Us enrecordeu de l'harmonia de tristesa i penombra que dibuixaven les danses de les fulles a la secció de tardor? Si no la recordeu, podeu llegir-la mitjançant l'entrada de nota informativa hivern-primavera ja que allà teniu tots els links dels poemes de ... vora el mar que he publicat. Si és que la recordeu, us deixo el seu reflexe en aquests dies de primavera:
El ball de la pluja i les
fulles
Cauen,
cauen les gotes d'aigua,
una
barreja de calor i fred m'apodera,
sento
com aquestes regalimen suaument per la cara
i
la combinació de totes em fa sentir bé.
Aquestes
precipiten suaument per la meva cara,
descendint
pels meus cabells i amb disjuncions pel nas,
tornant-se
a ajuntar a la boca;
fent
d'aquesta manera un conjunt de lligams invisibles.
Ara
la tempesta cedia;
els
arbres que començaven a vestir-se
agraïen
aquesta pausa
per
no interrompre la seva intimitat.
I
un remor de fulles em recordava aquella tardor.
A
diferència d'aquells temps avui les fulles són fortes,
s'agafen
amb ímpetu per no deixar-se anar
i
ballen la seva dansa dins la pista en què s'agafen.
No
volen caure al terra, es senten vives de nou,
la
pluja les refresca i les purifica,
troben
energia de qualsevol lloc per continuar creixent
i
no tenen por a res, ni del vent quan bufen furiosament.
Aquestes
avui s'agafen a la vida
i
observen la tempesta de primavera,
acullen
sense remordiments a les gotes
que
s'endinsaven i recorrien les seves pells.
I
jo, des de baix ho contemplo tot amb calma.
El
cant dels ocells, el sol sortint pel fons,
un
arc de Sant Martí el so de les gotes de pluja
xocant
contra el terra, el vent que s'apaga
...
i aquesta meravellosa olor a terra mullada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada