Un heroi, com ja hem esmentat, ajuda principalment a la justícia i a fer el bé per sobre del mal. Per aquesta raó trobem que lluita contra enemics, contra la idea de Mal i aquesta maldat es materialitza en els seus antagonistes.
En el poema de Gilgamesh es veu molt bé aquesta idea de bé i aquesta idea de mal. Gilgamesh representa el bé, i Huwawa, el seu antagonista, representa l’encarnació del mal. És un temible monstre, a qui ningú no gosaria mai enfrontar-se pel seu temible poder i la seva ferotge violència.
Un altre cas d’antagonistes és el d’Odisseu. El pobre heroi no només té com a antagonistes als déus del cel sinó també als pretendents de la dona. Primerament tingué els déus, els quals per anar a la guerra de Troia el van castigar a ell i a la seva tripulació. Però d’entre els déus ressaltà en el càstig Posidó, qui intentà que el retorn a casa seva fos impossible o durador, a causa de la derrota que Odisseu va inflingir al seu fill, Polifem. En aquest fragment observem la petició del seu fill i com ell l’escoltà:
“ Així li vaig dir, i tot seguit ell va fer una súplica al sobirà Posidó, aixecant els braços al cel estelat: “Escolta, Posidó, que senyoreges la terra, el de la cabellera blavenca. Si veritablement sóc el teu fill i et complaus de ser el meu pare, concedeix-me que Odisseu, destructor de ciutats, no arribi a casa seva, el fill de Laertes, que té el seu estatge a Ítaca. Però si el seu destí és que vegi els seus estimats i que torni al seu casal de sostre elevat i a la seva terra paterna, que hi arribi tard i de mala manera, després d’haver perdut tots els seus companys, en una nau que no li pertanyi, i que trobi calamitats a casa”.
Així va parlar tot pregant, i el de la cabellera blavenca el va escoltar.” (HOMER 1998: 232)
Fou així com començà l’ofensiva antagònica per part de Posidó. Més tard, Zeus també li envià un raig des del cel a causa que la seva tripulació va menjar bestiar d’Hèlios. Fou aquí quan perdé la tripulació i quan navegà fins a l’illa de Calipso. Al cap d’uns anys tornà als seus estatges on es trobà amb els pretendents de la dona, els hque em dit que es transformaren en antagonistes seus. S’hi transformaren quan, creient que Odisseu era mort i que no tornaria, van tenir desig de poder i de luxúria per Penèlope i això els corrompé. A l’arribada d’Odisseu a Ítaca s’hi hagué d’enfrontar amb l’ajuda de dos criadors del bestiar, Telèmac i Atena.
Podem considerar que els màxims antagonistes de Moisès són els habitants d’Egipte i també els seus governants, els faraons. El poble d’Egipte tenia empresonat el poble jueu i els faraons, que eren els qui governaven, no el volien alliberar. D’aquesta forma, Moisès ha d’ajudar el poble a escapar de l’empresonament i de l’esclavatge dels faraons. D’altra banda, Moisès és heroi per al poble jueu, antagonista per als egipcis.
Entrem en el camí de la màgia amb la història del rei Artús. Aquest té per antagonista el rei Úmber del Nord. El rei de les terres nòrdiques vol aconseguir i conquerir les terres de Cameliard perquè diu que pertanyen al seu territori i, a més a més, vol que madona Ginebra, de la qual Artús s’enamora amb bogeria, es casi amb el seu fill. Per aquestes dues raons crec que és l’antagonista més destacat de tota la història ja que el rei ha de lluitar per defensar els seus territoris i també un altre aspecte molt important, el seu cor.
Per a Tirant lo Blanc i Jaume i els antagonistes són els mateixos, tots dos lluiten contra els sarraïns (els enemics de la fe) i a favor de la fe cristiana. Ells lluiten per la mateixa raó però en èpoques correlatives i amb la diferència que Jaume i és rei i Tirant lo Blanc un cavaller molt noble i amb molt de renom que està a les ordres primerament del rei d’Anglaterra, després del de Sicília i, finalment, del de Constantinoble. Però Tirant lo Blanc no només tingué els sarraïns com a antagonistes sinó també el duc de Macedònia, qui li feia la vida impossible per pura enveja i odi; fins i tot va dir que havia estat derrotat i mort en batalla i que havia fracassat. També, el duc ferí a traïció Tirant, però morí en la mateixa batalla a mans del Rei d’Àfrica.
Ara endinsem-nos de nou en els herois americans. Tots ells tenen la idea de mal encarnada amb algun que altre personatge malèfic. Mirem, doncs, Batman, que té com a antagonistes els criminals, però també en alguns casos la justícia. entre els criminals, ja que dintre d’aquests hi ha de molt representatius, que fins i tot tenen tanta fama com els herois, i un protagonisme que es repeteix en diverses històries. Per exemple tenim el cas de Duess Cares, un temible criminal i terrorista contra la justícia, a qui s’afegeix el novell criminal Enigma. Entre aquests dos antagonistes li fan la vida impossible a Batman en una situació d’indecisió a la seva vida. També ja en una edat adulta, torna a actuar com a superheroi en que ha de vèncer uns antagonistes anomenats Mutants. Daredevil, en canvi, lluita pels valors de la gent tant en la feina com en la vida d’heroi. Treballa d’advocat i, en aquest sentit, lluita per defensar els drets d’una persona innocent per contra d’una que ha comès un delicte. Però a les nits les dedica a lluitar contra la injustícia del carrer, el vandalisme, els criminals, robatoris,...; tot dut a terme pel màxim representant de la màfia i terrorisme del país, el senyor del crim, Kingpin. De fet, els actes de mal no són insignificants, sinó que solen tenir una dimensió de tragèdia o de catàstrofe, que exigeixen l’actuació d’uns poders sobrenaturals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada