Miserables línies amb els ulls tancats
Sé que algun dia llegiràs aquestes miserables línies,
que ja puc escriure't mil poemes, cantar-te cent cançons,
regalar-te el meu present...
que el regal de la meva vida ja mai l'acceptaràs;
que per molt que desitgi la teva companyia,
que per molt que et desitgi és quelcom que vam decidir els dos.
Però això, abans d'avui, ja ho sabia,
era l'avantatge amb què jugava aquest humil cor.
No obstant això, no puc negar que
el teu record no em satisfarà;
però si emplenaran molts buits
amb somriures, els bons moments;
les conversacions i les dissimulacions
que feia quan els meus ulls s'adormien amb els teus.
Maleïdes siguin les hores que passo viatjant
perquè, fins i tot, tancant els ulls et veig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada