Ni fred ni calor (vull despertar i et necessito)

Ni fred ni calor (vull despertar i et necessito)

Et necessito,
com els molins necessiten el vent per caminar.
I si, la veritat he lluitat perquè això sigui cert,
però al cap i a la fi, et necessito.

No obstant la necessitat,
tinc claríssim que lluito a les palpentes,
doncs sóc conscient que aquesta batalla
la vaig perdre abans de començar-la.

Queda lluny, tan lluny que sembla irreal,
el record s'esfuma com la boira en un matí de tardor,
lentament i suaument va lliscant pel meu cos,
realitzant un calfred per l'interior,

       sense que es distingeixi el fred o la calor.

I és aleshores, quan noto que la teva presència
és quelcom necessari per la meva rutina
i, que sense ella, em sento trasbalsat,
rendit, abatut... i et necessito.

Necessito el teu aire per respirar
i em vaig adonant que si no puc oblidar-te,
tinc tots els papers per ofegar-me
i vull despertar, obrir els ulls i no veure't,

no veure't ni al tancar-los,
treure't de la meva ment i no pensar amb tu
i malgrat tot... t'estimo tant...