Parets de sorra
Escric sobre plaques de sorra,
ja he perdut tota esperança.
Busco preguntes sense resposta,
entre els dits perdo el temps.
Pampallugues clandestines
quan intento dels meus llavis extreure un somriure;
ironia? Sàtira?
El què sé és que sota el nas ja no s'escapa l'aire.
De l'espera eterna,
tinc menys pèls al cap que a la cara
i els que hi romanen,
ja es tenyeixen de color blanc.
Què és absurd escriure paraules a la platja
si, com la meva vida, se les emporta el mar.
Versos perduts dins l'aigua,
fulles de sorra que queden en blanc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada