Quatre parets

Quatre parets

Quatre parets,
estic tancat entre quatre parets
i no puc escapar-me d'aquí;
cada una d'elles de diferents colors.

Davant tinc una que hi han imatges enganxades.
Realitat? Ja no sé què pensar...
només trobo fotografies del passat,
que anul·len els esforços que estic fent per oblidar-te.

A la dreta n'hi ha una sense res.
Negre atzabeja, fosc infinit,
és com si del meu cap projectés
tot allò que tinc a dins.

A l'esquerra paret blanca, llisa.
Hi rellisquen les promeses que vam dir,
junts per sempre, aquí per tot...
i ara tots dos sols i separats, davant la paret del destí.

A l'esquena paret de punxes.
El teu records que em turmenten...
pètals de roses que sagnen en primavera,
recordant que cada rosa té la seva espina.

I, sí, tu has estat aquesta punxa que em fa sagnar,
perdo el nord i la veracitat entre aquests murs.
I ara em sento atrapat entre el sostre i el terra;
sostre de tempestes, plataforma de sorramolls.