“Mientras tu llegas, esperar”
Cansat, cansat de tantes coses menys de
viure, de gaudir de cada pas i de cada objectiu, continuo pensant amb tu.
S'acaba l'hivern i mica en mica tot tornarà a emplenar-se de colors, les
fulles, les plantes, les flors, el cel, el mar, les muntanyes... però el fred
encara abraça la llarga solitud. Realment no importa, em sento còmode amb
aquesta sensació de solidificació de sentiments, sensacions, batecs i essències,
res importa, res excepte tot.
Els camins de la vida ens ensenyen a
caminar cada vegada amb més seny, sense por de trepitjar cada vegada més fort
per deixar les empremtes a cada pas. Possiblement, com ja havia esmentat en
algun que altre text que he penjat, el vent acaba erosionant aquestes marques
per poder tornar enrere en cas de rectificar, tal i com ho fa amb les
muntanyes. Poden passar segles abans no acabin d'ensorrar-les, però te una
força inimaginable i incomparable envers al temps que resta de la nostra
existència.
El problema d'aquest vent és l'aire tímid
que a vegades provoca. Aquella sensació de parar-se per poder agafar aire i
tornar a la caminada, a vegades és massa llarga i, sense adonar-nos-en,
sospirem a batzegades llargues quan ens transporta l'aroma en petits bocins de
flors, aigua, sorra i terra mullada. Els sospirs es transformen en petits
vidres que es van clavant en el nostre cos, suaument, com una carícia que manca
d'un tacte ferotge i que d'una manera semblant a uns impulsos constants amb
pics deduïbles, em van recordant a tu.
Ara mateix em trobo en aquest descans,
respirant com si després d'una gran carrera es tractés i jo hagués arribat al
final de la primera etapa. He après a caminar sol, he après a agafar-m'ho amb
calma, he après a aprendre dels meus errors i a intentar rectificar-los sense
la necessitat de saber per quins camins he passat des de que vaig començar la
meva pròpia batalla, la meva vida; però sobretot, he après a prescindir de la
teva presència constant a la meva ment.
Ja no necessitaré amb urgència la teva
companyia en aquest camí, simplement l'esperaré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada