Carpe diem

Carpe diem

Incertesa per saber el que ens ofereix,
és quelcom que els nostres caps no poden evitar,
en un camí ple de rocs i bardisses
i una obsessió per mirar endavant.

No es bona l'addicció de mirar enrere,
perquè a vegades abusem massa del record,
més val aprendre dels errors a no girar la vista
i, així, evitar el tornar-nos a entrebancar.

Perquè el passat té la facilitat per generar
les pedres més grans que estanquen el futur,
les que quan es presenta el present metafòric,
no donen opció de seguir caminant...

són les que impedeixen el famós Carpe Diem
i la traducció vulgar de viure el moment.

Misteri/Misterio

Misteri

Crec que la situació requereix misteri,
dins de la temptació de caure a l'addicció
de tornar-me a perdre entre les ombres
i no desfer-me mai de la condemna que em perpètua.

Empresonar-me dins els teus ulls,
perdre'm en el cel que generen els teus cabells,
adormir-me a la calma dels teus braços
i escriure-li a la soledat tots aquests versos.

Per això mateix és un misteri la situació,
per això mateix aquesta droga m'abraça per recaure,
però les coses estan canviant i el vent bufa de cara;
deixem que sigui el destí qui porti les aigües al mar.

Temptació/Tentación

Temptació

En mig procés de renovació,
he estat a punt de caure en els paranys;
en què els teus ulls fossin temptació
de submergir-me dins un altre engany.

Caure a la decepció de perdre-ho tot,
del què per mi era un pas important,
un esbós d'una estructura precoç;
d'un disseny de mitja vida per endavant.

Sentia com els pètals d'aquella rosa,
estaven podrits amb l'espera impacient
de no sentir-me capaç de tornar a escriure
aquells capítols plens de sentiments.

Però davant de les adversitats,
existeix la llum de l'esperança;
plena de paraules amb diversitat
en un món ple de mancances.

Mes val que s'esfumin els mals preludis
i que només restin dies de primavera;
que la tardor és bonica amb els seus aspectes
de nits fosques, fredes i sense espera.

Fugitiu/Fugitivo

Fugitiu

Tan presoner i tan lliure a la vegada,
camino per les sendes de l'existència;
divagant entre l'oblit i la sal
d'uns llavis de textura caducada.

En la comissura d'aquells petons,
neix la fissura en la què cabo la meva tomba;
excés de fang en una bogeria sense sostre
quan les mans s'impregnen de dolor.

M'adhereixo a les barres d'aquesta presó,
condemna de cadena perpètua de aclaparadora felicitat;
abraçat pels llençols d'un cel estrellat,
arraconant-me a cada cantonada d'absència congelada.

Procuro pintar les nits amb tinta de colors,
encara que les sentències boreals em jutgin
d'una cordura plena com el buit
quan represento ombres sobre la foscor.

I orientant-me a la lluna he perdut el nord
confós pel costat on sortirà el sol
i per on renaixeran els somnis
quan es mori la disjunció de la realitat.

I malgrat no conegui la direcció adequada,
deixaré les petjades amb somriures impregnats,
buidaré les alforges de llàgrimes i records
i esborraré els retalls d'una vida que assaboreix a nostàlgia;

plasmant els anals que encara estan per escriure.

Marges/Cunetas

Marges

Arracono les males herbes en un marge,
per deixar que floreixin les flors en primavera;
intento deixar fora del camí aquelles bardisses
que un passat em van atabalar.

Malgrat la nostàlgia jugui males passades,
procuro no mirar-les sovint.
El camí de la vida ja és suficientment curt
com per parar-nos a pensar.

I ara rego amb estima les flors que un endemà,
naixeran i creixeran amb la força equivalent
amb què les meves passes trepitgen aquest camí.

Serà doncs, quan per fi podré observar tranquil,
els marges en els què ja no m'importarà bolcar;
perquè estaran plens de vida i felicitat.

Records de nits fosques/Recuerdos de noches oscuras

Records de nits fosques

Observo en la llunyania
aquelles nits que irònicament,
intentava escriure els versos més bonics d'aquests indrets;
però el meu cor no podia.

Ara, ja no penso que la nit és fosca,
pel simple fet que els teus cabells m'envolten,
ni que a la lluna l'acompanyen les estrelles
per visualitzar la bellesa dels teus ulls.

Els meus llavis dibuixen un somriure sincer
davant una nit envoltada d'encens;
inhalant cada aroma diferent,
en què la canyella es barrejava amb els cossos.

Ara la sang que tenyeix les fulles,
desprenen tot tipus de sentiments
i la tinta amb gust de sal del punt i final,
ha esdevingut un punt i a part.

Sempre es pot tornar a començar,
encara que la nit sigués fosca.

Genocidis/Genocidios

Genocidis

El Sol s'amaga al fons de l'eternitat,
la lluna és còmplice del genocidi de la llum;
les cigales canten davant de tal sacrifici
i els llops pateixen la seva absència.

La brisa fa ballar tendrament les branques,
acompanyades per uns núvols de superfície supèrflua;
amenaçant el punt d'ebullició de l'asfalt,
juntament amb la boira que posteriorment crearà.

I la llum que emergeix artificialment,
es perdrà entre les capes mullades i espeses;
lluitant per trobar la sortida de la penombra.

Perquè només resten unes poques hores
per a què el sol torni a governar.
És tan fàcil com saber que no hi ha llum sense foscor.

A cada mirada (Fotografies)/En cada mirada (Fotografías)

A cada mirada (Fotografies)

S'esfuma en l'aire el perfum de l'oblit,
combinat amb l'olor d'encens i tabac.
Els meus pulmons ja no respiren l'oxigen
amb regust de rancor i nostàlgia.

El sabor de les paraules i el pensament
s'apoderen dels versos que el cor recita.
Intentant emplenar un àlbum de somriures
amb les fotografies de les meves parpelles.

I aquests carrets no es faran mai malbé;
doncs la tinta salada que precipitava
s'han eixut definitivament.

I a cada mirada de la gent,
regalar un somriure sincer;
doncs això és gratuït i, a vegades, gratificant.

Nanas a la lluna/Nanas a la luna

Nanas a la lluna

Ja no em cal fer dues passes endavant,
per tornar a fer-ne una enrere.
El futur i el passat no tenen cap lligam
quan el cor segueix el dia a dia.

Cada passa té un preu
i no busco la opció de compra;
simplement em deixo portar
com una flor de cap a peus.

I ja no importa cap a quin sentit bufi el vent,
ni si aquest l'acompanyen núvols negres.
Si el cel està decidit a plorar,
ho farà amb la solitud amb la què el Sol m'acompanya.

I per les nits cantaré nanas a la lluna,
esperant que la llum torni a governar
en un cel que avui és ple d'estrelles
que connecten amb claredat.

Desfaré totes els enllaços
amb què les constel·lacions es fan llaços;
plenes de figures d'un cel antic
on es busquen totes les respostes.

I és ara amb el primer raig de llum,
quan el passat i el futur són un de sol;
quan a cada mes li toca un somriure
i la lluna s'adorm als meus braços.

Enfilant-me per les branques/Por las ramas

Enfilant-me per les branques

Sempre m'enfilo per les branques
d'un arbre que no puc escalar.
Ja no m'importa passar d'una a l'altra
ni el perill que hi ha d'esllavissar.

Tocar el cel amb les mans
o acariciar les figures trencades dels núvols
ja no són l'objectiu principal;
sinó els fruits que recullo pel camí.

Tant si fa vent com si plou,
tant si llampega com si neva
no deixaré de banda aquesta senda.

Passejaré a través de les bardisses
i em curaré les ferides de les punxes;
perquè com ve sabem, cada rosa té la seva espina.

Despertar

Despertar

Taquem la porta dels somnis amb cadenat,
passem el baldó per totes les que s'obren,
en nits d'hivern i lluna plena
que el cor i el cos buscaven qualsevol estrella.

El cel és massa gran,
com per passar-me la vida cercant la llum perfecte,
que ens guiï per un camí amb flors
sense tenir por de l'infinit.

Deixem dormir els malsons
i lluitem per fer els somnis realitat;
doncs dormint només aconseguim paranys al cap.

Buidem l'habitació que resta oberta
i desfem les teranyines del passat;
comença a ser l'hora adequada per despertar.

Amb un barret al cap/Con un sombrero en la cabeza

Amb un barret al cap

Els núvols amenacen pluges
sobre una superfície mullada;
que amb el temps ha anat secant
les basses que queien del cor.

Potser seré la persona més freda,
però també donaré tota la meva escalfor.
Desafiaré a les quatre estacions de l'any
naixent a la tardor i morint-me en primavera.

I ara, encara que faci sol,
que els núvols abundin
i el cel plori, aguantaré;

amb un barret sobre el cap,
protegint les meves idees
per projectar-les sobre els papers

fent intents d'expressar els sentiments.

Camí de joves, seny de paraules/Camino de jóvenes, juicio de palabras

Camí de joves, seny de paraules

Ja no puc ser jove,
em cansen les nits d'estrelles
i només vull perdre'm
amb el cel i la lluna.

M'ha afectat el pas del temps,
ara; els núvols que vesteixen el cel
ja no importen que siguin negres
ni que en qualsevol moment esdevinguin tempesta.

Ara la llum no és l'essència,
com tampoc ho és abrigar-me cada nit;
puc prescindir de l'escalfor de presències.

Entre absències i solituds
hi resta la calma de l'ànima
amb la què la vida flueix cap endavant...

Camí de joves, seny de paraules.

Renovació/Renovación

Renovació

Busco nous llenguatges
per renovar la poesia antiga,
cansat de versos trobadorescs
i de cors trencats per desamors.

Renovar les paraules escrites
i recitar-les amb veu trencada;
marcada per les festes i els pous
i els banys d'aigua de diversos rius.

Reptant la modificació de les paraules
l'estimació dels minuts i segons
invertits amb un seny amb gel.

Les nits curtes es faran llargues,
les agulles es perdran sobre l'esfera
que acompanya al renaixement de la llum.

Renovatio (2012)

Feliç 2021!

Com ha començat l'any? Espero i desitjo que molt bé! Avui us presento el vuitè llibre (setè editat), Renovatio.

Renovatio, és un llibre escrit en català i castellà i amb molta empenta de sentiments bonics, ja que després de tants versos de tristesa valia la pena dedicar un temps a la felicitat i, demostrar, que malgrat tots passem una època dolenta sempre val la pena tornar a començar.

Així doncs, Renovatio està escrit a finals del 2011 i principis de 2012. Vosaltres mateixos podreu opinar del que significarà aquests versos, doncs per a mi és un llibre que reflexa el desamor del pas del temps i d'un Carpe diem força marcat.

Salut i feliç 2021!!