L'estereotip de l'heroi (6.Gestes-Part II-)

Bon dia!

He pensat que el primer dia de la setmana penjaré els apartats corresponents a l'estereotip de l'heroi. Aquí deixo la segona part de les gestes.

6. Gestes (Part II)

També tothom reconeixerà les gestes de Moisès i com parteix el mar en dos per poder salvar el seu poble dels faraons o també la història de com el rei Artús arrencà l’espasa Escalibor de la pedra, però no, no foren tan simples aquestes aventures. Moisès partí el mar amb dos gràcies a l’ajuda de Jahvè. Per altra banda, el rei Artús no desclavà l’espasa Escalibor d’una pedra, sinó que l’aconseguí per consell de Merlí a l’arbreda d’Arroy. En aquesta arbreda existí un llac on descansava l’espasa i només la podia aconseguir qui la fada de les fades, Nymue, desitgés. Fou el rei Artús, l’elegit.

Jaume i té un gran renom en la història de Catalunya i en la del cristianisme per la seva conquesta de les terres dominades pels sarraïns, en concret l’expansió a les Illes Balears, València i Múrcia. Totes aquestes gestes o conquestes van ser realitzades durant tota la seva vida i abans no morí va ser cridat pel Papa per deixar en la història el seu nom escrit com a bon cristià. I dintre l’àmbit de gestes relacionades amb el cristianisme cal esmentar la que Tirant va fer a Tunísia. El jove i elegant cavaller va lluitar contra els homes d’Etiòpia per ordres del seu amo, el Cabdill. Després de batre els seus enemics va cristianitzar el rei Escariano i tota la seva cort. Només amb el regnat d’aquest rei ja va cristianitzar més de 44.000 sarraïns. També batejà tots els membres reials i poble de Montàgata, on restà Plaerdemavida i el seu futur marit, el senyor d’Agramunt. Així fou com Tirant lo Blanc va donar sacrament a molts sarraïns al nord de l’Àfrica i després aquests mateixos l’ajudaren a véncer les forces sarraïnes que volien conquerir Constantinoble.

Entrem ara en el camp dels herois americans. Totes les seves gestes van relacionades amb el que portem dient durant tot el treball. la idea de bé en contraposició al mal. Batman sempre lluita contra la injustícia, com Superman, i també ajuda els indefensos, com Daredevil o David Dunn. Tots ells ajuden les persones que ho necessiten, ja que en certa manera ho tenen com a obligació. Per altra banda tenim els casos de V de Vendetta i William Munny, dos terroristes. El primer creu que fa el bé per la humanitat i la intenta encaminar segons els seus ideals, marcats per una ideologia revolucionària, però el que per uns és acció justa i revolucionària, pot ser terrorisme per a altres. Un clar exemple d’aquesta relació de terrorisme i bé es crea quan fa volar pels aires el parlament, intenta fer veure que els poderosos que governen són realment dictadors i dèspotes i que la població pot trencar aquesta repressió. Des d’un punt de vista, Munny és un personatge cruel, que mata a tothom sense pietat i que no té sentiments. És un alcohòlic i totes aquestes habilitats posades al servei del mal no varien fins a l’aparició de la seva muller. L’aparició d’una persona femenina li crea un conflicte sentimental, i aquest conflicte psicològic és el que veurem en el següent apartat. Abans, però, deixarem constància que Munny també aplica la justícia passant per sobre del Xèrif, de forma revolucionària. La llavor que ha sembrat l’amor per la dona i el fill, fa que giri les seves energies a favor del bé. Babe també lluita per un bé major, més just i igualitari, lluita per ideals revolucionaris, ja que aspira a una societat d’animals en què s’aboleixen els privilegis i els prejudicis de casta o d’estament. Busca, realment, el desenvolupament de tot ésser segons les seves pròpies aptituds i esforç.


