Cinc sentits

Cinc sentits

Idees abstractes fan que tot sigui simple,
que tot es pugui observar amb els sentits.
Amb aquests aconseguia mantindre el contacte amb la realitat
i, en canvi, a vegades desitjo prescindir d'ells;

per estar present en cada acte de raonament exterior,
però tot això em sembla inevitable.
Amb tots cinc aconseguia el cos i l'ànima
desitjaven a cada albada.

Amb els ulls veia la teva figura,
els teus ulls, els teus llavis...
tot el que de tu volia i
que es fa impossible el meu abast.

Amb l'olfacte percebia el teu aroma
a metres de tu i aconseguia apropar-me,
mentalment, però, al teu costat,
on vull estar més que altre lloc.

Amb l'oïda escoltava els xiuxiueig
que regalaves a l'aire i que el vent me'ls robava,
amb petites ones impulsores
fins a portar-los cap a mi.

Amb el gust, dolça delícia
que mai més podré provar,
la dels teus llavis i, fins i tot,
la de les teves galtes.

Amb el tacte, el que més mal proporciona,
el voler i no poder agafar-te de les mans,
acariciar el teu rostre, lliscar les meves mans
pel teu cabell de seda o fondre'm amb una abraçada.

I de tots aquest vull prescindir,
tancar els ulls i no veure res, emmudir tots els sons
per no escoltar res, tapar les foses nassals
per no percebre cap aroma, anul·lar les cèl·lules gustatives
per no trobar sabor als teus fruits,
a no sentir el contacte per no notar res

i prescindir d'aquest res que es resumeix amb el teu nom,
a prescindir de tu, que acapares els cinc sentits
i, així, en el fons, oblidar-te.