Ara que no et tinc

Ara que no et tinc

És cert que darrera l'estructura poètica,
l'ésser humà busca quelcom per desfogar-se
d'un amor que el temps o mai deixa ofegar-se;
o és potser només una simple qüestió ètica.

Potser aquesta faceta sorgeix més amb l'home;
jo, fa temps, em vaig declarar etern a la lluna,
fins a conèixer la meva vida en la imatge de la duna
que s'amagava rere els negres cabells d'aquella dona.

Vaig decidir trencar aigües amb l'esfera blanca,
donar la meva vida i la inspiració a una noia
que, sota uns ulls color mel em robà el cor.

És per això que, després de tres llibres escrits,
de dedicar els meus versos a allò que envolta;
ara que no et tinc, decideixo fer-ne tres de l'oblit de cop?