6.1 Els sentiments.

Fixem-nos amb el factor que recau en l’heroi a través dels sentiments: l’amor. La majoria d’herois senten atracció per una persona de la qual s’enamoren. Per exemple, Odisseu després de set anys a l’illa de Calipso, de ser-ne presoner  i, per tant,  de no poder veure la seva dona ni el fill, encara  recorda  Penèlope i rebutja l’oferiment d’amor de la dea Calipso i de la vida eterna que li atorgaria. Veiem aquest fragment:

“ [...] Per cert, jo em vanto de no ser inferior a ella ni per la seva estatura ni pel seu físic, perquè no escau que les mortals rivalitzin amb les immortals ni en figura ni en l’atractiu>>.

Responent-li, el molt enginyós Odisseu va dir: <<Dea venerable, no t’enfadis amb mi per això. Ja ho sé prou bé que l’assenyada Penèlope en comparació a tu és inferior en atractiu i en estatura. Certament ella és una mortal, i tu, immortal i exempta de vellesa. No obstant això, la desitjo, i sospiro tots els dies tornar a casa i veure el dia del meu retorn. I si un dels déus em fa naufragar en mar vinosa, ho suportaré mantenint dins el meu pit el meu ànim pacient per a les penes, perquè ja he patit molt i he aguantat molt en la mar i en la guerra. Així, doncs, aquest nou mal s’ajuntarà amb les meves altres penalitats>>.” (HOMER 1998: 151).

Així rebutjà la immortalitat Odisseu a causa del seu amor cap a Penèlope.

També el rei Artús patí per aconseguir la bella Ginebra de Cameliard. Va ser un amor a primera vista i la conegué quan reposava en una petita ermita, ferit de guerra, i se li aparegué creient que ella era un àngel. Més tard va haver d’anar a Cameliard per amenaces d’Úmber del Nord i amb l’excusa d’anar va poder veure madona Ginebra. Anà a Cameliard amb aparença i vestimenta de jardiner del castell. D’aquesta manera va poder veure madona Ginebra qüotidianament fins que, un bon dia, ella i les seves serventes li van fer treure la gorra que el feia tenir certa aparença i descobriren que era un formós i atractiu cavaller. Però no la conquistà fins que va lluitar contra el fill d’Úmber del Nord i el va batre en batalla. D’ençà de llavors, va anar per les rodalies en busca de guerrers amb la condició que servissin la seva enamorada, la princesa de Cameliard, i s’ho combinà amb la feina de jardiner per mantenir la identitat oculta. I no li anà pas malament. Va lluitar contra quatre guerrers molt bons, forts i valents, que resultaren ser Geraint, Gauvain, Ivain i Pèl·lias, cavallers de la seva cort, amb qui després lluità contra els homes més forts i valents d’Úmber del Nord i venceren. Així fou com el rei Artús va aconseguir el permís de casar-se amb Ginebra i continuà amb la seva lluita pel regne d’Anglaterra.

Un altre cas que cal comentar i que és molt important per als sentiments d’un heroi és la lluita d’amor trobadoresc entre Tirant lo Blanc i Carmesina. Carmesina li anava donant mostres del seu amor a Tirant, qui perdia els sentits per ella i quan veia que li’n donava massa li tornava a mostrar el contrari, fins que Tirant caigué en la malaltia d’amor. Un fragment del llibre on es veu molt l’amor que sent el cavaller per la princesa és quan entra a la seva habitació, acompanyat per Plaerdemavida per poder gaudir dels encants de Carmesina i a causa que s’apropava el rei, Tirant saltà per la finestra i és trencà una cama. Observem, doncs, aquest fragment:

“Llavors Plaerdemavida el va dur fins al llit i el va fer gitar al costat de la Princesa, advertint-lo que no es mogués ni fes res que ella no li digués. Ella es va posar darrere el capçal del llit i va ficar el seu cap entre el de Tirant i Carmesina, amb la cara mirant vers la infanta. Després va agafar la mà de Tirant i la va posar sobre els pits de la princesa i ell li va tocar les mamelles, el ventre i el secret. Amb tant de plaer i delectació l’acariciava, que Carmesina es va despertar i mig endormiscada va dir:

- Valga’m Déu, per què no em deixes dormir?

Plaerdemavida, amb el cap sobre el coixí, va respondre:

- No t’enutgis: ara surts del bany i tens les carns llises i gentils, i jo prenc un gran delit de tocar-les.

- Toca on vulguis –va dir Carmesina -, però no posis la mà tan avall.

- Dorm i deixa’m tocar el teu cos, que jo sóc aquí en lloc de Tirant. Oh, traïdor! On ets? Si tinguessis la mà on jo la tinc, ara series l’home més feliç de la terra.

Tirant tenia la mà sobre el ventre de la Princesa, i Plaerdemavida la seva sobre el cap de Tirant. Quan ella veia que Carmesina s’adormia, afluixava la mà i Tirant la tocava tant com volia; i quan ella es despertava, Plaerdemavida estrenyia el cap del cavaller i ell parava d’acariciar-la. D’aquesta  manera van estar més d’una hora. [...]

Tanmateix no va trigar gaire a conèixer que no era una dona i, no volent consentir-hi, va començar a cridar.[...]

En aquell instant, mentre trucaven a la porta, Plaerdemavida va agafar Tirant pels cabells i el va portar al retret i allí el va fer saltar pel terrat, donant-li una corda de cànem perquè s’esquitllés per l’hort, la porta del qual havia deixat oberta abans. I fet això va tornar a la cambra i es va estirar al costat de la princesa.

Tirant va lligar fortament la corda i va començar a baixar, però amb la presa que tenia per por que no el descobrissin, no va pensar si la corda arribaria a terra. I no hi arribava. Tirant, però, no va dubtar, ja que no tenia un altre remei, i en ser al cap de la corda es va deixar anar; i en caure es va donar un cop tan gran que es va trencar una cama. [...] (MARTORELL 1994: 187-189).

L’amor serveix per humanitzar personatges que estan per sobre de la mitjana; també serveix com una forma d’atreure’ls cap al bé. Crea simpaties envers els herois, però també és el motiu de molts dels seus problemes. És a la base del dilema entre la vida ordinària i la vida heroica.

Però ara endinsem-nos en el món dels sentiments dels herois americans. El problema que causa l’efecte d’una presència femenina a la seva vida fa que la majoria tingui dubtes sobre els seus poders i sobre si els ha d’abandonar o no. Per exemple, Batman s’enamora de la Doctora Chase Meridian i això li provoca la necessitat de dedicar més temps i d’abandonar la seva posició com a heroi. Al principi Chase queda atrapada amorosament per Batman, però més tard comença a enamorar-se de Bruce Wayne. Aquest factor fa que Batman es decanti per deixar de ser heroi i dediqui tot el seu temps a ser Bruce i estar amb Chase. També entra en aquesta batalla Clark (el cantó humà de Superman). Clark s’enamora de Lois, qui també s’enamora del seu ésser heroic. No obstant això, en descobrir la seva veritable identitat Lois s’enamora de Clark i com ell ja estava boig per ella, decideix abandonar els seus poders mitjançant una màquina que li proporcionen els seus pares a la base del nord.


És així doncs com observem que als herois americans l’aparició d’una persona amb qui volen compartir la vida, els implica problemes a l’hora de decidir el seu camí i els torna a endinsar en el dilema del ser o no ser i això els apropa als humans i, per tant, els fa ser més febles. Per tant, els sentiments són una debilitat per als herois americans, però també ho és l’abús de poder, la crueltat que provoca.

Abans d’entrar en aquest aspecte de crueltat, ens detindrem, però, en altres sentiments que no són pròpiament l’amor, a través del cas de Jaume i. Al Llibre dels Fets, l’heroi conqueridor apareix compensat per un costat tendre quan en el camí de la conquesta de València, mana desmantellar un campament tret d’una tenda de campanya que tenia el niu d’un ocell. També quan plora davant els murs de la ciutat conquerida de València.