L'estereotip de l'heroi (Definició)

Bon dia!

Avui és un d'aquells dies que em ve de gust de trencar amb el ritme! Us deixo amb la segona part del treball l'estereotip de l'heroi.


2. Definició i concepte d'heroi

El mot que fem servir per designar heroi prové del llatí, hērōs, hērōis, i aquest, del grec ŋ(ωs  ŋ(ωos, que ja tenia el significat d’“heroi” o “semidéu”.

També com a adjectiu, amb el sentit d’heroic, excels, noble, generós (de naixement, sentiments, fets, etc.)

A la tradició grega, l’heroi és un genius loci, està vinculat a un lloc precís. Perviu en la memòria com un ésser divinitzat i allunyat. És creador de ciutats i colònies; és protector, defensor custodi. El seu culte està lligat a la vida de la polis.

L’heroi és una mena de baula entre l’humà i el diví. Té una relació de connexió entre les persones i els déus i està vinculat a la protecció dels esdeveniments adversos.

Tot i que de vegades se’ls esmenti com a equivalents o semblants, hi ha una principal diferència entre els déus i els herois; i és que en el cor dels herois apareix el dilema. El dilema és degut a la seva indeterminació o ambigüitat, no són ni una cosa ni l’altra, tenen privilegis, però també una gran responsabilitat. Malgrat l’instint de conservació, que li és propi, oscil·la sempre entre la vida i l’aniquilació.

A la tradició clàssica, l’educació dels herois està donada pel centaure Quiró. Un centaure té el cos zoomòrfic, és a dir, meitat animal, meitat humà; en aquest cas, l’animal és un cavall. Els seus territoris són salvatges i sense moviments humans. Els herois entren a l’educació de Quiró quan parteixen de la seva terra paterna, amb una curta edat i amb aptituds i entren a la natura. El nou espai salvatge els endureix, adquireixen força i autonomia i aprenen a ser independents. En resum els ensenya la vida simple, autosuficient, lliure i independent; l’ús de les armes, l’art de la cinegètica, el coneixement de les herbes,...

Un heroi és complet quan té contacte amb el numen, que és la relació directa amb la divinitat. El numen denota la seva força, el seu poder, la seva voluntat, la seva autoritat i la seva sobirania. Perquè el numen es compleixi i hi hagi una relació coherent entre els déus i l’heroi ha d’existir un daimon, una veu interior de l’heroi, normalment enviada pels déus, que li comenta com ha d’actuar o que ha de dir per tal d’afavorir el bé.

Si mirem a la tradició nòrdica, tot funciona més o menys igual, l’heroi porta a terme aventures guerreres extraordinàries, el seu naixement, les seves gestes i la seva mort són destacats en cicles mitològics i èpics. De fet, són indiferents les característiques principals d’un heroi, sigui d’on sigui la seva ubicació. Tenint la consciència que un heroi és caracteritzat principalment pels seus poders sobrenaturals o divins, com hem esmentat abans: la seva força física, bellesa, joventut, destresa, intel·ligència, coratge, astúcia i  valor. També cal esmentar que segueix un codi de normes i de valors ideals o morals. També tenim la consciència que l’heroi es destaca per posar-se del costat del bé i per actuar per benefici de la humanitat, en general o en particular, en accions que protegeixen, ajuden, salven, eviten desastres, busquen un millor futur, rescaten, consolen, etc. Mai, però, busca el benefici personal.

D’altra banda, l’heroi simbolitza l’impuls evolutiu (un desig essencial), una situació conflictiva de la psique humana per combatre els monstres de la perversió. Se’l decora amb atributs com el sol o la llum, que vencen la foscor, les tenebres i el fred de la mort. Està situat en el cor de la moral oberta i és el pla espiritual de l’evolució creadora. A causa de tot això observem que un heroi té una gran potència espiritual, per la qual cosa la seva primera victòria és la que obté sobre si mateix (JÜNGER 2006: 189-195).

Un heroi també pot ser una persona que es distingeix pel seu alt coratge, per la seva fortitud amb el sofriment, un personatge que després de fer grans gestes construeix ciutats, guanya grans combats i després de la mort se’l recorda com a un heroi Per tant, un personatge pot entrar en l’esquema d’heroisme i creix el seu nom a mesura que passa el temps, per a tota la humanitat en general o per una comunitat concreta. D’aquest aspecte, ens interessaria destacar el fet que, de vegades, els herois, com que parteixen de la idea del genius loci, ho són per a un grup humà, però representen el contrari (la maldat, la destrucció, la mort, la injustícia) per al grup humà oposat. Mirem, per exemple, el cas d’Odisseu pel que fa als troians, o Tirant lo Blanc pel que fa als turcs.

Dit tot això, passem a analitzar i contrastar les característiques de l’heroi al llarg de les obres que hem llegit.