Testament I (La lluna juga sola)
Apostaré en nits de lluna plena,
que no deixaré forats buits d'oci,
prohibint que l'esfera de marbre es posi,
el vestit d'estrelles que em condemna.
Aquest teixit lluminós celestial,
em confon en les nits que el cor oblida,
que no sóc més que un viatger sense vida,
sense amor; perdut dins els teus ulls astrals.
Silenci infernal que no deixa respirar,
el joc del vent amb les paraules emmudeix
els versos que a la meva lluna vull regalar.
Vull escriure en el meu testament un feix
de llum, de records, de memòria que em deixi oblidar
i serà només quan a la lluna jugar amb els estels deixi.
diumenge, 30 d’agost del 2020
divendres, 28 d’agost del 2020
Records esborrats
Records esborrats
El dia esclata,
en el cel, milers de llampecs s'encenen
per deixar pas a la fúria que escapa
dels núvols negres que al sol ens prenen.
És premonitori l'aire,
que amb forces intueix llàgrimes astrals,
és qüestió de temps i no pas gaire,
que el matí plori a bots i barrals.
I en l'endemig d'aquest ecosistema,
el meu cos s'hi sent identificat;
la pluja serena les idees del passat.
És la millor manera de trencar l'esquema
que la vida ens presenta com a prova de felicitat;
aconseguir quan el terra es mulla, els records esborrats.
El dia esclata,
en el cel, milers de llampecs s'encenen
per deixar pas a la fúria que escapa
dels núvols negres que al sol ens prenen.
És premonitori l'aire,
que amb forces intueix llàgrimes astrals,
és qüestió de temps i no pas gaire,
que el matí plori a bots i barrals.
I en l'endemig d'aquest ecosistema,
el meu cos s'hi sent identificat;
la pluja serena les idees del passat.
És la millor manera de trencar l'esquema
que la vida ens presenta com a prova de felicitat;
aconseguir quan el terra es mulla, els records esborrats.
dimecres, 26 d’agost del 2020
Sense cobertura
Sense cobertura
Sense cobertura rebo totes les trucades perdudes
que en un passat no llunyà tu em vas fer.
Exhaurint el temps relatiu en busca d'ajuda,
que el present absolut ens ha fet desfer.
Ara per les xarxes telefòniques escolto la teva veu,
cerco entre els contactes el teu nom cada segon.
És cert que en el cor no manquen ganes ni les treu,
per trucar-te, saber de tu i de com camines pel món.
Però que hem de fer finalitzant amb el color verd
si en el vermell hi habita la passió, la bogeria i l'amor;
sentiments adjectivats que nosaltres hem negligit.
Tot és tan contradictori quan es perd,
quan el color negre predomina en el cor
i els somriures i la felicitat són sentiments fingits.
Sense cobertura rebo totes les trucades perdudes
que en un passat no llunyà tu em vas fer.
Exhaurint el temps relatiu en busca d'ajuda,
que el present absolut ens ha fet desfer.
Ara per les xarxes telefòniques escolto la teva veu,
cerco entre els contactes el teu nom cada segon.
És cert que en el cor no manquen ganes ni les treu,
per trucar-te, saber de tu i de com camines pel món.
Però que hem de fer finalitzant amb el color verd
si en el vermell hi habita la passió, la bogeria i l'amor;
sentiments adjectivats que nosaltres hem negligit.
Tot és tan contradictori quan es perd,
quan el color negre predomina en el cor
i els somriures i la felicitat són sentiments fingits.
dilluns, 24 d’agost del 2020
Nits de lluna plena (somnis deserts)
Nits de lluna plena (somnis deserts)
En somnis em perdo com viatger sense far,
desorientat en les estrelles, en el cel dels teus cabells.
Sé que el peatge a la carretera de la felicitat és car
i jo camino sense calers amb tu al meu cervell.
I camino per aquest món de boixos,
vaig absent per un cel, com sempre, sense estrelles.
Imagino en l'horitzó infinit els teus ulls dolços,
que caramel·litzaven les nostres nits de lluna plena.
I la vida, com habituat em té,
juga amb mi amb rellotges de sorra
i em desterra en un infern desert.
Els bocins de sorra no aconseguiré,
per escriure't els versos que el vent esborra
i els escampa per l'oblit que jo mateix t'he ofert.
En somnis em perdo com viatger sense far,
desorientat en les estrelles, en el cel dels teus cabells.
Sé que el peatge a la carretera de la felicitat és car
i jo camino sense calers amb tu al meu cervell.
I camino per aquest món de boixos,
vaig absent per un cel, com sempre, sense estrelles.
Imagino en l'horitzó infinit els teus ulls dolços,
que caramel·litzaven les nostres nits de lluna plena.
I la vida, com habituat em té,
juga amb mi amb rellotges de sorra
i em desterra en un infern desert.
Els bocins de sorra no aconseguiré,
per escriure't els versos que el vent esborra
i els escampa per l'oblit que jo mateix t'he ofert.
dissabte, 22 d’agost del 2020
Cafès al capvespre
Cafès al capvespre
Cafès,
no puc fer-ne un sense imaginar el teu somriure;
fer un glop i amb el nas jugar amb l'escuma
i mentrestant, els teus ulls que em miren.
Cafès,
no calen per vetllar a les nits,
el teu record fa tota la feina
per dificultar el teu oblit.
Em costa fer poesia adversa a tu
si dins el meu cap les neurones
van jugant amb la teva imatge.
I jo,
que sóc viatger perdut en la memòria,
deserto de la terra on oblidar no és un muntatge.
Cafès,
no puc fer-ne un sense imaginar el teu somriure;
fer un glop i amb el nas jugar amb l'escuma
i mentrestant, els teus ulls que em miren.
Cafès,
no calen per vetllar a les nits,
el teu record fa tota la feina
per dificultar el teu oblit.
Em costa fer poesia adversa a tu
si dins el meu cap les neurones
van jugant amb la teva imatge.
I jo,
que sóc viatger perdut en la memòria,
deserto de la terra on oblidar no és un muntatge.
dijous, 20 d’agost del 2020
Temps de sorra
Temps de sorra
L'infern, només fum i cendres,
això és el què el cap em feia creure
en el camí de l'oblit i fer-me distreure
en el sentit en què l'aigua flueix per les pedres.
Tot segueix de la mateixa manera,
en el meu cor hi viu la teva bella imatge;
no puc esborrar el record d'aquell paisatge,
on els nostres llavis iniciaven la nostra era.
I en el fluxos dels rius de la vida,
sóc víctima del meu propi naufragi,
arrossegat i ofegat, abatut i destrossat
I el maleït temps de sorra m'esquiva,
en el desert, contra els mals presagis,
perdut i desorientat, sol, acabat.
L'infern, només fum i cendres,
això és el què el cap em feia creure
en el camí de l'oblit i fer-me distreure
en el sentit en què l'aigua flueix per les pedres.
Tot segueix de la mateixa manera,
en el meu cor hi viu la teva bella imatge;
no puc esborrar el record d'aquell paisatge,
on els nostres llavis iniciaven la nostra era.
I en el fluxos dels rius de la vida,
sóc víctima del meu propi naufragi,
arrossegat i ofegat, abatut i destrossat
I el maleït temps de sorra m'esquiva,
en el desert, contra els mals presagis,
perdut i desorientat, sol, acabat.
dimarts, 18 d’agost del 2020
Horòscop
Horòscop
Miro al cel,
avui la lluna va ben abrigada;
és ben plena i va de gala,
amb un vestit ple d'estrelles.
En aquest s'hi distingeixen dues constel·lacions,
oposades en sentit comú com els imants s'atrauen.
A un costat es fa present el bell aquari,
a l'altre, el flamejant sagitari.
La combinació d'ambdues té dos igualtats,
una la de la perfecció i l'altra, caòtica.
Encara que més que un igual sembla situació d'equilibri,
perquè el nostre inici va ser perfecte i el final un caos.
Com a tot equilibri la situació resta estable,
però també és cert que si els productes i les bases són dinàmics
el sistema resultant esclata
i no poden viure els uns sense els altres.
I malgrat acabi com ha acabat,
llegirem les nostres vides en els diaris,
sigui cert o sigui fals,
a l'horòscop ens buscarem l'un a l'altre.
Desitjant que algun dia un dels dos, trobi la felicitat.
Miro al cel,
avui la lluna va ben abrigada;
és ben plena i va de gala,
amb un vestit ple d'estrelles.
En aquest s'hi distingeixen dues constel·lacions,
oposades en sentit comú com els imants s'atrauen.
A un costat es fa present el bell aquari,
a l'altre, el flamejant sagitari.
La combinació d'ambdues té dos igualtats,
una la de la perfecció i l'altra, caòtica.
Encara que més que un igual sembla situació d'equilibri,
perquè el nostre inici va ser perfecte i el final un caos.
Com a tot equilibri la situació resta estable,
però també és cert que si els productes i les bases són dinàmics
el sistema resultant esclata
i no poden viure els uns sense els altres.
I malgrat acabi com ha acabat,
llegirem les nostres vides en els diaris,
sigui cert o sigui fals,
a l'horòscop ens buscarem l'un a l'altre.
Desitjant que algun dia un dels dos, trobi la felicitat.
diumenge, 16 d’agost del 2020
Sonets de les estrelles
Sonets de les estrelles
Sonets de poesia ens empresonaran,
quan la lluna plena a l'ombra és condemnada,
encara que la nit sigui clara i fosca a la vegada,
sabràs que tot el que escric dóna voltes al teu voltant.
Perquè sempre que alci la vista al cel,
malgrat hi hagin núvols, veuré les estrelles;
sé que des de Barcelona dificulta les vistes belles,
però tots dos estarem mirant al mateix estel.
I per molt que ens tanquem a les pàgines del destí,
per molt que no vulguem veure'ns ni sentir-nos,
el fred de la nit teixirà els lligams que ens han unit,
tenyiran les nits de versos i els dies de pluja,
les nostres vides d'un color diferent inventat,
per tots els somriures que ahir vam compartir junts
Sonets de poesia ens empresonaran,
quan la lluna plena a l'ombra és condemnada,
encara que la nit sigui clara i fosca a la vegada,
sabràs que tot el que escric dóna voltes al teu voltant.
Perquè sempre que alci la vista al cel,
malgrat hi hagin núvols, veuré les estrelles;
sé que des de Barcelona dificulta les vistes belles,
però tots dos estarem mirant al mateix estel.
I per molt que ens tanquem a les pàgines del destí,
per molt que no vulguem veure'ns ni sentir-nos,
el fred de la nit teixirà els lligams que ens han unit,
tenyiran les nits de versos i els dies de pluja,
les nostres vides d'un color diferent inventat,
per tots els somriures que ahir vam compartir junts
divendres, 14 d’agost del 2020
La lluna (2011)
Bon dia!
Avui us presento un altre llibre de poemes. D'aquesta manera, tornem al camí de la poesia amb la continuació orgànica de Del cel a l'infern, el llibre titulat La lluna, escrit entre finals d'hivern i principis de primavera de 2011:
Avui us presento un altre llibre de poemes. D'aquesta manera, tornem al camí de la poesia amb la continuació orgànica de Del cel a l'infern, el llibre titulat La lluna, escrit entre finals d'hivern i principis de primavera de 2011:
La lluna... eterna divinitat astral que és visible per a tothom quan
més a la penombra ens trobem, és l'única que ens comprèn quan
caminem pels camins de l'oblit i no trobem la llum que necessitem en
la foscor. Aquesta és com una musa, una inspiració per a molts i és
què ens recorda als ulls de qui estimes, recorda tots els moments que
ara resten en l'absència i en el record. Però aquesta addicció és
dolenta, la lluna és ella i ella s'apodera dels teus pensaments i tu
t'apoderes d'ella; no deixes que ella jugui amb les estrelles perquè la
necessites per oblidar, per expressar-te però, sobretot, per recordar-la.
Aleshores, seguint el camí de la vida, no deixo escapar la lluna de la
meva vida o deixo que aquesta jugui amb les estrelles i oblidar-te? El
nostre cap ens ajuda a decidir moltes coses que després el cor mai
pot esborrar.
Tal i com vam fer amb el llibre anterior, us deixarem amb les cites d'inici del llibre i d'aquí un parell de dies, comencem! Salut!
“Quisiera no pensar más
de un segundo en ti”
[Malas intenciones, Enrique Bunbury(Héroes del Silencio)]
“Y si a las heridas quiere echarles
sal, solo va a encontrarse cerrojos
y las cicatrizes de la soledad”
[Kutxi Romero (Marea), Que se joda el viento.]
“Cada vez que te vas,
me muero un poco más”
[Roberto Iniesta (Extremoduro), Abre el pecho y registra]
“Y qué le importa a nadie como está mi alma,
más triste que el silencio y más sola que la luna;
y que importa ser poeta o ser basura...”
[Roberto Iniesta (Extremoduro), Quemando tus recuerdos]
dimecres, 12 d’agost del 2020
L'estereotip de l'heroi (5. Poders i debilitats -Part V-)
5. Poders i debilitats (Part V)
5.4 Taló d’Aquil·les
Els herois tenen un gran problema, per molts poders que tinguin, sempre s’enfronten a una debilitat i és el fet que no poden defugir la mort, tal i com Gilgamesh descobreix en la recerca de la immortalitat. L’heroi no és relaciona amb la immortalitat. L’única que posseeix la immortalitat, dels que hem observat és Atena, però això és possible perquè és una dea. Com ja hem explicat abans, el concepte que, en principi, està associat a l’heroi és la semidivinitat; i el que el fa que no sigui diví del tot és la immortalitat. Ara tractarem les mancances de cadascun.
Comencem, doncs, per Odisseu. Odisseu és un dels herois més complets. La veritat és que se’n podria dir que les seves debilitats són les dues bastant generalitzades. Aquestes són la que ja hem esmentat abans, és mortal, per tant, arribarà a conèixer la mort i l’altra no és més que la manca d’autocontrol. Hi ha moments de la història en què perd els sentits per lluitar o per buscar venjança. Tots aquests atributs de debilitats també van lligats a Tirant lo Blanc. És un cavaller molt equilibrat i amb regularitat en les gestes, però amb les mateixes debilitats que Odisseu, tret d’una; Odisseu lluita per tornar a veure la seva família, cosa que el fa fort, en canvi, a Tirant, conèixer l’amor el fa una mica dèbil en el sentit que totes les gestes que fa d’ençà que coneix Carmesina, les fa amb el propòsit de conquistar-la. El rei Artús, per altra banda, seria una mescla de les debilitats d’aquests dos. És més semblant a Tirant, però el simple fet de ser rei el fa tenir una autoritat per sobre d’aquests dos que en les seves debilitats amoroses el fa ser gloriós, ja que d’aquesta manera perpetua l’herència del regne.
En canvi la debilitat de Jaume i és, al principi, que és massa jove a l’hora de pujar a la corona. Però més tard va confluint les mancances dels altres tres herois esmentats anteriorment, tot i que la causa amorosa no li afecta pas per a res.
Diferent és el cas de Moisès, un niu plegat de debilitats. Moisès no pot fer res sense l’ajuda del seu germà Aharon, qui l’aconsella per realitzar correctament les seves gestes. Moisès no té la virtut ni el dot de la paraula i no té capacitat de fer el que Déu li encomana. També és dèbil pel que fa a la manera de guiar un poble i com hem dit, sense l’ajuda del seu germà Aharon, i sobretot la de Jahvé no hagués pogut ser el profeta de renom què és: les debilitats queden neutralitzades pel fet de ser un elegit de Déu, a més, serveixen per mostrar el poder de Déu, que converteix en guia i protector una persona amb poques aptituds per ser-ho.
Però deixem de banda aquests herois i veiem els herois americans. Tant Batman, Daredevil com V de Vendetta tenen una gran debilitat, i és que en un moment donat de la seva vida no poden evitar el desig de venjança i el de prendre’s la justícia per la seva pròpia mà, en el cas de V de Vendetta no és en un moment sinó durant tota la història. Aquest defecte no el té Superman i no el té pel simple fet de ser d’un planeta estranger. Sempre fa el bé per la humanitat i sempre deixa que decideixin les autoritats i la justícia per sobre del seu poder. Però tot i que no sigui humà i que tingui superpoders no significa que no tingui debilitats. Quan ell arribà a la terra portà fragments d’una pedra anomenada kriptonita, el contacte amb la qual o la proximitat en un radi curt de distància el fa perdre tots els poders i quedar totalment immòbil a mercè dels seus enemics. I per no trencar el gel d’herois americans amb superpoders parlarem de David Dunn. Com hem explicat en l’apartat dels vestits distintius David Dunn no pot suportar l’aigua, però no el contacte, sinó el fet de submergir-se i intentar respirar. Un cop el seu cos, concretament el seu cap, està endinsat a l’aigua es comença a ofegar directament i no té capacitat de reacció. De petit li va passar i el van poder rescatar i reanimar i un cop acceptat, ja de gran, que pot fer servir els seus poders per ajudar les persones, també es queda atrapat en un forat d’obres ple d’aigua d’on l’han de rescatar.
El cas més prototípic d’aquestes debilitats, que dóna nom a aquest apartat, és el d’Aquil·les, que només pot ser vençut si rep un cop de mort al taló. Batman sofreix la debilitat de la doble vida, l’exploració del seu cantó de ratpenat, el pot destruir.
Però parlem de les febleses dels antiherois. Tant William Munny com Bernie són dos herois amb un sac ple de debilitats. En William havia sigut un assassí alcoholic que matava tot tipus de persones, ja fossin bandolers, dones o nens; estiguessin indefenses o no, un assassí compulsiu. Canviant d’heroi, Bernie és detestat per tothom, roba, estafa, és fins i tot detestat per la seva família, és arrogant i antipàtic; en definitiva, com a persona queda pel terra. Per això, a Heroi per accident la premsa busca un home que s’adigui més amb la idea popular del que ha de ser un heroi per a justificar amb la seva personalitat una actitud i una gesta (salvar la tripulació d’un avió caigut) que no es corresponen amb el personatge de Bernie.
I per acabar, tractarem Babe. Tot i ser un animal, té una debilitat que passa també amb els humans. Babe té un cor més gran que el món sencer i d’això se n’aprofiten, en especial, tots els animals de la granja. No obstant això, sempre intenta ajudar la resta encara que li pugui costar alguna que altra mala estona: el seu objectiu i els perills.
5.4 Taló d’Aquil·les
Els herois tenen un gran problema, per molts poders que tinguin, sempre s’enfronten a una debilitat i és el fet que no poden defugir la mort, tal i com Gilgamesh descobreix en la recerca de la immortalitat. L’heroi no és relaciona amb la immortalitat. L’única que posseeix la immortalitat, dels que hem observat és Atena, però això és possible perquè és una dea. Com ja hem explicat abans, el concepte que, en principi, està associat a l’heroi és la semidivinitat; i el que el fa que no sigui diví del tot és la immortalitat. Ara tractarem les mancances de cadascun.
Comencem, doncs, per Odisseu. Odisseu és un dels herois més complets. La veritat és que se’n podria dir que les seves debilitats són les dues bastant generalitzades. Aquestes són la que ja hem esmentat abans, és mortal, per tant, arribarà a conèixer la mort i l’altra no és més que la manca d’autocontrol. Hi ha moments de la història en què perd els sentits per lluitar o per buscar venjança. Tots aquests atributs de debilitats també van lligats a Tirant lo Blanc. És un cavaller molt equilibrat i amb regularitat en les gestes, però amb les mateixes debilitats que Odisseu, tret d’una; Odisseu lluita per tornar a veure la seva família, cosa que el fa fort, en canvi, a Tirant, conèixer l’amor el fa una mica dèbil en el sentit que totes les gestes que fa d’ençà que coneix Carmesina, les fa amb el propòsit de conquistar-la. El rei Artús, per altra banda, seria una mescla de les debilitats d’aquests dos. És més semblant a Tirant, però el simple fet de ser rei el fa tenir una autoritat per sobre d’aquests dos que en les seves debilitats amoroses el fa ser gloriós, ja que d’aquesta manera perpetua l’herència del regne.
En canvi la debilitat de Jaume i és, al principi, que és massa jove a l’hora de pujar a la corona. Però més tard va confluint les mancances dels altres tres herois esmentats anteriorment, tot i que la causa amorosa no li afecta pas per a res.
Diferent és el cas de Moisès, un niu plegat de debilitats. Moisès no pot fer res sense l’ajuda del seu germà Aharon, qui l’aconsella per realitzar correctament les seves gestes. Moisès no té la virtut ni el dot de la paraula i no té capacitat de fer el que Déu li encomana. També és dèbil pel que fa a la manera de guiar un poble i com hem dit, sense l’ajuda del seu germà Aharon, i sobretot la de Jahvé no hagués pogut ser el profeta de renom què és: les debilitats queden neutralitzades pel fet de ser un elegit de Déu, a més, serveixen per mostrar el poder de Déu, que converteix en guia i protector una persona amb poques aptituds per ser-ho.
Però deixem de banda aquests herois i veiem els herois americans. Tant Batman, Daredevil com V de Vendetta tenen una gran debilitat, i és que en un moment donat de la seva vida no poden evitar el desig de venjança i el de prendre’s la justícia per la seva pròpia mà, en el cas de V de Vendetta no és en un moment sinó durant tota la història. Aquest defecte no el té Superman i no el té pel simple fet de ser d’un planeta estranger. Sempre fa el bé per la humanitat i sempre deixa que decideixin les autoritats i la justícia per sobre del seu poder. Però tot i que no sigui humà i que tingui superpoders no significa que no tingui debilitats. Quan ell arribà a la terra portà fragments d’una pedra anomenada kriptonita, el contacte amb la qual o la proximitat en un radi curt de distància el fa perdre tots els poders i quedar totalment immòbil a mercè dels seus enemics. I per no trencar el gel d’herois americans amb superpoders parlarem de David Dunn. Com hem explicat en l’apartat dels vestits distintius David Dunn no pot suportar l’aigua, però no el contacte, sinó el fet de submergir-se i intentar respirar. Un cop el seu cos, concretament el seu cap, està endinsat a l’aigua es comença a ofegar directament i no té capacitat de reacció. De petit li va passar i el van poder rescatar i reanimar i un cop acceptat, ja de gran, que pot fer servir els seus poders per ajudar les persones, també es queda atrapat en un forat d’obres ple d’aigua d’on l’han de rescatar.
El cas més prototípic d’aquestes debilitats, que dóna nom a aquest apartat, és el d’Aquil·les, que només pot ser vençut si rep un cop de mort al taló. Batman sofreix la debilitat de la doble vida, l’exploració del seu cantó de ratpenat, el pot destruir.
Però parlem de les febleses dels antiherois. Tant William Munny com Bernie són dos herois amb un sac ple de debilitats. En William havia sigut un assassí alcoholic que matava tot tipus de persones, ja fossin bandolers, dones o nens; estiguessin indefenses o no, un assassí compulsiu. Canviant d’heroi, Bernie és detestat per tothom, roba, estafa, és fins i tot detestat per la seva família, és arrogant i antipàtic; en definitiva, com a persona queda pel terra. Per això, a Heroi per accident la premsa busca un home que s’adigui més amb la idea popular del que ha de ser un heroi per a justificar amb la seva personalitat una actitud i una gesta (salvar la tripulació d’un avió caigut) que no es corresponen amb el personatge de Bernie.
I per acabar, tractarem Babe. Tot i ser un animal, té una debilitat que passa també amb els humans. Babe té un cor més gran que el món sencer i d’això se n’aprofiten, en especial, tots els animals de la granja. No obstant això, sempre intenta ajudar la resta encara que li pugui costar alguna que altra mala estona: el seu objectiu i els perills.
dilluns, 10 d’agost del 2020
L'estereotip de l'heroi (5. Poders i debilitats -Part IV-)
5. Poders i debilitats (Part IV)
5.2 Doble vida
La doble vida també ve donada principalment amb els herois americans. Amb relació als herois més tradicionals, la seva doble vida es resumeix en el fet d’anar a realitzar gestes o bé fer vida familiar. El simple fet de deixar de fer rutina i haver d’anar a batalles o conquestes com són els casos de Gilgamesh, Odisseu, el rei Artús, Jaume i i Tirant lo Blanc; ja representa aquest trencament del dia a dia i la necessitat de tenir una doble vida.
Però observem el fet de doble vida que ens interessa, ja que els que hem vist anteriorment són herois que la tenen relativament a causa que només realitzen les gestes per la funció, càrrec o classe que ocupen. Aquesta doble vida que destaquem nosaltres és la dels herois americans, la de tenir una vida com a ésser humà i una altra com a heroi, intentant així mantenir la identitat oculta. Normalment és durant el dia quan actuen amb normalitat d’una forma més humana. Daredevil, Batman, Spiderman... fins i tot V de Vendetta o David Dunn solen realitzar la funció d’heroi a les nits. Dedicar-se a les nits és una manera de protecció, d’evitar que la gent vegi la veritable identitat. En canvi, tampoc s’oculten de la llum del dia. Superman és clar exemple que de dia va disfressat, va amb ulleres i amb vestimenta formal per anar a treballar; però a l’hora de l’heroïcitat, es treu les ulleres i es posa el seu vestit distintiu. És símbol de la transformació, encobreix una doble personalitat, dos papers diferenciats. Amb aquest vestit els herois es posen un distintiu per a la gent, a la manera dels cavallers medievals, que tenien colors i escuts que els identificaven; i, a més a més, exclou el perill d’ésser vulnerable quan es comporten com un ésser humà ordinari.
5.3 Vestit distintiu
Com hem introduït en les últimes línies del fragment anterior i que volem recalcar que els herois, especialment els americans, porten un vestit distintiu. Aquesta disfressa, per dir-ho d’alguna manera, s’encarrega d’ocultar la identitat del personatge i li dóna llibertat d’actuar públicament sense cap risc de ser reconegut. Però, per altra banda, també s’encarrega de la funció de destacar i distingir. El vestit que porten els fa ser diferents a la resta dels éssers humans i això fa que se’ls reconegui. Però aquestes només són dues observacions externes, si ens posem o al cap dels herois trobarem la resposta del perquè d’aquell vestit. Sí, en certa mesura, és un reflex de la seva personalitat com herois. Amb exemples ho veurem més clar. Batman duu el vestit d’un ratpenat a causa que quan era petit va caure per un pou i de dins d’aquella mena de cova sortiren ratpenats i s’espantà. Aleshores decidí que per vèncer les pors s’hi havia d’enfrontar i viure amb elles. També per la raó que vam esmentar al naixement, ell volia que els seus enemics tinguessin les mateixes pors que ell.
Seguint el mateix cànon trobem a Daredevil, el qual porta un vestit semblant al que el seu pare duia en els seus bons temps de boxejador. Però, no obstant això, també el duia perquè de petit ja l’esmentaven pel nom que més tard es posà d’heroi.
També segueix el mateix camí Spiderman. El seu vestit transmet per complet la sensació d’aranya, les teranyines, els colors de la mateixa aranya que el va picar i el va transformar. Tot va molt relacionat amb el camp dels aràcnids.
Un altre cas que m’agradaria comentar és el cas de V de Vendetta. V duu una màscara amb la cara pintada del terrorista que feia uns segles va intentar cremar el parlament, és a dir, la màscara d’un revolucionari que, com ell, esdevé referent de lluita per la justícia passant per sobre de la legalitat. També duia un tipus de roba que el relacionava a la perfecció amb aquell personatge.
Però el cas més interessant dels herois americans és el cas de David Dunn. El seu vestit no és més que un impermeable. Sembla curiós i absurd però té una doble realitat. Aquesta segona realitat és la de protecció, protecció pels seus punts més febles. David Dunn té debilitat pel que fa a l’aigua i el vestit que porta el protegeix simbòlicament del seu punt vulnerable, evitant així què pugui ser ferit o estar davant les portes de la mort.
Per acabar amb aquest punt, caldria esmentar per sobre els herois com Gilgamesh, Odisseu, el rei Artús, Jaume i i Tirant lo Blanc. Aquests herois són tots guerrers o reis, per tant el seu vestit distintiu no és més que l’armadura, l’escut, les armes o el mateix cos, tot allò què un guerrer necessita per disputar una batalla. Un bon exemple és Tirant lo Blanc, que després d’un naufragi arriba nu a les costes del nord d’Àfrica i allà, els mandataris, els enemics del bàndol contrari, l’admiren per les cicatrius que recorren el seu cos.
5.2 Doble vida
La doble vida també ve donada principalment amb els herois americans. Amb relació als herois més tradicionals, la seva doble vida es resumeix en el fet d’anar a realitzar gestes o bé fer vida familiar. El simple fet de deixar de fer rutina i haver d’anar a batalles o conquestes com són els casos de Gilgamesh, Odisseu, el rei Artús, Jaume i i Tirant lo Blanc; ja representa aquest trencament del dia a dia i la necessitat de tenir una doble vida.
Però observem el fet de doble vida que ens interessa, ja que els que hem vist anteriorment són herois que la tenen relativament a causa que només realitzen les gestes per la funció, càrrec o classe que ocupen. Aquesta doble vida que destaquem nosaltres és la dels herois americans, la de tenir una vida com a ésser humà i una altra com a heroi, intentant així mantenir la identitat oculta. Normalment és durant el dia quan actuen amb normalitat d’una forma més humana. Daredevil, Batman, Spiderman... fins i tot V de Vendetta o David Dunn solen realitzar la funció d’heroi a les nits. Dedicar-se a les nits és una manera de protecció, d’evitar que la gent vegi la veritable identitat. En canvi, tampoc s’oculten de la llum del dia. Superman és clar exemple que de dia va disfressat, va amb ulleres i amb vestimenta formal per anar a treballar; però a l’hora de l’heroïcitat, es treu les ulleres i es posa el seu vestit distintiu. És símbol de la transformació, encobreix una doble personalitat, dos papers diferenciats. Amb aquest vestit els herois es posen un distintiu per a la gent, a la manera dels cavallers medievals, que tenien colors i escuts que els identificaven; i, a més a més, exclou el perill d’ésser vulnerable quan es comporten com un ésser humà ordinari.
5.3 Vestit distintiu
Com hem introduït en les últimes línies del fragment anterior i que volem recalcar que els herois, especialment els americans, porten un vestit distintiu. Aquesta disfressa, per dir-ho d’alguna manera, s’encarrega d’ocultar la identitat del personatge i li dóna llibertat d’actuar públicament sense cap risc de ser reconegut. Però, per altra banda, també s’encarrega de la funció de destacar i distingir. El vestit que porten els fa ser diferents a la resta dels éssers humans i això fa que se’ls reconegui. Però aquestes només són dues observacions externes, si ens posem o al cap dels herois trobarem la resposta del perquè d’aquell vestit. Sí, en certa mesura, és un reflex de la seva personalitat com herois. Amb exemples ho veurem més clar. Batman duu el vestit d’un ratpenat a causa que quan era petit va caure per un pou i de dins d’aquella mena de cova sortiren ratpenats i s’espantà. Aleshores decidí que per vèncer les pors s’hi havia d’enfrontar i viure amb elles. També per la raó que vam esmentar al naixement, ell volia que els seus enemics tinguessin les mateixes pors que ell.
Seguint el mateix cànon trobem a Daredevil, el qual porta un vestit semblant al que el seu pare duia en els seus bons temps de boxejador. Però, no obstant això, també el duia perquè de petit ja l’esmentaven pel nom que més tard es posà d’heroi.
També segueix el mateix camí Spiderman. El seu vestit transmet per complet la sensació d’aranya, les teranyines, els colors de la mateixa aranya que el va picar i el va transformar. Tot va molt relacionat amb el camp dels aràcnids.
Un altre cas que m’agradaria comentar és el cas de V de Vendetta. V duu una màscara amb la cara pintada del terrorista que feia uns segles va intentar cremar el parlament, és a dir, la màscara d’un revolucionari que, com ell, esdevé referent de lluita per la justícia passant per sobre de la legalitat. També duia un tipus de roba que el relacionava a la perfecció amb aquell personatge.
Però el cas més interessant dels herois americans és el cas de David Dunn. El seu vestit no és més que un impermeable. Sembla curiós i absurd però té una doble realitat. Aquesta segona realitat és la de protecció, protecció pels seus punts més febles. David Dunn té debilitat pel que fa a l’aigua i el vestit que porta el protegeix simbòlicament del seu punt vulnerable, evitant així què pugui ser ferit o estar davant les portes de la mort.
Per acabar amb aquest punt, caldria esmentar per sobre els herois com Gilgamesh, Odisseu, el rei Artús, Jaume i i Tirant lo Blanc. Aquests herois són tots guerrers o reis, per tant el seu vestit distintiu no és més que l’armadura, l’escut, les armes o el mateix cos, tot allò què un guerrer necessita per disputar una batalla. Un bon exemple és Tirant lo Blanc, que després d’un naufragi arriba nu a les costes del nord d’Àfrica i allà, els mandataris, els enemics del bàndol contrari, l’admiren per les cicatrius que recorren el seu cos.
dissabte, 8 d’agost del 2020
L'estereotip de l'heroi (5. Poders i debilitats -Part III-)
5. Poders i debilitats (Part III)
Nedant pel mateix riu però, d’una altra manera, apareix Tirant lo Blanc. Tirant és un cavaller i no un rei però també posseeix força, coratge, amor per la seva terra, valor i astúcia. És un model, un ideal de cavaller a seguir per a tots els de la seva època.
Per acabar, parlarem d’un tipus de poder molt general i d’un altre que va relacionat amb el manifest personal i les debilitats, és el cas de V de Vendetta. La seva cultura és molt generalitzada i coneix a la perfecció les coses bàsiques de la vida. També els seus ideals i els defensa fins a la mort, però com hem esmentat aquesta cultura i, en certa forma, astúcia i enginy; fan que els utilitzi per bé propi i per set de venjança. Aquesta set va en contra de les bases fonamentals d’un heroi, però en realitat l’única venjança que busca és la de matar tots aquells qui el van transformar en el “monstre” què és i el d’intentar fer obrir els ulls a les persones que tenien por d’enfrontar-se a la repressió a la qual estaven sotmeses.
Per a la majoria d’humans pot ser un gran punt a favor tenir la capacitat d’utilitzar poders especials, però als herois els comporta un dilema i una gran responsabilitat. Així ens preguntem perquè tenen poder els herois; la resposta és ben simple. Totes les habilitats que un heroi pot posseir a moltes persones els agradaria poder-ne gaudir i posseir-les, però aquesta és la diferència, la distància que fan dels herois destacar entre els humans.
5.1 Dilema i responsabilitat.
“Un gran poder conporta una gran responsabilitat” (RAIMI: 2002, segons la font utilitzada de referència, doncs es pot llegir en el primer número de Spiderman).
D’aquesta manera, Ben Parker, l’oncle de Peter Parker, conegut heroïcament com Spiderman, comentava les conseqüències que produïa el fet de posseir un gran poder. També, de la mateixa manera donem pas al dilema i al pes que han de suportar els herois amb els seus poders.
El seu principal dilema és el ser o no ser de Hamlet, ser un heroi o no ser-ho, creure-ho o no. Un exemple més que clar és el cas que relaciona Superman i Batman. Superman és un heroi que vol viure com una persona, però a causa de les habilitats que posseeix i el destí que el marca, ha de treure’s la disfressa d’humà i ajudar les persones. Com hem dit abans està relacionat, en sentit contrari, amb Batman. Batman és un humà que vol actuar com un heroi, primerament per venjança, però més tard per ajudar les ànimes indefenses. També Daredevil entra en el camp de Batman. Intenta ajudar les persones amb necessitats i combatre el crim. Però contràriament a Batman, ell sempre espera que actuï la policia a l’hora de capturar un criminal per fets que en un passat van succeir contra la seva voluntat.
Per camins paral·lels passa la vida i l’heroisme de David Dunn. Li costa entendre que és un heroi i que té superpoders. El seu fill sempre insisteix que és un heroi, que posseeix poders necessaris per complir els requisits d’un protector. Però no acceptà el seu destí fins que Elijah Prisce, el senyor cristall, l’encamina per la trajectòria d’heroi. Va començar explicant-li les característiques dels herois, el va ajudar en la formació, a creure en el camí que tenia marcat i a acceptar que podia ajudar persones indefenses. Un cop acceptà el seu destí s’esbandiren els seus maldecaps i visqué més plàcidament tant ell, personalment, com la seva família.
Però com sempre, els herois americans segueixen una dinàmica diferent a la dels tradicionals, encara que la idea del dilema i la resposabilitat mal assumida ja es troba en el personatge de Moisès. Els herois que no pertanyen a la saga dels americans accepten el seu destí des del moment de néixer ja que solen ser grans reis o il·lustres cavallers i la responsabilitat la segueixen al peu de la lletra, han estats educats en la responsabilitat; encara que alguna vegada passin la barrera de la responsabilitat i trepitgin la de la crueltat, per tant, la d’incapacitat d’autocontrol.
Per altra banda tant si neixen amb el concepte d’heroi i destí assimilat o si l’han acceptat en un moment en concret en la seva vida, un cop realitzada aquesta, acceptació la resolució del dilema, i el fet de portar sobre les espatlles una gran responsabilitat, han de mantenir una doble vida.
Nedant pel mateix riu però, d’una altra manera, apareix Tirant lo Blanc. Tirant és un cavaller i no un rei però també posseeix força, coratge, amor per la seva terra, valor i astúcia. És un model, un ideal de cavaller a seguir per a tots els de la seva època.
Per acabar, parlarem d’un tipus de poder molt general i d’un altre que va relacionat amb el manifest personal i les debilitats, és el cas de V de Vendetta. La seva cultura és molt generalitzada i coneix a la perfecció les coses bàsiques de la vida. També els seus ideals i els defensa fins a la mort, però com hem esmentat aquesta cultura i, en certa forma, astúcia i enginy; fan que els utilitzi per bé propi i per set de venjança. Aquesta set va en contra de les bases fonamentals d’un heroi, però en realitat l’única venjança que busca és la de matar tots aquells qui el van transformar en el “monstre” què és i el d’intentar fer obrir els ulls a les persones que tenien por d’enfrontar-se a la repressió a la qual estaven sotmeses.
Per a la majoria d’humans pot ser un gran punt a favor tenir la capacitat d’utilitzar poders especials, però als herois els comporta un dilema i una gran responsabilitat. Així ens preguntem perquè tenen poder els herois; la resposta és ben simple. Totes les habilitats que un heroi pot posseir a moltes persones els agradaria poder-ne gaudir i posseir-les, però aquesta és la diferència, la distància que fan dels herois destacar entre els humans.
5.1 Dilema i responsabilitat.
“Un gran poder conporta una gran responsabilitat” (RAIMI: 2002, segons la font utilitzada de referència, doncs es pot llegir en el primer número de Spiderman).
D’aquesta manera, Ben Parker, l’oncle de Peter Parker, conegut heroïcament com Spiderman, comentava les conseqüències que produïa el fet de posseir un gran poder. També, de la mateixa manera donem pas al dilema i al pes que han de suportar els herois amb els seus poders.
El seu principal dilema és el ser o no ser de Hamlet, ser un heroi o no ser-ho, creure-ho o no. Un exemple més que clar és el cas que relaciona Superman i Batman. Superman és un heroi que vol viure com una persona, però a causa de les habilitats que posseeix i el destí que el marca, ha de treure’s la disfressa d’humà i ajudar les persones. Com hem dit abans està relacionat, en sentit contrari, amb Batman. Batman és un humà que vol actuar com un heroi, primerament per venjança, però més tard per ajudar les ànimes indefenses. També Daredevil entra en el camp de Batman. Intenta ajudar les persones amb necessitats i combatre el crim. Però contràriament a Batman, ell sempre espera que actuï la policia a l’hora de capturar un criminal per fets que en un passat van succeir contra la seva voluntat.
Per camins paral·lels passa la vida i l’heroisme de David Dunn. Li costa entendre que és un heroi i que té superpoders. El seu fill sempre insisteix que és un heroi, que posseeix poders necessaris per complir els requisits d’un protector. Però no acceptà el seu destí fins que Elijah Prisce, el senyor cristall, l’encamina per la trajectòria d’heroi. Va començar explicant-li les característiques dels herois, el va ajudar en la formació, a creure en el camí que tenia marcat i a acceptar que podia ajudar persones indefenses. Un cop acceptà el seu destí s’esbandiren els seus maldecaps i visqué més plàcidament tant ell, personalment, com la seva família.
Però com sempre, els herois americans segueixen una dinàmica diferent a la dels tradicionals, encara que la idea del dilema i la resposabilitat mal assumida ja es troba en el personatge de Moisès. Els herois que no pertanyen a la saga dels americans accepten el seu destí des del moment de néixer ja que solen ser grans reis o il·lustres cavallers i la responsabilitat la segueixen al peu de la lletra, han estats educats en la responsabilitat; encara que alguna vegada passin la barrera de la responsabilitat i trepitgin la de la crueltat, per tant, la d’incapacitat d’autocontrol.
Per altra banda tant si neixen amb el concepte d’heroi i destí assimilat o si l’han acceptat en un moment en concret en la seva vida, un cop realitzada aquesta, acceptació la resolució del dilema, i el fet de portar sobre les espatlles una gran responsabilitat, han de mantenir una doble vida.
dijous, 6 d’agost del 2020
L'estereotip de l'heroi (5. Poders i debilitats -Part II-)
5. Poders i debilitats (Part II)
També és el cas dels reis estudiats. Tots ells, Gilgamesh, Odisseu, Artús i Jaume I, tenen gran destresa en les armes, són grans guerrers i conqueridors i posseeixen un alt coratge i valor. Però en aquests reis cal destacar també l’astúcia per aconseguir tots els reptes que volen. És aquí on introduïm els poders destacats d’Odisseu. La seva astúcia i la seva capacitat per idear estratagemes el fa superar calamitats tan ferotges com la del ciclop Polifem, fill de Posidó. Tot seguit teniu un fragment del moment que li para el parany per deixar-lo cec:
“ [...] Així va parlar, i jo li vaig donar de nou vi flamejant. Tres vegades li’n vaig donar i tres vegades se’l va beure sense pensar-s’hi. Tan aviat com el vi arribà a l’enteniment del ciclop, li vaig dir amb paraules dolces com la mel: “Ciclop, ¿em preguntes el meu nom gloriós? Jo te’l diré. Tu, però, dóna’m el present d’hospitalitat que m’has promès. Ningú és el meu nom i Ningú m’anomenen la mare i el pare i tots els altres companys”. <<Així vaig parlar, i ell tot seguit em va contestar amb el seu cor despietat: “Em cruspiré Ningú en darrer lloc entre els teus companys, i els altres abans. Aquest serà l’obsequi d’hospitalitat”. <<Va parlar i, mentre s’inclinava, va caure de panxa enlaire. Estava ajagut amb el coll robust girat cap a un costat. De la boca li sortia vi i trossos de carn humana i, carregat de vi, feia rots. Aleshores vaig acostar l’estaca a les brases abundoses, fins que va ser roent. Mentrestant encoratjava els meus companys amb paraules, no fos que algun es fes enrere per por. I quan l’estaca d’olivera ja estava a punt d’encendre’s, tot i que era verda, lluïa terriblement. Llavors, acostant-m’hi, la vaig treure del foc, i els companys que estaven drets al voltant. Sense dubte un dèmon els va infondre gran audàcia. Van agafar l’estaca d’olivera punxeguda en un extrem i la hi clavaren a l’ull. Jo, fent força des de dalt, la feia girar, com quan un home forada amb una barrina una fusta per a una nau, i els altres l’accionen per sota amb una corretja que han lligat per tots dos costats. Mentrestant, jo donava voltes sense parar, i així dintre el seu ull, després d’haver-li posat l’estaca roent, la fèiem girar. La sang li rajava al voltant del pal escalfat. El baf li va cremar totalment les parpelles al voltant i les celles, mentre se li encenia la nineta de l’ull. L’arrel també li espetegava amb el foc. Com quan un ferrer submergeix a l’aigua freda una destral grossa o una aixa i fa molt soroll, per trempar-la – perquè aquesta és la força del ferro -, de la mateixa manera grinyolava el seu ull al voltant de l’estaca encesa. [...]” (HOMER 1998: 226-227).
D’aquesta manera podem observar l’astúcia que té Odisseu sobretot si, com succeeix, es posa a prova davant un enemic o una situació molt superiors a les seves possibilitats. És a dir, que l’heroi adquireix la seva mesura en relació amb la gran superioritat, qualificativa o quantitativa, dels seus contrincants o en relació amb la situació límit a què s’ha d’enfrontar. També, relacionat amb aquesta aventura, és important destacar el moment en que escapen de la cova de Polifem per una altra meravella d’Odisseu. Ho trobem en aquest fragment:
“[...] <<Quan va aparèixer l’Aurora de dits rosats, la filla del matí, el monstre va fer sortir a pasturar els mascles del remat. Les femelles belaven pel corral sense munyir, perquè tenien les mamelles plenes. El seu amo, afligit per dolors fortíssims, palpava el llom de tots els moltons que estaven drets. L’innocent no es va pensar pas que els companys estaven lligats sota el pit de les ovelles llanudes. L’últim mascle del ramat que es va dirigir cap a la porta va ser el marrà carregat de llana i de mi, que pensava coses no pas lleugeres. El corpulent Polifem, tot palpant-lo, li va dir: “Moltó estimat, ¿per què surts el darrer del ramat? Abans mai no anaves al darrere de les ovelles; al contrari, eres el primer que pasturaves les tendres flors de l’herba fent passes llargues, el primer a arribar a l’aigua corrent dels rierols, el primer que desitjaves tornar a l’estable a la tarda. [...] Quan vam ser prou lluny de la cova i del corral, vaig ser el primer que em vaig deslligar del marrà i vaig alliberar els meus companys. [...]”. (HOMER 1998: 229-230).
També cal comentar que en aquest fragment s’observa l’estima que té Odisseu pels seus companys i com els serveix de guia, d’exemple i d’encoratjador. Un altre punt a favor que té Odisseu és que sempre té l’ajuda de la dea Atenea, que el porta a aconseguir grans gestes.
dimarts, 4 d’agost del 2020
L'estereotip de l'heroi (5. Poders i debilitats -Part I-)
5. Poders i debilitats (Part I)
Un heroi ha de ser una persona distintiva, que destaqui entre els humans, per aquesta raó se li atribueixen uns certs poders que els fan diferenciar-se de qualsevol humà.
Per exemple, Superman. Té la capacitat de volar, té una força descomunal, llença raigs pels ulls, entre altres habilitats.
Batman és un altre cas. És humà, però tota la seva formació i el seu naixement fan d’ell un personatge molt misteriós. La destresa amb les eines de l’ empresa, la força, el coratge i l’orgull fan una combinació, que encara que sigui humà, el fan destacar per sobre dels altres.
Un altre heroi a destacar és Daredevil. Daredevil perd la visió de molt jove i gràcies a la formació amb el misteriós Stick aconsegueix veure tant en la llum com en la foscor. La capacitat de veure en la foscor li provoca cert avantatge davant dels seus enemics, ja que, aquests només es basen en els sentit de la visió per intentar trobar-lo. Per altra banda, Daredevil també té una agilitat desorbitat i una facilitat per a la lluita i les armes que ja li venen de sang.
I ja que estem dintre l’hàbit de la força estaria bé introduir a David Dunn. La seva força, lligada a la indestructibilitat, està per damunt de la de qualsevol ésser humà, però no només té la capacitat de posseir una gran força, sinó també la previsió i la premonició; amb el simple contacte d’una persona pot veure el que li passarà en un curt termini de temps.
Si ens hem fixat, tots els herois esmentats anteriorment són herois americans. Fan servir molt la força per damunt de les altres capacitats, però també caldria considerar un altre aspecte pel que fa als poders. No només són poders físics els que pot tenir un heroi, sinó també d’intel·lecte. Tant Daredevil com Batman com Superman són molt intel·ligents i competents, tots tres han de fer servir molt el cap i buscar moltes solucions als problemes que se’ls poden interposar en el camí.
Un heroi ha de ser una persona distintiva, que destaqui entre els humans, per aquesta raó se li atribueixen uns certs poders que els fan diferenciar-se de qualsevol humà.
Per exemple, Superman. Té la capacitat de volar, té una força descomunal, llença raigs pels ulls, entre altres habilitats.
Batman és un altre cas. És humà, però tota la seva formació i el seu naixement fan d’ell un personatge molt misteriós. La destresa amb les eines de l’ empresa, la força, el coratge i l’orgull fan una combinació, que encara que sigui humà, el fan destacar per sobre dels altres.
Un altre heroi a destacar és Daredevil. Daredevil perd la visió de molt jove i gràcies a la formació amb el misteriós Stick aconsegueix veure tant en la llum com en la foscor. La capacitat de veure en la foscor li provoca cert avantatge davant dels seus enemics, ja que, aquests només es basen en els sentit de la visió per intentar trobar-lo. Per altra banda, Daredevil també té una agilitat desorbitat i una facilitat per a la lluita i les armes que ja li venen de sang.
I ja que estem dintre l’hàbit de la força estaria bé introduir a David Dunn. La seva força, lligada a la indestructibilitat, està per damunt de la de qualsevol ésser humà, però no només té la capacitat de posseir una gran força, sinó també la previsió i la premonició; amb el simple contacte d’una persona pot veure el que li passarà en un curt termini de temps.
Si ens hem fixat, tots els herois esmentats anteriorment són herois americans. Fan servir molt la força per damunt de les altres capacitats, però també caldria considerar un altre aspecte pel que fa als poders. No només són poders físics els que pot tenir un heroi, sinó també d’intel·lecte. Tant Daredevil com Batman com Superman són molt intel·ligents i competents, tots tres han de fer servir molt el cap i buscar moltes solucions als problemes que se’ls poden interposar en el camí.
diumenge, 2 d’agost del 2020
L'estereotip de l'heroi (4. Formació)
4. Formació
La formació d’un heroi ve donada per un seguit de possibilitats, d’entre les quals destaquen l’entrenament de les habilitats innates, l’aprenentatge de normes i regles, l’autoconeixement i l’autocontrol. Tota aquesta etapa de la vida sol estar relacionada amb un personatge que li fa de guia.
Els herois entrenen per aprofitar al màxim les habilitats i aprendre certs conceptes que els ajudin a adonar-se de si mateixos, a treure’n partit i a controlar-se. Pensem en els aprenents de cavallers, per exemple, que mantenen una etapa de formació amb cavallers de renom. Tirant lo Blanc és ensinistrat, després d’haver-ho fet personalment, pel reconegut Guillem de Varoic, un ermità que en èpoques anteriors fou un il·lustre cavaller, honest, valent, modèlic, bon cristià. Tirant troba l’ermità en el camí cap a les festes de casament del rei d’Anglaterra. Arriba a un locus amoenus de forma misteriosa i predestinada, adormit sobre el cavall, i allà el savi Guillem de Varoic li ensenya els secrets, les regles i costums de l’orde de cavalleria mitjançant la lectura d’un llibre que és molt semblant al Llibre de l’orde de cavalleria de Ramon Llull.
Tot seguit, l’ermità continua adoctrinant Tirant lo blanc en l’ètica i el significat de les armes que componen el vestuari del cavaller, en destacarem un altre fragment:
També Jaume i va mantenir una etapa de formació amb els cavallers de la cort del botxí del seu pare, Simó de Monfort, que el va retenir sota la seva custòdia després del desastre de Muret. El rei Artús, model de cavalleria, va obtenir l’educació del savi mag Merlí i del cavaller Úlfius, així com d’Héctor i Quecs, els guerrers que el van acollir com a pare i germà, respectivament.
Tots aquests cavallers tenen en comú l’entrenament en les normes que han de regir la seva conducta de forma digna, honorable i noble, però també en les habilitats que els permetran un òptim maneig de les armes ofensives i defensives, és a dir, que no es troben sols al món amb les aptituds personals.
En el cas de Moisès, queda ben clara la guia directa de Jahvè, que l’ajuda, l’aconsella, li dóna ordres sovint misterioses. Moisès desconfia sempre de les seves possibilitats, no es mostra segur, dubta, té moltes febleses, perquè realment es veu com un instrument de la intervenció divina. La formació d’aquest heroi es produeix sobre el terreny, mentre segueix les instruccions de Jahvè. Moltes vegades, de fet, es recolza en el seu germà Aharon, que li dóna forces i està al seu costat. Pel que fa a Atena, no requereix cap tipus d’entrenament, neix completament armada i amb totes les virtuts d’una dea heroïna, les seves actuacions ja representen la intervenció divina.
En el cas dels herois americans, només cal que recordem les imatges dels salts d’Spiderman per les teulades de la gran ciutat, plens de vacil·lacions, de caigudes i proves per tal d’adquirir un bon ús de la flexibilitat i de la teranyina que li surt dels canyells. Daredevil, o el que és el mateix, Matt Murdock, en quedar-se cec rep l’entrenament de l’Stick al gimnàs i a les teulades, d’amagat dels altres ésser humans. Stick entra en la seva vida de forma misteriosa, l’ensenya a defensar-se, a tenir cura de si mateix i, el més important, a veure en la llum i en la foscor, tot i que era cec. Com si es tractés d’un aprenentatge de tot allò que no desenvolupa, en general la humanitat, dels sentits.
David Dunn, de naixement conté la característica de la indestructibilitat, té un entrenament diari al petit gimnàs de casa seva a causa de la feina de guarda de seguretat en un camp de futbol americà, però són les indicacions de l’Elijah Prisce, el senyor Cristall, les que el condueixen a anar provant enmig d’un espai ple de gent, per deixar-se guiar pel que percep la seva intuïció i els seus sentits superdesenvolupats i per poder, així, detectar els problemes i actuar sobre ells. En David va descobrint-se a través de les paraules de l’Elijah, el seu enemic i antagonista, però també, d’alguna manera, el seu entrenador.
Superman aprén a controlar els poder i les habilitats i es forma a través de la informació que el seu pare va enviar a la terra juntament amb ell. La informació és avançada, pertany a una cultura superior i la troba a l’àmbit extraordinari del pol nord. Allà aconsegueix les indicacions i les normes necessàries per acomplir el seu destí.
Però no sempre és necessari que els entrenaments d’un heroi siguin amb un guia expert. Batman es crea i s’entrena a si mateix per poder combatre la injustícia per la seva banda i poder realitzar les gestes i els plans que porta a terme. Les possibilitats econòmiques, la tecnologia i el caràcter just dels seus fins, de lluita contra el mal, van conformant el camí de l’heroïcitat.
Aquesta idea de la finalitat de la justícia, generalment per la seva pròpia mà, és la que comporta també el control sobre un mateix: la formació no és sols física o mental, sinó també moral. Els herois fan el que creuen que és correcte, això implica que hagin de tenir un autocontrol sobre si mateixos per evitar que els seus poders els ceguin i que la justícia que prenen vagi per altres camins, com pot ser la venjança cega.
La formació d’un heroi ve donada per un seguit de possibilitats, d’entre les quals destaquen l’entrenament de les habilitats innates, l’aprenentatge de normes i regles, l’autoconeixement i l’autocontrol. Tota aquesta etapa de la vida sol estar relacionada amb un personatge que li fa de guia.
Els herois entrenen per aprofitar al màxim les habilitats i aprendre certs conceptes que els ajudin a adonar-se de si mateixos, a treure’n partit i a controlar-se. Pensem en els aprenents de cavallers, per exemple, que mantenen una etapa de formació amb cavallers de renom. Tirant lo Blanc és ensinistrat, després d’haver-ho fet personalment, pel reconegut Guillem de Varoic, un ermità que en èpoques anteriors fou un il·lustre cavaller, honest, valent, modèlic, bon cristià. Tirant troba l’ermità en el camí cap a les festes de casament del rei d’Anglaterra. Arriba a un locus amoenus de forma misteriosa i predestinada, adormit sobre el cavall, i allà el savi Guillem de Varoic li ensenya els secrets, les regles i costums de l’orde de cavalleria mitjançant la lectura d’un llibre que és molt semblant al Llibre de l’orde de cavalleria de Ramon Llull.
“Fallint en lo món caritat, llealtat e veritat, començà mala voluntat, injúria e falsedat, e per ço fon gran error entre lo poble de Déu, e gran confusió. E per ço que Déu sia amat, conegut, honrat, servit e temut en lo món, en lo principi fon poc estimada justícia per defalliment de caritat, per què fon necessària cosa e condecent que justícia fos tornada en sa honor e prosperitat. E per aquesta causa, de tot lo poble foren fets milenars, e de cascun miler fon elet un home més amable e de més afabilitat, més savi, més lleal, més fort, e ab més noble ànimo, ab més virtuts e bones costumes que tots los alres. [...] Primerament, fon fet cavaller per mantenir e defendre la santa mare Església –dix l’ermità-, e no deu retre mal per mal, ans deu ésser humil e perdonar liberalment a n’aquells qui l’hauran damnificat, puix vinguen a sa mercè […] E en lo principi del món, segons se llig en la Santa Escriptura, que no era home qui tingués tant atreviment de cavalcar en cavall, fins que foren fets cavallers, per jubjugar les males gents e foren trobades les armes; puix foren armats, se tingueren per segurs de tots aquells qui contrastar los volien. “ (MARTORELL 1982: 173-184)
“[…] lo poble, lo qual lo cavaller deu mantenir en pau e en verdadera justícia, car així com lo cavaller fa son poder de conservar lo cavall quan vol entrar en batalla, que negú no li faça mal, així deu guardar lo poble que negú no li faça sobres. Car lo cavaller deu tenir lo cor dur e fort contra aquells qui són falsos e de poca pietat, e d’altra part deu haver lo cor moll en haver pietat dels hòmens de bona vida qui són pacífics e lleals, car si lo cavaller ha pietat ni mercè al qui mereix mort, trobant-se administrador de justícia, damna la sua ànima.” (Ibid.: 179)
També Jaume i va mantenir una etapa de formació amb els cavallers de la cort del botxí del seu pare, Simó de Monfort, que el va retenir sota la seva custòdia després del desastre de Muret. El rei Artús, model de cavalleria, va obtenir l’educació del savi mag Merlí i del cavaller Úlfius, així com d’Héctor i Quecs, els guerrers que el van acollir com a pare i germà, respectivament.
Tots aquests cavallers tenen en comú l’entrenament en les normes que han de regir la seva conducta de forma digna, honorable i noble, però també en les habilitats que els permetran un òptim maneig de les armes ofensives i defensives, és a dir, que no es troben sols al món amb les aptituds personals.
En el cas de Moisès, queda ben clara la guia directa de Jahvè, que l’ajuda, l’aconsella, li dóna ordres sovint misterioses. Moisès desconfia sempre de les seves possibilitats, no es mostra segur, dubta, té moltes febleses, perquè realment es veu com un instrument de la intervenció divina. La formació d’aquest heroi es produeix sobre el terreny, mentre segueix les instruccions de Jahvè. Moltes vegades, de fet, es recolza en el seu germà Aharon, que li dóna forces i està al seu costat. Pel que fa a Atena, no requereix cap tipus d’entrenament, neix completament armada i amb totes les virtuts d’una dea heroïna, les seves actuacions ja representen la intervenció divina.
En el cas dels herois americans, només cal que recordem les imatges dels salts d’Spiderman per les teulades de la gran ciutat, plens de vacil·lacions, de caigudes i proves per tal d’adquirir un bon ús de la flexibilitat i de la teranyina que li surt dels canyells. Daredevil, o el que és el mateix, Matt Murdock, en quedar-se cec rep l’entrenament de l’Stick al gimnàs i a les teulades, d’amagat dels altres ésser humans. Stick entra en la seva vida de forma misteriosa, l’ensenya a defensar-se, a tenir cura de si mateix i, el més important, a veure en la llum i en la foscor, tot i que era cec. Com si es tractés d’un aprenentatge de tot allò que no desenvolupa, en general la humanitat, dels sentits.
David Dunn, de naixement conté la característica de la indestructibilitat, té un entrenament diari al petit gimnàs de casa seva a causa de la feina de guarda de seguretat en un camp de futbol americà, però són les indicacions de l’Elijah Prisce, el senyor Cristall, les que el condueixen a anar provant enmig d’un espai ple de gent, per deixar-se guiar pel que percep la seva intuïció i els seus sentits superdesenvolupats i per poder, així, detectar els problemes i actuar sobre ells. En David va descobrint-se a través de les paraules de l’Elijah, el seu enemic i antagonista, però també, d’alguna manera, el seu entrenador.
Superman aprén a controlar els poder i les habilitats i es forma a través de la informació que el seu pare va enviar a la terra juntament amb ell. La informació és avançada, pertany a una cultura superior i la troba a l’àmbit extraordinari del pol nord. Allà aconsegueix les indicacions i les normes necessàries per acomplir el seu destí.
Però no sempre és necessari que els entrenaments d’un heroi siguin amb un guia expert. Batman es crea i s’entrena a si mateix per poder combatre la injustícia per la seva banda i poder realitzar les gestes i els plans que porta a terme. Les possibilitats econòmiques, la tecnologia i el caràcter just dels seus fins, de lluita contra el mal, van conformant el camí de l’heroïcitat.
Aquesta idea de la finalitat de la justícia, generalment per la seva pròpia mà, és la que comporta també el control sobre un mateix: la formació no és sols física o mental, sinó també moral. Els herois fan el que creuen que és correcte, això implica que hagin de tenir un autocontrol sobre si mateixos per evitar que els seus poders els ceguin i que la justícia que prenen vagi per altres camins, com pot ser la venjança cega.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)