La despedida es el umbral del cielo y la esencia del infierno

dissabte, 13 de juny del 2020

No em deixen oblidar-te

No em deixen oblidar-te

Necessito esborrar les petjades del camí,
haig d'esborrar fragments del meu passat,
però els bons records no em deixen assolir l'objectiu;
les situacions de felicitat no em deixen oblidar-te.

I es que d'aquestes n'he viscut moltes al teu costat,
agafar una goma i començar a esborrar és difícil;
perquè al teu costat molts moments eren perfectes,
perquè a la teva vora tot ha estat inoblidable.

Aleshores, per extreure't del meu cap, que faig?
Eliminar tots els llocs en què hem compartit els llavis?
Exhaurir cada segon en què interaccionaven les mirades?
O m'haig de dedicar la resta de l'existència en preguntar com oblidar-te?

Necessito viatjar, a cada lloc i crear un món nou.
Necessito anar a Orio i trencar aquell record,
necessito anar a l'Ebre, a Barcelona i a Banyoles;
necessito desplaçar tots els racons, del meu cervell a l'infinit...

Necessito tantes coses que ja no sé el que vull...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada