrir una hipòtesi que podria constituir un treball posterior al que hem desenvolupat. Aquesta hipòtesi és la resposta del perquè d’aquesta separació de característiques. Possiblement sigui pels avenços científics, ja que tracen una línia per la qual moltes teories del naixement queden anul·lades per impossibilitat. També implica que el genius loci no es consideri com abans. La globalització afavoreix la mancança d’aquesta característica en els herois moderns a causa que el món comença a “unir-se” en una manera determinada de pensaments, ideologies i maneres d’actuar. També la cultura més generalitzada i les menors diferències entre totes les persones del món, fan que l’estereotip de l’heroi sigui el mateix a tot arreu, que se’n generalizi una visió. Pel que fa a la doble vida i al vestit distintiu és una mena de desvinculament de la resta de persones, una forma d’aïllar-se de la seva rutina i de ser diferenciats de la resta d’humans. A més, no deixa de representar el conflicte personal de l’heroi: el dilema i la responsabilitat.
Si observem el quadre horitzontalment, destaquem els herois treballats amb relacio al nombre de característiques que compleixen cadascun. Ens adonem que el prototip d’heroi, l’ideal, es troba en el personatge de Superman, que l’única qualitat que no conté és la de genius loci, ja que representa el bé per a tota la humanitat. Possiblement sigui així perquè està en una mena de punt de transició entre dos models d’heroi, l’antic i el modern observats més més amunt. Superman engloba totes les característiques de tots els herois anteriors a ell i els principals atributs dels herois del segle xx. En segon lloc, tenim Odisseu, el rei Artús i Jaume i i, traspassant la barrera del segle xx, Batman, Daredevil i David Dunn, amb un 80% de les característiques observades. En aquest cas, veiem que els herois, ja siguin posteriors o anteriors coincideixen a posseir un alt percentatge de trets. De fet, els tres primers disposen de naixement en condicions extraordinàries i d’ésser genius loci, i els tres segons tenen doble vida i vestit distintiu. Els segueixen Tirant lo Blanc, Moisès i Gilgamesh; i darrere d’aquests V de Vendetta i Babe. Aquí arribem a l’equador del model d’heroi, amb l’aparició de la nostra heroïna, Atena. L’explicació és tan simple com dir que es deu al fet que no sols és considerada heroïna, també és una dea. En darrer lloc tenim en William Munny i en Bernie, amb un 40% i un 30% dels trets estudiats respectivament: el senyal inequívoc que es tracta de representants del concepte d’antiheroi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada