Les onades
Brisa infinita de l'aigua,
les onades transporten sensacions a la cara.
Sensacions d'estiu, de calor i de calma;
de tristesa, soledat i buit de paraules.
Les onades van i venen,
marcades pel ritme que decideix la lluna;
els astres marquen la simfonia que perdura,
a les faccions de la cara quan el teu nom em prenen.
I sí, porto tota la vida intentant girar la moneda,
capficant-me en viure-la de cara i no carregant la creu;
que en ella penjo el meu cos a cada albada.
I dins el cap ja no tinc la memòria dels deus,
sinó una corona de punxes que quan penso en tu se'm clava...
mirada perduda en el mar, que infinita és la mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada