D'esperar-te en aquesta andana

D'esperar-te en aquesta andana

D'esperar-te en aquesta andana,
se m'han quedat els cabells blancs.
Esperant el tren en un solitari banc,
que em dugui allà on l'oblit és la parada.

I davant d'aquest; ple de cigarretes mortes,
apagades, sense fum, sense vida...
ofegant els pulmons amb la brida
que lliga el teu nom i el meu cor amb forces.

Cendres, del nostre amor només queden les cendres
que la brisa del vent escampa de matinada,
juntament amb les paraules tendres.

Maleït el teu ésser quan sortint em cega de matinada,
perquè d'esperar el tren tinc els pulmons negres
i el cor buit, recordant-te a cada albada