Versos incomprensius
Busco la llum del sol,
entre ombres m'hi sento millor;
em marquen el camí les petjades de la platja,
quan les onades esborren el seu pas.
Se'n van lentament i jo accelero,
seguir-les és la pitjor opció per perdre'm.
Vull volar cap al cel blau clar de la nit,
vull enfilar-me pels rajos de sol que em duuen a les estrelles.
Però caic quedant-me d'empeus,
cicatrius tancades sagnen a raig;
no són les ferides les que provoquen el mal,
sinó les llàgrimes dolces que supuren la pell.
El vent m'empenta amb força visible,
les fulles i els núvols romanen tranquils.
Les bèsties ferotges es tornen manyagues,
se'm tiren a sobre amb ràbia les domèstiques.
Els somnis es veuen distanciats pel somnífer,
confonc la realitat que em desperta quan més dormo.
No hi entenc ni gota de la fase REM,
però és quan sona el despertador quan els somnis tornen.
Tanco els ulls per fer visible el camí,
torno a seguir aquelles pases borrades pel mar.
Què iròniques que són les coses
quan els somriures costen d'extreure.
Ara és quan les poesies no tenen cap mena de rima,
quan els versos no tenen lloc per lligar-se,
quan els curts
es combinen amb els que són eterns...
Ara és quan tot toca un final,
quan tot acaba de començar i es resol el problema.
No és cap altre instant més adequat per escriure
que quan no tens cap idea dins el cap per dir,
per pensar, per dir-la bonica,
per dir-la, comprensivament, poètica
i a la vegada, absurdament, incomprensiva.
dijous, 30 d’abril del 2020
dimecres, 29 d’abril del 2020
Plou a bots i barrals
Plou a bots i barrals
Assegut mirant el cel,
el vent i la pluja sacsejen
timidament el cabell;
alço els ulls contra el vent.
Tot és vermellós en aquest port,
tanta pol·lució no deixa veure les estrelles;
interines absents a les nits de ciutat,
lluna difosa entre els núvols de fum.
Passejo amb calma,
observant els vaixells estacionats,
seguint el trajecte amagat per l'asfalt,
que em duu amb tranquilitat vora el mar;
dormida d'onades generalitzada.
Cansat de veure el panorama
m'encenc una cigarreta.
El fum s'alça dels meus ulls al cel,
tot sembla que s'esfumi en un sospir.
Prefereixo espais rurals,
prefereixo aquella calma que s'apodera
d'una nit de tardor, d'una matinada freda
amb rosada i olor de terra mullada.
Arribo als indrets de casa,
el cel és abraçat pels núvols,
carregats de fúria i mala folla,
precipitant gotes d'aigua contra la terra molla.
Malgrat aquests inconvenients,
petites llums astrals provoquen la màgia;
una petita interacció electromagnètica que ens recorda,
que sense els ulls no veuriem les estrelles.
La boira s'eleva en mars d'espessor,
la forta pluja fa impossible la visió de l'horitzó.
La nit ha caigut trista i abrigada,
avui ens mostra una gran infinitèssima part dels seus encants.
Les espurnes humides esquitxen el meu rostre,
transporto les mans mullades al braç oposat.
La tardor ha arribat, ja no hi ha marxa enrere,
el fred, el vent i la foscor mica en mica predominarà
durant les nits i els dies que plogui a bots i barrals.
Assegut mirant el cel,
el vent i la pluja sacsejen
timidament el cabell;
alço els ulls contra el vent.
Tot és vermellós en aquest port,
tanta pol·lució no deixa veure les estrelles;
interines absents a les nits de ciutat,
lluna difosa entre els núvols de fum.
Passejo amb calma,
observant els vaixells estacionats,
seguint el trajecte amagat per l'asfalt,
que em duu amb tranquilitat vora el mar;
dormida d'onades generalitzada.
Cansat de veure el panorama
m'encenc una cigarreta.
El fum s'alça dels meus ulls al cel,
tot sembla que s'esfumi en un sospir.
Prefereixo espais rurals,
prefereixo aquella calma que s'apodera
d'una nit de tardor, d'una matinada freda
amb rosada i olor de terra mullada.
Arribo als indrets de casa,
el cel és abraçat pels núvols,
carregats de fúria i mala folla,
precipitant gotes d'aigua contra la terra molla.
Malgrat aquests inconvenients,
petites llums astrals provoquen la màgia;
una petita interacció electromagnètica que ens recorda,
que sense els ulls no veuriem les estrelles.
La boira s'eleva en mars d'espessor,
la forta pluja fa impossible la visió de l'horitzó.
La nit ha caigut trista i abrigada,
avui ens mostra una gran infinitèssima part dels seus encants.
Les espurnes humides esquitxen el meu rostre,
transporto les mans mullades al braç oposat.
La tardor ha arribat, ja no hi ha marxa enrere,
el fred, el vent i la foscor mica en mica predominarà
durant les nits i els dies que plogui a bots i barrals.
dimarts, 28 d’abril del 2020
Tu i els teus encants
Tu i els teus encants
Tu i els teus encants,
captats sempre per la meva mirada interna,
tan opacs els superficials, tan clars els profunds;
només cal coneixer el secret per saber-los apreciar.
Poc i manca als teus encants,
això clar, davant dels meus ulls,
tot i que en moltes vegades falti un somriure,
en les situacions de més compromís.
Però no ens enganyem,
sempre diem que busquem el perfecte
quan, realment, el valor de les coses
sempre romandrà en els defectes.
Aquests et fan diferent,
aquests són els encants, és allò que,
malgrat tu et pensis que ja ho coneixes tot,
sempre existeix un motiu per deixar-te impressionat.
I què puc dir, doncs, dels teus encants?
Meravella oculta rere una capa,
en què sovint hi manca el gust de sal.
Tu i els teus encants,
captats sempre per la meva mirada interna,
tan opacs els superficials, tan clars els profunds;
només cal coneixer el secret per saber-los apreciar.
Poc i manca als teus encants,
això clar, davant dels meus ulls,
tot i que en moltes vegades falti un somriure,
en les situacions de més compromís.
Però no ens enganyem,
sempre diem que busquem el perfecte
quan, realment, el valor de les coses
sempre romandrà en els defectes.
Aquests et fan diferent,
aquests són els encants, és allò que,
malgrat tu et pensis que ja ho coneixes tot,
sempre existeix un motiu per deixar-te impressionat.
I què puc dir, doncs, dels teus encants?
Meravella oculta rere una capa,
en què sovint hi manca el gust de sal.
dilluns, 27 d’abril del 2020
Endinsant-me en capes de fulles (Cau la tardor)
Endinsant-me en capes de fulles (Cau la tardor)
Endinsat lentament en capes de fulles,
analitzo la situació que sobrepassa els límits.
No cerco la certesa, no cerco la veracitat,
simplement el que manca a la tristesa, la felicitat.
Però avui el bosc és més fosc,
avui les caduca envolten el terra
protegint els bolets, les castanyes;
creant la fina capa que obstaculitza l'aigua.
Doncs el cel ja no és net i clar;
malgrat les branques fan visible la dispersió cromàtica,
les irregularitats temporals tornen a amenaçar;
avui el bosc és més trist, més pàlid, menys viu.
El vent que esdevé caòtic torna a amenaçar,
a les fulles tranquiles i esteses sobre la superfície terrenal.
Sense adonar-nos les plaques rocoses s'erosionen
i esquitxen sobre les ferides del temps.
Sagna el col·lectiu per les ferides seques de l'estiu,
sagna el cel davant l'orquestra de l'infern.
Tot es contradiu de cop, es dóna la volta a la situació,
capgirant els pronòstics físics i astrals.
Ja no hi ha marxa enrere,
els ocells escampen la boira sobre el cel clar.
Aquesta romàn amb calma ocupant tot l'espai,
que entre les branques d'aquests arbres hi restaven nuus.
La fauna es posa el pijama,
la flora i la vegetació els teixits de bressol;
les aus migren buscant un ecosistema millor,
deixen silenciat i dormit els boscos aquesta nit.
Cau l'etern somnífer sobre la fusta humida,
cau l'eterna pau sobre un terreny deshabitat.
Torna la foscor i la tristesa a córrer les meves artèries,
torna l'odissea d'alçar-se amb la felicitat...
... torna a caure... la tardor.
Endinsat lentament en capes de fulles,
analitzo la situació que sobrepassa els límits.
No cerco la certesa, no cerco la veracitat,
simplement el que manca a la tristesa, la felicitat.
Però avui el bosc és més fosc,
avui les caduca envolten el terra
protegint els bolets, les castanyes;
creant la fina capa que obstaculitza l'aigua.
Doncs el cel ja no és net i clar;
malgrat les branques fan visible la dispersió cromàtica,
les irregularitats temporals tornen a amenaçar;
avui el bosc és més trist, més pàlid, menys viu.
El vent que esdevé caòtic torna a amenaçar,
a les fulles tranquiles i esteses sobre la superfície terrenal.
Sense adonar-nos les plaques rocoses s'erosionen
i esquitxen sobre les ferides del temps.
Sagna el col·lectiu per les ferides seques de l'estiu,
sagna el cel davant l'orquestra de l'infern.
Tot es contradiu de cop, es dóna la volta a la situació,
capgirant els pronòstics físics i astrals.
Ja no hi ha marxa enrere,
els ocells escampen la boira sobre el cel clar.
Aquesta romàn amb calma ocupant tot l'espai,
que entre les branques d'aquests arbres hi restaven nuus.
La fauna es posa el pijama,
la flora i la vegetació els teixits de bressol;
les aus migren buscant un ecosistema millor,
deixen silenciat i dormit els boscos aquesta nit.
Cau l'etern somnífer sobre la fusta humida,
cau l'eterna pau sobre un terreny deshabitat.
Torna la foscor i la tristesa a córrer les meves artèries,
torna l'odissea d'alçar-se amb la felicitat...
... torna a caure... la tardor.
diumenge, 26 d’abril del 2020
Secció Tardor 2010, últim bloc del llibre ...vora el mar.
Bon dia!
Demà començarem a publicar els poemes corresponents a la tardor de 2010, tancant el cicle que havia començat amb la tardor de 2009 i tancant els poemes del llibre ... vora el mar.
Demà començarem a publicar els poemes corresponents a la tardor de 2010, tancant el cicle que havia començat amb la tardor de 2009 i tancant els poemes del llibre ... vora el mar.
Us deixo els noms dels poemes presentats a la secció d'estiu, els quals els podreu trobar a les anteriors entrades:
SOLSTICI D'ESTIU
1. Sobre catifes de sorra (dies d'estiu)
2. Escuma
3. Bona nit
4. Van i venen
5. Màgica nit de Sant Joan
6. Poesies recordades I (Lo pi de les tres branques)
7. Poesies recordades II (La font de'n Mingo)
9. Els focs de Blanes
10. Maravella artesanal (Les festes del Renaixement)
11. Petjades eternes (El far del fangar)
12. Heliocentrisme floral
13. Una nit d'estiu (a Orio)
14. Emmarcant records
15. Fum i cendres
16. Demana un desig (Les llàgrimes de Sant Llorenç)
17. La utopia dels noms
18. Lluna trista, lluna buida (28 d'Agost del 2010)
19. Alcem la veu al Sant Anna (Diada de Catalunya, 11 de setembre)
20. Tarda de cartes (Tempestes d'estiu)
Salut!
dissabte, 25 d’abril del 2020
Poema del 1 y el 0
Buenos días!
Hoy os dejo un poema de otra persona, de César Brandon. Como matemático, me parece una obra maestra, jugando con enteros, código binario, dualidad,... fantástico.
Hoy os dejo un poema de otra persona, de César Brandon. Como matemático, me parece una obra maestra, jugando con enteros, código binario, dualidad,... fantástico.
divendres, 24 d’abril del 2020
Tarda de cartes (Tempestes d'estiu)
I amb les magnífiques tempestes d'estiu, amb l'amenaça d'una tardor com les d'abans, arriba Tarda de cartes, l'últim poema de la secció d'estiu. Ja comença la tardor...
Tarda de cartes (Tempestes d'estiu)
Tarda de cartes.
Tot plegat la boira
torna a amenaçar
junt amb els núvols negres.
S'apaga el dia.
Aquestes no tenen remitent;
fa vora un any que volten pels calaixos de casa,
sense destí, sense resposta...
Llamp que il·lumina el cel.
El cap dóna voltes,
poso seny al tencar la finestra,
perdut en els somnis, ignorant la realitat.
Trist trencaclosques d'estiu.
La tinta es dispersa per la fulla,
la tempesta em recorda a aquella nit,
en que tot era tan contradictori,
etern oblit...
Records mortals.
L'ombra del meu dit
escampa l'humit en capa blanca,
la foscor en boscins salats,
la calor en vent i trons;
el fred infinit imparcial...
On tot comença, tot acaba i,
ni la lluna ni el sol,
ni la pluja ni els núvols,
ni les fulles ni el vent,
poden trencar el lligam existent
entre la terra i el cel.
Tarda de cartes (Tempestes d'estiu)
Tarda de cartes.
Tot plegat la boira
torna a amenaçar
junt amb els núvols negres.
S'apaga el dia.
Aquestes no tenen remitent;
fa vora un any que volten pels calaixos de casa,
sense destí, sense resposta...
Llamp que il·lumina el cel.
El cap dóna voltes,
poso seny al tencar la finestra,
perdut en els somnis, ignorant la realitat.
Trist trencaclosques d'estiu.
La tinta es dispersa per la fulla,
la tempesta em recorda a aquella nit,
en que tot era tan contradictori,
etern oblit...
Records mortals.
L'ombra del meu dit
escampa l'humit en capa blanca,
la foscor en boscins salats,
la calor en vent i trons;
el fred infinit imparcial...
On tot comença, tot acaba i,
ni la lluna ni el sol,
ni la pluja ni els núvols,
ni les fulles ni el vent,
poden trencar el lligam existent
entre la terra i el cel.
dijous, 23 d’abril del 2020
Sant Jordi confitat!
Bon dia!
Feliç Sant Jordi/Jordina a tots i totes!
Espero que aquest dia tan especial, tot i estar confinades a casa amb la mesura del possible, pogueu gaudir-lo, llegir, regalar i celebrar.
És un dia magnífic, ple de cultura i de sentiment i, cada vegada més, l'hem de reivindicar com un dia de lluita, cultura, amor i igualtat.
Com aquest any no podem celebrar-lo com és habitual, us deixo una recepta per fer roses per regalar... i menjar!!
Salut i bona diada!!
Feliç Sant Jordi/Jordina a tots i totes!
Espero que aquest dia tan especial, tot i estar confinades a casa amb la mesura del possible, pogueu gaudir-lo, llegir, regalar i celebrar.
És un dia magnífic, ple de cultura i de sentiment i, cada vegada més, l'hem de reivindicar com un dia de lluita, cultura, amor i igualtat.
Com aquest any no podem celebrar-lo com és habitual, us deixo una recepta per fer roses per regalar... i menjar!!
Salut i bona diada!!
Aquest vídeo l'ha realitzat l'Estarlina, del canal EstarlinaCat.
Una abraçada!
dimecres, 22 d’abril del 2020
Alcem la veu al Sant Anna (Diada de Catalunya, 11 de setembre)
Alcem la veu al Sant Anna (Diada de Catalunya, 11 de setembre)
La nit és força clara,
pujant per camins rocosos
on les cames no tenen la força
que després tindria la veu.
Es puja al turó de Sant Anna,
petit turonet a l'entrada de Breda.
Ja ben bé des de la carretera,
s'hi veuen les quatre barres onejades per l'aire.
Senyera, cor de tots els catalans.
El nostre sentiment s'hi palpa a mitjanit,
la sang sobre daurat dels nostres avantpassats,
es renova aquesta nit, últimes d'estiu.
Renovem la veu, com ho fem amb la bandera;
tenim un himne que a tot arreu s'escolta
i amb la força del nostre amor
aconseguirem que s'escolti per tots els cels catalans.
La nit és força clara,
pujant per camins rocosos
on les cames no tenen la força
que després tindria la veu.
Es puja al turó de Sant Anna,
petit turonet a l'entrada de Breda.
Ja ben bé des de la carretera,
s'hi veuen les quatre barres onejades per l'aire.
Senyera, cor de tots els catalans.
El nostre sentiment s'hi palpa a mitjanit,
la sang sobre daurat dels nostres avantpassats,
es renova aquesta nit, últimes d'estiu.
Renovem la veu, com ho fem amb la bandera;
tenim un himne que a tot arreu s'escolta
i amb la força del nostre amor
aconseguirem que s'escolti per tots els cels catalans.
dimarts, 21 d’abril del 2020
Lluna trista, lluna buida (28 d'Agost del 2010)
Lluna trista, lluna buida (28 d'Agost del 2010)
El silenci de la nit m'apodera,
quanta calma, quanta desolació...
els núvols vesteixen la tímida lluna rodona
i completament contradictòria a mi...
... nit de lluna plena.
La flama que cremava el teu cor,
s'ha apagat, s'ha fos...
de res servien els suspirs
que es perdien pels engranatges oxidats...
... i que mai més tornarien a grinyolar.
Buit; immens espai per un cos tan petit,
no puc cloure els ulls sense veure l'imatge
dels teus cabells grisos a la vora del foc.
Mai més veuré aquesta imatge,
mai més en situació present;
només queda el record i la nostàlgia...
... i un t'estimo amb ple de sentiment.
El silenci de la nit m'apodera,
quanta calma, quanta desolació...
els núvols vesteixen la tímida lluna rodona
i completament contradictòria a mi...
... nit de lluna plena.
La flama que cremava el teu cor,
s'ha apagat, s'ha fos...
de res servien els suspirs
que es perdien pels engranatges oxidats...
... i que mai més tornarien a grinyolar.
Buit; immens espai per un cos tan petit,
no puc cloure els ulls sense veure l'imatge
dels teus cabells grisos a la vora del foc.
Mai més veuré aquesta imatge,
mai més en situació present;
només queda el record i la nostàlgia...
... i un t'estimo amb ple de sentiment.
dilluns, 20 d’abril del 2020
20 de abril del '90...
Ya llevamos 30 años de ese 20 de abril del '90... Y no fue hasta el año pasado que sacaron el videoclip.
Para muchas personas, es un himno, para otras, una canción más. No obstante, creo que es una canción que todo el mundo conoce y a nadie le deja indiferente!
Os dejo por aquí el videoclip de la canción. Disfrutadla!
Para muchas personas, es un himno, para otras, una canción más. No obstante, creo que es una canción que todo el mundo conoce y a nadie le deja indiferente!
Os dejo por aquí el videoclip de la canción. Disfrutadla!
diumenge, 19 d’abril del 2020
La utopia dels noms
La utopia dels noms
Escric amb els dits
perquè una persona els va anomenar així;
igual que en diem idees a allò que ens surt del cap.
Un sabi va dir que
hem de rumiar el que diem abans que les paraules
ballin amb els llavis i s'escapin;
però, quin sentit té dir noms sense saber el què diem?
Perquè allò blanc del cel es diu lluna
i el que brilla al voltant estrelles?
Molts no sabem el perquè i dic sabem perquè jo,
perdut en la disjunció del mar de lletres i el de ciències; m'ofego en la resposta.
La vida és tan metafòrica
com volguem fer-la;
doncs la vida és una poesia
plena de quimeres de noms.
Escric amb els dits
perquè una persona els va anomenar així;
igual que en diem idees a allò que ens surt del cap.
Un sabi va dir que
hem de rumiar el que diem abans que les paraules
ballin amb els llavis i s'escapin;
però, quin sentit té dir noms sense saber el què diem?
Perquè allò blanc del cel es diu lluna
i el que brilla al voltant estrelles?
Molts no sabem el perquè i dic sabem perquè jo,
perdut en la disjunció del mar de lletres i el de ciències; m'ofego en la resposta.
La vida és tan metafòrica
com volguem fer-la;
doncs la vida és una poesia
plena de quimeres de noms.
dissabte, 18 d’abril del 2020
Demana un desig (Les llàgrimes de Sant Llorenç)
Demana un desig (Les llàgrimes de Sant Llorenç)
Demana un desig,
mira el cel i demana un desig;
que avui el cel és net i clar,
que avui la nit és plena d'estrelles.
Tanca els ulls i respira fons,
agafa'm de la mà i apreta amb força;
saps que aquesta nit és especial
saps que tots els somnis es faran realitat.
I si no em creus mira al cel,
totes les llàgrimes que precipiten
són motiu per desitjar.
Pensa que el meu somni s'ha fet realitat,
només m'ha calgut la teva mà
per poder-me enlairar.
Demana un desig,
mira el cel i demana un desig;
que avui el cel és net i clar,
que avui la nit és plena d'estrelles.
Tanca els ulls i respira fons,
agafa'm de la mà i apreta amb força;
saps que aquesta nit és especial
saps que tots els somnis es faran realitat.
I si no em creus mira al cel,
totes les llàgrimes que precipiten
són motiu per desitjar.
Pensa que el meu somni s'ha fet realitat,
només m'ha calgut la teva mà
per poder-me enlairar.
divendres, 17 d’abril del 2020
Fum i cendres
Fum i cendres
Camins plens de pols,
sorra fina que s'escapa entre els dits.
Tenca els ulls aquest 10 d'agost
i imagina't que estàs a l'infern.
Crea una imatge pirotecnica dins el cap,
imagina un joc de colors vius,
grocs, vermells intensos
sobreposant-se als verds i blaus.
El cel, purgatori astral nucturn,
la lluna s'amagava rere els núvuls de fum.
Tot el bosc crida i plora de dolor,
en el riu s'hi reflexa la sang de les ferides.
Els ulls s'alcen, fa calor.
Aquest dia d'estiu està sent dur,
malgrat això, recordem el desastre;
a la pintoresca avui s'hi està de dol.
Torna a cloure els ulls,
això encara no ha acabat.
Els pobles quedaven buits,
la catàstrofe destrossava els habitatges.
Breda, Gualba, Sant Celoni, Riells i Fogars;
no eren més que un conjunt de viles fantasmes.
Cinc dies, cinc nits cremava la flama.
La calor de l'estiu castigava una flora,
maltractava una fauna i un cel clar
amb un foc immens i columnes de fum.
Un ecosistema preciòs, maltractat.
L'evasió, el caos, la desolació,
després de cinc llunes d'espera
per plantar-me davant del riu de la pintoresca.
El verd i el blau eren inexistents,
la tristesa del bosc la feien l'escala de grisos.
M'ajupo, amb les mans recullo la pols;
Obro els ulls, la nostalgia s'apodera,
cendra fina que s'escapa entre els dits.
En memòria de l'incendi del '94 a les zones del Baix Montseny
Camins plens de pols,
sorra fina que s'escapa entre els dits.
Tenca els ulls aquest 10 d'agost
i imagina't que estàs a l'infern.
Crea una imatge pirotecnica dins el cap,
imagina un joc de colors vius,
grocs, vermells intensos
sobreposant-se als verds i blaus.
El cel, purgatori astral nucturn,
la lluna s'amagava rere els núvuls de fum.
Tot el bosc crida i plora de dolor,
en el riu s'hi reflexa la sang de les ferides.
Els ulls s'alcen, fa calor.
Aquest dia d'estiu està sent dur,
malgrat això, recordem el desastre;
a la pintoresca avui s'hi està de dol.
Torna a cloure els ulls,
això encara no ha acabat.
Els pobles quedaven buits,
la catàstrofe destrossava els habitatges.
Breda, Gualba, Sant Celoni, Riells i Fogars;
no eren més que un conjunt de viles fantasmes.
Cinc dies, cinc nits cremava la flama.
La calor de l'estiu castigava una flora,
maltractava una fauna i un cel clar
amb un foc immens i columnes de fum.
Un ecosistema preciòs, maltractat.
L'evasió, el caos, la desolació,
després de cinc llunes d'espera
per plantar-me davant del riu de la pintoresca.
El verd i el blau eren inexistents,
la tristesa del bosc la feien l'escala de grisos.
M'ajupo, amb les mans recullo la pols;
Obro els ulls, la nostalgia s'apodera,
cendra fina que s'escapa entre els dits.
En memòria de l'incendi del '94 a les zones del Baix Montseny
dijous, 16 d’abril del 2020
Emmarcant records
Emmarcant records
Immortalitzem els records,
no deixem que en aquesta bonica costa
el mar s'endugui els bons moments
ni esborri les petjades sobre la sorra.
Tres vegades trenca l'aigua amb la platja,
tres pintes s'ho miren des d'un extrem;
del pic més alt de l'Urgull l'estatua blanca,
es mira amb firmesa el gran mont Igueldo.
Tot és bell, tot ens eclipsa,
tot allò que ens envolta és natura i aire pur,
tota la costa ens voreja, tot és etern i infinit.
Però ara ens introduïm dins el cor,
la gran ria segueix el camí que ens porta
per les artèries més reconegudes de la terra,
pels òrgans principals i més vitals.
Massa cosa en tan poc temps.
Realment massa fotografies d'instants
que no vam poder retratar i que, aquests,
viuran sempre en el nostre record i memòria.
Com ho fa el quadre de Picasso,
donant vida a una tragèdia històrica
que feia reconeguda una petita vila de Vizcaya.
Però els dies ja han passat,
ara som de tornada a la nostra terra,
de retorn a Catalunya.
No obstant això, les imatges segueixen sent fermes,
deixem enrere una segona casa que es reflexa ara,
entre els Mayos de Riglos i el pantà de Yesa.
Immortalitzem els records,
no deixem que en aquesta bonica costa
el mar s'endugui els bons moments
ni esborri les petjades sobre la sorra.
Tres vegades trenca l'aigua amb la platja,
tres pintes s'ho miren des d'un extrem;
del pic més alt de l'Urgull l'estatua blanca,
es mira amb firmesa el gran mont Igueldo.
Tot és bell, tot ens eclipsa,
tot allò que ens envolta és natura i aire pur,
tota la costa ens voreja, tot és etern i infinit.
Però ara ens introduïm dins el cor,
la gran ria segueix el camí que ens porta
per les artèries més reconegudes de la terra,
pels òrgans principals i més vitals.
Massa cosa en tan poc temps.
Realment massa fotografies d'instants
que no vam poder retratar i que, aquests,
viuran sempre en el nostre record i memòria.
Com ho fa el quadre de Picasso,
donant vida a una tragèdia històrica
que feia reconeguda una petita vila de Vizcaya.
Però els dies ja han passat,
ara som de tornada a la nostra terra,
de retorn a Catalunya.
No obstant això, les imatges segueixen sent fermes,
deixem enrere una segona casa que es reflexa ara,
entre els Mayos de Riglos i el pantà de Yesa.
dimecres, 15 d’abril del 2020
Una nit d'estiu (a Orio)
Una nit d'estiu (a Orio)
Avui la lluna brilla amb poqueta intensitat,
el seu reflexe és practicament nu sobre el mar Cantàbric,
asseguts davant la platja tu i jo,
sense impactar-nos per res la foscor de la nit.
Allà a la vora s'alça una muntanyeta,
pujem escales amunt per veure el paisatge;
les onades treuen el protagonisme a la sorra
igual que les llums als carrers d'Orio.
I la calma en aquest indret és impactant,
tot el que ens rodeja és harmonia,
i no ens importa res més que les nostres mirades.
Aquí, vora el mar però a dalt d'un turonet,
ens sentim més units l'un amb l'altre,
ens sentim que estem tu i jo davant del món.
Avui la lluna brilla amb poqueta intensitat,
el seu reflexe és practicament nu sobre el mar Cantàbric,
asseguts davant la platja tu i jo,
sense impactar-nos per res la foscor de la nit.
Allà a la vora s'alça una muntanyeta,
pujem escales amunt per veure el paisatge;
les onades treuen el protagonisme a la sorra
igual que les llums als carrers d'Orio.
I la calma en aquest indret és impactant,
tot el que ens rodeja és harmonia,
i no ens importa res més que les nostres mirades.
Aquí, vora el mar però a dalt d'un turonet,
ens sentim més units l'un amb l'altre,
ens sentim que estem tu i jo davant del món.
dimarts, 14 d’abril del 2020
Heliocentrisme floral
Heliocentrisme floral
Models heliocèntrics,
l'atenta mirada dels emperadors difunts
contemplen la catifa groga
que tenen als seus peus.
Envoltant l'univers ínfim de Breda,
per tots els racons amagats del voltant;
Copèrnic troba la resposta dels enigmes
que antigament l'esglèsia li havia proposat.
Sistema heliocèntric,
Hèlios gran deu grec del Sol,
observa el gran cosmos de bellesa
i de vitalitat que ens dóna cada pètal.
Giren les flors al voltant del Sol
o és l'astre que gira al voltant del seu jardí?
Totes elles el miren de cara sense vergonya,
sense pors, sense dubtes.
L'envolten durant l'hora diürna,
agafant cada petit espai del buit,
aprofitant cada porció d'espectre electromagnètic
que la gran bola de foc els dóna per respirar.
Perquè no hi ha res més en aquest món
que ompleni més que contemplar un camp de girasols,
radiants, grocs i plens de vida;
a la teva terra en una tarda estiuenca.
Models heliocèntrics,
l'atenta mirada dels emperadors difunts
contemplen la catifa groga
que tenen als seus peus.
Envoltant l'univers ínfim de Breda,
per tots els racons amagats del voltant;
Copèrnic troba la resposta dels enigmes
que antigament l'esglèsia li havia proposat.
Sistema heliocèntric,
Hèlios gran deu grec del Sol,
observa el gran cosmos de bellesa
i de vitalitat que ens dóna cada pètal.
Giren les flors al voltant del Sol
o és l'astre que gira al voltant del seu jardí?
Totes elles el miren de cara sense vergonya,
sense pors, sense dubtes.
L'envolten durant l'hora diürna,
agafant cada petit espai del buit,
aprofitant cada porció d'espectre electromagnètic
que la gran bola de foc els dóna per respirar.
Perquè no hi ha res més en aquest món
que ompleni més que contemplar un camp de girasols,
radiants, grocs i plens de vida;
a la teva terra en una tarda estiuenca.
dilluns, 13 d’abril del 2020
Petjades eternes (El far del fangar)
Petjades eternes (El far del fangar)
Que lluny ens queden
aquells dies de tranquilitat, comoditat,
indepèndència, convivència, intimitat,
companyia i perfecció.
Sembla que les petjades que deixàvem enrere
per arribar al nostre destí, guiats per un far,
que ens cridava amb la llum del sol;
les borrava aquella brisa d'estiu mesclada
de petits fragments de pols del desert del fangar,
amb una barreja de caire humit provinent per la proximitat del mar.
Aquell paissatje ens envadelia al capvespre,
observant com el sol anava a dormir lentament,
les onades que anàven i venien, anàven i venien...
i les cames esgotades de tant caminar.
Els peus mullats passejant per la platja,
buscant cloïsses precioses que després miràvem amb deteniment,
observant la distància correguda i la que ens quedava per fer;
sense importar-nos els segons, sense tenir en comte les hores,
les onades, la calor, el cansament,
el sol i la lluna a la vegada.
El verd dels camps a l'altra banda del desert,
els ocells que ens miràven fixament,
les patjades que fèiem mentre caminàvem,
els cops d'aire i de mar que les esborraven.
Sense tenir en comte res del que ens envoltava,
només tu i jo, els teus ulls, el teu somriure, el teu...
tu...
Que lluny ens queden
aquells dies de tranquilitat, comoditat,
indepèndència, convivència, intimitat,
companyia i perfecció.
Sembla que les petjades que deixàvem enrere
per arribar al nostre destí, guiats per un far,
que ens cridava amb la llum del sol;
les borrava aquella brisa d'estiu mesclada
de petits fragments de pols del desert del fangar,
amb una barreja de caire humit provinent per la proximitat del mar.
Aquell paissatje ens envadelia al capvespre,
observant com el sol anava a dormir lentament,
les onades que anàven i venien, anàven i venien...
i les cames esgotades de tant caminar.
Els peus mullats passejant per la platja,
buscant cloïsses precioses que després miràvem amb deteniment,
observant la distància correguda i la que ens quedava per fer;
sense importar-nos els segons, sense tenir en comte les hores,
les onades, la calor, el cansament,
el sol i la lluna a la vegada.
El verd dels camps a l'altra banda del desert,
els ocells que ens miràven fixament,
les patjades que fèiem mentre caminàvem,
els cops d'aire i de mar que les esborraven.
Sense tenir en comte res del que ens envoltava,
només tu i jo, els teus ulls, el teu somriure, el teu...
tu...
diumenge, 12 d’abril del 2020
Meravella artesanal (Les festes del Renaixement)
Meravella artesanal (Les festes del Renaixement)
Records de fa un any
venen avui a la meva memòria.
Malgrat les circunstàncies de l'època actual,
sembla que els records es situïn segles enrere.
No per la sensació de llunyania,
sinó més per l'ambient a respirar.
Els carrers plens de paradetes
i totes aquestes fetes de fustes i teixits.
Productes artesanals,
vestits, menjars, estris i decoració;
tot serveix per gaudir de la festa
de la darrera setmana de juliol.
En aquesta terra tortosina,
on l'Ebre separa la ciutat en dos,
el poble ho viu amb una intensitat
que et trasllada a l'època medieval.
Renaixement, o així em vaig sentir jo;
allà, amb fantàstica companyia,
observant els focs de cloenda
sobre les muralles del castell de la Suda.
Records de fa un any
venen avui a la meva memòria.
Malgrat les circunstàncies de l'època actual,
sembla que els records es situïn segles enrere.
No per la sensació de llunyania,
sinó més per l'ambient a respirar.
Els carrers plens de paradetes
i totes aquestes fetes de fustes i teixits.
Productes artesanals,
vestits, menjars, estris i decoració;
tot serveix per gaudir de la festa
de la darrera setmana de juliol.
En aquesta terra tortosina,
on l'Ebre separa la ciutat en dos,
el poble ho viu amb una intensitat
que et trasllada a l'època medieval.
Renaixement, o així em vaig sentir jo;
allà, amb fantàstica companyia,
observant els focs de cloenda
sobre les muralles del castell de la Suda.
dissabte, 11 d’abril del 2020
Y A Destiempo vivo yo pasando las horas...
Bon dia! Com esteu? Doncs mireu, al llarg d'aquests 7 anys d'absència he viscut molts moments, he conegut persones meravelloses, n'he perdut de molt importants,... Moltes coses, massa coses.
Però sabeu què? Ja fa temps us vaig parlar del projecte A Destiempo i avui us en torno a parlar.
Portem dos cd's, el primer: "Punto de partida" (2013) i "Las piedras del camino" (2019), els quals us podeu descarregar entrant a la nostra pàgina web:
Però sabeu què? Ja fa temps us vaig parlar del projecte A Destiempo i avui us en torno a parlar.
Portem dos cd's, el primer: "Punto de partida" (2013) i "Las piedras del camino" (2019), els quals us podeu descarregar entrant a la nostra pàgina web:
A més a més, aquesta pàgina web us portarà a altres plataformes on podreu descobrir cosetes de la banda: Spotify, Youtube, Instagram, Facebook,... i ens podeu seguir per saber tot el que fem!
Per desgràcia, la presentació del segon cd s'ha vist truncada pel maleït virus que està rondant aquests dies, que, juntament amb la dificultat de trobar concerts amb un estil de música com el Rock, costa molt fer una presentació decent en quant a concerts si no tens el nom guanyat.
Però tot i que ara mateix no podem pensar en concerts, el que més em fot és no assajar, no veure a aquells 3 dròpuls, passar una estona, tocar, experimentar, construir temes nous, fer una cervesa, ...
I la veritat, formen part de la meva família.
Espero que estigueu fantàsticament bé en el confinament, i que us agafi a destemps perquè tot passi molt més ràpid!
Salut!
divendres, 10 d’abril del 2020
Els focs de Blanes
Per no perdre la costum, seguirem amb els versos del llibre de "...vora el mar". Reprendrem la lectura tal i com la vam deixar, a la secció d'estiu.
Els focs de Blanes
S'enlluerna el cel,
l'ambient és carregat de pòlvora;
olors fresques de la mar
i entre els dits dels peus la sorra de la platja.
Semblen tempestes de llamps,
el so atronador fa esclatar el cel;
llums creades per l'home fa que la lluna
sigui una altra més observant l'espectacle.
Els dies d'estiu ja corren
però ens han donat aquest regal;
tots dos estirats a la platja,
agafats sense deixar-nos anar.
I els nostres ulls s'alcen,
el cel es torna a cremar,
aquesta vegada amb molta força
i de colors vermells i clars.
La mar Mediterrània hi té enveja,
doncs només hi capta el reflexe de l'encant;
però aquesta es veu recompensada,
quan hi surten fonts de foc daurat.
Sobre les catifes de sorra de Sa Palomera,
mirem el final de l'actuació;
la pirotècnia més reconeguda del nostre país
ha tornat a captar totes les nostres mirades,
ha tornat a enamorar a tots aquells qui ho dessitjaven.
Els focs de Blanes
S'enlluerna el cel,
l'ambient és carregat de pòlvora;
olors fresques de la mar
i entre els dits dels peus la sorra de la platja.
Semblen tempestes de llamps,
el so atronador fa esclatar el cel;
llums creades per l'home fa que la lluna
sigui una altra més observant l'espectacle.
Els dies d'estiu ja corren
però ens han donat aquest regal;
tots dos estirats a la platja,
agafats sense deixar-nos anar.
I els nostres ulls s'alcen,
el cel es torna a cremar,
aquesta vegada amb molta força
i de colors vermells i clars.
La mar Mediterrània hi té enveja,
doncs només hi capta el reflexe de l'encant;
però aquesta es veu recompensada,
quan hi surten fonts de foc daurat.
Sobre les catifes de sorra de Sa Palomera,
mirem el final de l'actuació;
la pirotècnia més reconeguda del nostre país
ha tornat a captar totes les nostres mirades,
ha tornat a enamorar a tots aquells qui ho dessitjaven.
La primavera en cuarentena ya llegó...
Benvolgudes i benvolguts,
Han hagut de passar moltes primaveres abans de tornar aquí. No ha estat fins a la primera en captivitat que m'ha tornat a aquestes terres.
No recordo ben bé per què ho vaig abandonar, tampoc el perquè he tornat fins aquí, però tinc ganes d'explicar-vos coses, de tornar a capturar les vostres ments encara que només sigui un petit instant, ja que aquests són els que realment importen, els efímers.
Així doncs, entre les teranyines d'aquest lloc, mentre els primers raigs de llum del dia s'intensifiquen per dissipar-se a l'horitzó infinit, us dono la benvinguda a un nou onatge dels versos, escrits i / o bogeries vàries que tinc a el rebost.
I no oblideu,
Todo es ley de vida
Como un día me dijo el Poeta Halley
Si las palabras se atraen
Que se unan entre ellas
¡Y a brillar
Que son dos sílabas!
Han hagut de passar moltes primaveres abans de tornar aquí. No ha estat fins a la primera en captivitat que m'ha tornat a aquestes terres.
No recordo ben bé per què ho vaig abandonar, tampoc el perquè he tornat fins aquí, però tinc ganes d'explicar-vos coses, de tornar a capturar les vostres ments encara que només sigui un petit instant, ja que aquests són els que realment importen, els efímers.
Així doncs, entre les teranyines d'aquest lloc, mentre els primers raigs de llum del dia s'intensifiquen per dissipar-se a l'horitzó infinit, us dono la benvinguda a un nou onatge dels versos, escrits i / o bogeries vàries que tinc a el rebost.
I no oblideu,
Todo es ley de vida
Como un día me dijo el Poeta Halley
Si las palabras se atraen
Que se unan entre ellas
¡Y a brillar
Que son dos sílabas!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)