M'ho he guanyat amb el temps i les canes
De comprovar que oblidar és difícil,
el meu cap ha perdut totes les ganes.
M'ho he guanyat amb el temps i les canes,
pacientment d'equinoccis i solsticis.
En els núvols de mitja tarda s'amaga el sol,
que estacions llunyanes recorden la felicitat.
Esperança amagada que reflexa l'oposat,
quan es tenyeixen a la nit les estrelles de dol.
Ara les llàgrimes amaneixen el bon record,
absència de paraules, presència de silencis...
llavis muts, cors sords...
Que totes les imatges que projecta la lluna es trenquin,
que tots els desitjos a les estrelles caigudes són,
intuïcions repetitives perquè en els teus ulls pensi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada