Cor de pedra

Ara si que ho veig clar,
ja no hi ha marxa enrere.
Per molt que clami contra les muntanyes,
les ones sonores fan eco contra mi.

I en els errors del passat
m'hi enfronto amb valentia i força.
Doncs són reflexa en els miralls de la consciència;
inconsciència...

Vull trencar tots els vidres òptics,
els còncaus i els convexes,
vull una vena els ulls i guiar-me pel so,
pels crits i per la desesperació.

Vull avançar a les palpentes,
direcció a les muntanyes,
aïllar-me en elles i si no me n'adono,
impactar contra la seva escorça i empedrar-me,

perquè des de la teva absència,
el meu cor s'ha transformat en pedra.